Obre el menú principal

Ingilberga (Vic, 976 - març del 1049) fou la darrera abadessa del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.[1]

Infotaula de personaIngilberga
Biografia
Naixement 976 (Gregorià)
Vic
Mort 1049 (Gregorià) (72/73 anys)
  Bisbe de Vic 

Activitat
Ocupació Abadessa
Orde religiós Orde de sant Benet
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Ingilberga era filla il·legítima d'Oliba Cabreta, comte de Cerdanya i Besalú, i, segons sembla, d'Ingilberga, muller d'Ermenir, senyor de Besora.[2] Regí l'abadia de Sant Joan de les Abadesses entre 996 i 1017. Havia entrat al monestir a l'edat de 10 o 11 anys i va prendre possessió del càrrec quan tenia 20 anys substituint l'anterior abadessa, Fredeburga, que s'ha apuntat que podria ser filla de Miró II de Cerdanya [3] i per tant tia seva, que acabava de morir. Ingilberga, doncs, va fer-se gran entre les parets del monestir. La primera abadessa del monestir havia estat Emma, del 898 al 942, i a la seva mort la van succeir una abadessa de la qual es desconeix el nom (942-949), Adelaida (949-955) i Ranlo (955-962).

L'any 1017 Ingilberga va ser expulsada de Sant Joan, amb tota la seva comunitat de monges, a través d'una butlla papal, que l'acusava d'haver dissolt la moralitat del monestir. L'acusació venia del seu germà Bernat Tallaferro, que aspirava a posseir i controlar els béns del monestir com a dotació del naixement del bisbat de Besalú, circumstància que fa dubtar de la veracitat de l'acusació que, de fet, mai no va ser provada. L'any 1016 Bernat va anar a Roma acompanyat del seu germà l'abat Oliba i un seguici de religiosos per denunciar Ingilberga davant del Papa Benet VIII. El Papa, potser no s'acabava de creure les acusacions de Bernat i Oliba, ja que abans de dictar la butlla condemnatòria va trametre una missiva instant Ingilberga a presentar-se a Roma a defensar-se de les acusacions de què era objecte, però l'abadessa no va ho va fer i va ser declarada en rebel·lia.[4]

El 26 de gener de 1017 va aparèixer la butlla Cuperemus quidem,[5] en què es determinava l'expulsió de les monges de Sant Joan, ordre que va ser duta a terme per el seu germanastre l'abat Oliba. La comunitat va ser substituïda per monjos aquisgranesos i es van traslladar, una part al monestir de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona i l'altre al de Sant Daniel de Girona.[4] A més de la dissolució de la comunitat femenina, es va aconseguir establir a Sant Joan un orde masculí i es va erigir el nou bisbat de Besalú (un fill de Tallaferro, Guifré, en seria el primer i únic bisbe).

Més enllà de la certesa o no de les acusacions, s'ha assenyalat que el comte de Besalú es va valdre de la credibilitat fàcilment vulnerable d'aquest col·lectiu femení per aprofitar-se de rumors i aconseguir ampliar les seves possessions territorials. També cal tenir present que l'abadessa Ingilberga era una dona amb poder dins un àmbit on, majoritàriament, manaven els homes.

Ingilberga s'acollí a la protecció del seu germà Oliba, bisbe de Vic, i residí fins a la seva mort, ocorreguda el 24 de març de 1049, amb el seu nebot Guillem de Balsareny, futur bisbe de Vic. Al necrologi de l'abadia, la van descriure com a abadessa de «bon record» i «insigne de virtuts». Avui, molt temps després de la seva expulsió, el poble on hi ha el monestir rep el nom de Sant Joan de les Abadesses.

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionari biogràfic de dones. «Ingilberga». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1r octubre 2015].
  2. «Ingilberga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Maideu i Puig, Eudald «Les abadesses de Sant Joan. Una greu problemàtica sexual com a fet històric». C.E.C.R. Annals 1992-93. Aportacions i Estudis, pàg. 163-189.
  4. 4,0 4,1 Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, 2010, p. 27. ISBN 9788497663830. 
  5. Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 52. ISBN 9788416166220.