Viquipèdia

Indis de missió

Indis de missió és un terme usat per a molts amerindis de Califòrnia, principalment els que viuen a la plana costanera, a les valls interiors adjacents i les muntanyes, i a les Illes Santa Bàrbara al centre i sud de Califòrnia, Estats Units. Les tribus havien establert cultures relativament pacífiques entre 250 i 8.000 anys abans del contacte espanyol. Aquests residents amerindis van ser reubicats per la força dels seus habitatges tradicionals, pobles i terres per viure i treballar en vint missions espanyoles a Califòrnia, i les Assistencias i Estadas, ja que es van establir entre 1796 i 1823 a la província de Las Californias del Virregnat de Nova Espanya.

Infotaula grup humàIndis de missió
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes de les residències índies, Missió de San Luis Rey de Francia

Història

modifica

Els exploradores espanyols arribaren a les costes de Califòrnia a començaments del segle xvi. En 1769 es va construir la primera missió franciscana a San Diego. Les tribus locals van ser reubicades i reclutades per a treballs forçats en les missions, que s'estenien des de San Diego a San Francisco. Les malalties, la fam, l'explotació laboral i la tortura delmaren aquestes tribus.[1]

Els indis de missió eren de moltes tribus natives californianes que van ser reubicades plegades en nous grups mixtos i rebatejats per la missió responsable. Per exemple, els Payomkowishum foren reanomenats "luiseños" per la Missió den San Luis Rey i els Acjachemem foren reanomenats "Juaneños" per la Missió de San Juan Capistrano.[2] Els sacerdots catòlics va prohibir als indis la pràctica de la seva cultura d'origen, cosa que provocà el desarrelament lingüístic, espiritual i cultural de moltes tribus. Sense immunitat a les malalties europees i forçats a canviar el seu estil de vida i cultura, la població d'indis de la missió va disminuir significativament durant el període de la missió i posterior.

Mèxic va obtenir el control de les missions de Califòrnia en 1834 i l'abús va persistir, però les missions aviat es van secularitzar i les terres van ser transferides als administradors no indígenes. Aleshores molts dels indis de la missió van treballar en els nous ranxos, amb poques millores en les seves condicions.[1]

El terme "indis de missió" es va aplicar inicialment als nadius americans del sud de Califòrnia com una etiqueta etnogràfica i antropològica al voltant de 1906 per Alfred L. Kroeber i Constance G. Du Bois de la Universitat de Califòrnia, Berkeley a la Missió de San Luis Obispo de Tolosa i sud.[3][4] En l'actualitat també s'utilitza de vegades per a incloure les poblacions de als nadius americans de les onze missions del nord de Califòrnia, la Missió de San Miguel Arcángel i al nord.

Missions

modifica
 
Cementiri indi a la Missió de San Carlos Borromeo, Carmel (Califòrnia)

Aquestes són les missions que tenen associades tribus

Tribus de missió

modifica

Les actuals tribus índies de missió del Sud de Califòrnia són les següents:

Les actuals tribus d'indis de missió al nor de les esmentades, a la conca de Los Angeles, costa central, vall de Salinas, Badia de Monterey i l'àrea de la badia de San Francisco també estan identificades amb la missió local de llurs reduccions d'indis.

Reserves

modifica

La major part de les tribus índies del comtat de San Luis Obispo al sud de la frontera amb Mèxic, i de la costa que s'estén cap a l'interior a la vall de Coachella i parts del desert de Mojave han tingut alguna interacció amb les missions. En l'actualitat moltes tenen una associació contínua i històrica amb les missions catòliques i alguns també ocupen terres en fideïcomís, reserves indígenes, identificades sota l'Agència Índia Missió. La Mission Indian Act de 1891 va formar una unitat administrativa dins la Bureau of Indian Affairs que aplegava el Comtat de San Diego, Comtat de Riverside, comtat de San Bernardino i comtat de Santa Bàrbara. Hi ha una reserva chumash en l'últim comtat, i més d'una trentena de reserves als altres.

El comtat de Los Angeles, el comtat de San Luis Obispo, i el comtat d'Orange no contenen terres en fideïcomís tribal. Però les tribus residents, inclosos els tongva en la primera i els Juaneño - Nació Acjachemen en l'última (també els chumash costaners al Comtat de Santa Barbara) segueixen buscant el reconeixement tribal federal de la Bureau of Indian Affairs.

Onze de les reserves del sud de Califòrnia van caure sota els programes de parcel·lament de la primera meitat del segle xx, per la que es van trencar les tinences tribals comuns per a assignar la propietat als membres tribals individuals, identificats en aquestes llistes com a Dawes Rolls. Les més importants d'aquestes foren: la Reserva d'Agua Caliente a Palm Springs, que ocupa les seccions alternes amb terres que havien estat cedides al ferrocarril i que formen gran part de la ciutat, i la Reserva Morongo a l'àrea San Gorgonio Pass i la Reserva Pala al lloc de l'Asistencia San Antonio de Pala de la Missió de San Luis Rey de Francia de Pala. A aquestes i a unes altres quinze reserves més avui hi operen casinos. La superfície total del grup Missió de les reserves constitueix aproximadament 250.000 acres, uns 1.000 kilòmetres quadrats.

Narracions online

modifica

Bibliografia

modifica
  • Du Bois, Constance Goddard. 1904-1906. "Mythology of the Mission Indians", The Journal of the American Folk-Lore Society, Vol. XVII, No. LXVI. p. 185-8 [1904]; Vol. XIX. No. LXXII pp. 52–60 and LXXIII. pp. 145–64. 1906. ("the mythology of the Luiseño and Diegueño Indians of Southern California")
  • Kroeber, Alfred. 1906. "Two Myths of the Mission Indians of California", Journal of the American Folk-Lore Society, Vol. XIX, No. LXXV pp. 309–21.
  • Pritzker, Barry M. A Native American Encyclopedia: History, Culture, and Peoples. Oxford: Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0-19-513877-1.

Bibliografia

modifica
  • Shipek, Florence C. "History of Southern California Mission Indians." Robert F. Heizer, ed. Handbook of North American Indians: California. Washington, D. C.: Smithsonian Institution, 1978.
  • Shipek, Florence (1988). Pushed into the Rocks: Southern California Indian Land Tenure 1767–1986. Lincoln: University of Nebraska Press.
  • Sutton, Imre (1964). Land Tenure and Changing Occupance on Indian Reservations in Southern California. Ph.D. dissertation in Geography, UCLA.
  • Sutton, Imre (1967). "Private Property in Land Among Reservation Indians in Southern California," Yearbook, Assn of Pacific Coast Geographers, 29:69-89.
  • Valley, David J. (2003). Jackpot Trail: Indian Gaming in Southern California San Diego: Sunbelt Publications.
  • White, Raymond C. (1963). "A Reconstruction of Luiseño Social Organization." University of California, Publications in American Archaeology and Ethnology. Volume 49, no. 2.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 Pritzker, 114
  2. ↑ Pritzker, 129
  3. ↑ Kroeber 1906:309.
  4. ↑ Du Bois 1904-1906.
  5. ↑ "California Indian Tribes and Their Reservations: Mission Indians." Arxivat 2010-07-26 a Wayback Machine. SDSU Library and Information Access. (retrieved 6 May 2010)
  6. ↑ "Tribal History." Arxivat 2010-05-12 a Wayback Machine. Spotlight 29 Casino. (retrieved 6 May 2010)

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Indis_de_missió&oldid=31972456»