Infancia clandestina

pel·lícula de 2011 dirigida per Benjamín Ávila

Infancia clandestina és una pel·lícula argentina històrica-dramàtica coescrita i dirigida per Benjamín Ávila i protagonitzada per Natalia Oreiro, César Troncoso, Cristina Banegas, Ernesto Alterio i Teo Gutiérrez Romero.[1]

Infotaula de pel·lículaInfancia clandestina
Fitxa
DireccióBenjamín Ávila Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLuis Puenzo Modifica el valor a Wikidata
GuióBenjamín Ávila i Marcelo Müller Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPedro Onetto
Marta Roca
Dissenyador de soFernando Soldevila
FotografiaIván Gierasinchuk
MuntatgeGustavo Giani
VestuariLudmila Fincic
MaquillatgeBeatushka Wojtowicz
DistribuïdorGood Films i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina, Brasil i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2011 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema romàntic Modifica el valor a Wikidata
TemaTerrorisme d'Estat a l'Argentina a les dècades de 1970 i 1980 i Procés de Reorganització Nacional Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc webinfanciaclandestina.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1726888 The Movie Database: 127880 Filmaffinity: 491273 Allocine: 191079 Rottentomatoes: m/infancia_clandestina Allmovie: v570978 TCM: 959554 Metacritic: movie/clandestine-childhood TV.com: movies/clandestine-childhood
Facebook: Infancia.clandestina X: IClandestina Modifica els identificadors a Wikidata

A més de guanyar nombrosos premis va ser precandidata argentina a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa,[2] i també va ser nominada al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana.[3]

Sinopsi

modifica

La història, que transcorre durant l'última dictadura militar argentina (1976-83), és narrada per Juan, un nen de 9 anys que viu a l'Argentina. Juan està clandestí, i per això té un altre nom igual que tota la seva família: la seva mamà Charo, el seu papà Daniel i el seu adorat Oncle Beto. Juan es diu Ernesto. Al barri i a l'escola el coneixen així. Però a la seva casa és simplement Juan. Aquests dos mons en els quals Juan i Ernesto conviuen, eventualment col·lideixen i es retroalimenten durant el clima de la contraofensiva de Montoneros en 1979, quan els seus pares, tots dos pertanyents a l'organització, decideixen tornar a l'Argentina. Al poc temps arriba un punt en què Juan no podrà sostenir més els seus dos mons, i voldrà començar la seva pròpia clandestinitat amb el seu gran amor, María, una nena que coneix a l'escola.

Repartiment

modifica

Premis i nominacions

modifica

Entre altres festivals, aquesta pel·lícula va participar del Primer Festival Internacional UNASUR Cinema que es va realitzar en San Juan, l'Argentina, al setembre de 2012, on va obtenir el premi a "Millor llargmetratge de ficció".[4] Además obtuvo los siguientes premios:[5]

Premis Cóndor de Plata
Any Categoria Receptor Resultat
2013 Millor Pel·lícula Guanyador
Millor Director Benjamí Avila Guanyador
Millor Actor Ernesto Alterio Nominat
Millor Actriu Natalia Oreiro Guanyador
Millor Actor de Repartiment César Troncoso Nominat
Millor Actriu de Repartiment Cristina Banegas Guanyador
Revelació masculina Teo Gutiérrez Moreno Nominat
Millor Guió Original Benjamí Ávila i Marcelo Muller Guanyador
Millor fotografia Iván Gierasinchuk Nominat
Millor muntatge Gustavo Giani Nominat
Millor direcció d'art Yamila Fontán Nominat
Millor so Fernando Soldevila Nominat
Millor vestuari Ludmila Fincic Nominat
Premi Sur
Any Categoria Receptor Resultat
2012 Millor Pel·lícula Guanyador
Millor Director Benjamí Avila Guanyador
Millor Actor Ernesto Alterio Guanyador
Millor Actriu Natalia Oreiro Guanyador
Millor Actor de Repartiment César Troncoso Guanyador
Millor Actriu de Repartiment Cristina Banegas Guanyador
Millor Actor Revelació Teo Gutiérrez Moreno Nominat
Millor Actriu Revelació Violeta Palukas Nominada
Millor Guió Original Benjamí Ávila i Marcelo Müller Guanyadors
Millor Fotografia Iván Gieransichuk Nominat
Millor Muntatge Gustavo Giani Guanyador
Millor Direcció Artística Yamila Fontán Nominada
Millor Vestuari Ludmila Fincic Guanyadora
Millor Música Original Pedro Onetto i Marta Roca Nominats
Millor So Fernando Soldevila Nominat

Referències

modifica
  1. «Entrevista a Benjamín Ávila, director de “Infancia clandestina"». [Consulta: 13 març 2014].
  2. «Infancia Clandestina va al Oscar». Terra Argentina. Terra Argentina, 28-09-2012 [Consulta: 28 setembre 2012]. Arxivat 24 de novembre 2015 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-11-24. [Consulta: 23 juliol 2020].
  3. Infancia clandestina al web dels Goya
  4. «Palmarés Unasur Cine 2012». Arxivat de l'original el 13 de març de 2014. [Consulta: 13 març 2014]. Arxivat 2014-03-13 a Wayback Machine.
  5. «Infancia Clandestina: Awards» (en anglès). [Consulta: 13 març 2014].

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica