Infraestructura

instal·lacions i sistemes fonamentals al servei d’un país, ciutat o altres zones
(S'ha redirigit des de: Infraestructures)

La infraestructura és el conjunt de l'equip immobiliari que serveix de suport per fer funcionar activitats productiues i serveis, necessari per al funcionament econòmic i social d'una societat.[1] Conté d'un costat les xarxes de transport, d'energia, d'aigua neta i residual, de telecomunicació, i d'un altre costat els edificis de serveis d'interés general (escoles, hospitals, ports i aeroports, parlaments, depuradores, casernes, magatzems de provisions estratègiques).[2]

Xarxa de ferrocarrils
Les autopistes element essencial de la xarxa de transport

Es tracta d'obres de gran envergadura per a les quals només una col·lectivitat sol tenir les mitjans. Molta infraestructura és per tant obra pública, com que per imperatiu de servei públic, es vol garantir l'accés igual i universal per a tots els ciutadans. Tot i això, segons la ideologia vigent, de vegades s'opta per a la privatització de serveis o per a un sistema mixt.[3] La infraestructura privatzada no pot oferir serveis que no són rendibles i entra en conflicte amb l'imperatiu de servei universal. La construcció, per exemple, d'una carretera o un ferrocarril cap a un poble aïllat mai no serà rendible quan una autopista entre dues metròpolis ho és, igualment com el manteniment d'una capacitat de llits d'emergència a una unitat de cures intensives que només serveix unes poques setmanes en situacions d'epidèmia.[4] Sempre queda un risc que s'acabi privatitzant la infraestructura què és rendible i se socialitzi el què no ho és.[5]

La infraestructura és dissenyada, administrada i mantinguda per un cos de professionals especialitzades en enginyeria civil, arquitectura, urbanisme, ecologia, etc. Si fins fa poc l'impacte social, sanitari i ecològic no era gaire pres en consideració per la preponderància de l'imperatiu econòmic, avui en dia en societats avançades es necessita més: un planejament territorial multifuncional,[6] estudis d'impacte ambiental i calcul dels costs indirectes d'entre altres l'impacte en la salut (soroll, pol·lució…) i la destrucció d'ecosistemes naturals.[7]

TransportModifica

EnergiaModifica

AiguaModifica

TelecomunicacióModifica

ServeisModifica

ReferènciesModifica

  1. «Infraestructura». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vercher i Savall, Néstor. Finançament territorial i infraestructures de transport al País Valencià: Lògiques i resistències en el procés valencià de desenvolupament territorial. València: Universitat de València, 2015, p. 24-25. ISBN 9788437098012. 
  3. L'Alemanya va privatitzar una gran part de les infraestructures i serveis sanitaris. La crisi del virus del corona ha ensenyat no per a tots és la millora solució: per a una empresa privada, el tractament d'un pacient amb covid-19 és menys rendible que una operació planificable. Vegeu:Palzer. «Corona: Stresstest für Krankenhäuser» (en alemany). tagesschau.de. [Consulta: 3 juny 2020]. i Richter-Kuhlmann, Eva «Privatisierung von Universitätskliniken: Keine tragfähige Lösung» (en alemany). Deutsches Ärzteblatt. Deutscher Ärzteverlag, 09-05-2008 [Consulta: 3 juny 2020].
  4. Sacrest i Martos, Clàudia «Polèmica pels 43.000 euros per pacient que la Generalitat pagarà a la sanitat privada». Diari de Girona [Consulta: 3 juny 2020].
  5. «ACA: la privatització no és solució». Ecodiari, 13-09-2011.
  6. Castañer, Margarida. El planejament territorial a Catalunya a inici del segle XXI: una nova interpretació i projecció del país. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, Societat Catalana d'Ordenació del Territori, 2012. ISBN 978-84-9965-121-7. 
  7. «El futur de les infraestructures viàries». Àrea Metropolitana de Barcelona, 2019. [Consulta: 3 juny 2020].
  8. Sanchez, Eva. «Infraestructures». Servei Català de la Salut. [Consulta: 3 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Infraestructura