Papa Innocenci VIII
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de l'Església Catòlica entre el 1484 i el 1492. De nom Giovanni Battista Cibo, era fill d'un senador romà, va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a Pàdua i Roma on va entrar al servei del cardenal, i germanastre de Nicolau V, Calandrini.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
Giovanni Battista Cibo 1434 Gènova, República de Gènova |
| Mort |
25 de juliol de 1492 Roma, Estats Pontificis |
| Lloc d'enterrament | basílica de Sant Pere del Vaticà |
 Papa de l'Església Catòlica | |
| 29 d'agost de 1484 – 25 de juliol de 1492 | |
|
← Sixt IV | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Ocupació | Clergue i sacerdot catòlic |
|
| |
| Participà en | |
| 1484 (Gregorià) | conclave de 1484 |
| Família | |
| Fills |
Franceschetto Cybo  |
| Germans |
Lorenzo Cybo de Mari |
|
| |
 | |
|
| |
|
| |
  | |
 | |
Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II, i posteriorment el 1473, cardenal pel papa Sixt IV.
Escollit Papa el 29 d'agost de 1484, va intentar com a primera mesura l'organització d'una croada contra els turcs, però la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.
Preocupat per la bruixeria promulga, el 5 de desembre del 1484, la butlla Summis desiderantes affectibus en la qual reconeix la seva existència i envia Alemanya als inquisidors on realitzarà la que és considerada com la primera "cacera de bruixes" de la història. Aquesta butlla papal serà la base perquè els dominicans publiquin, el 1487, l'obra Malleus Maleficarum que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Església es convertirà en el text bàsic per a l'enjudiciament, condemna i càstig de la bruixeria.
El 1486 va prohibir la lectura de les quatre-centes proposicions de Pico Della Mirandola per considerar-les herètiques
Gran impulsor de la Inquisició, nomenarà el 1487 Tomás de Torquemada com a gran inquisidor d'Espanya.
La conquesta de Granada a les mans de reis Isabel i de Ferran va fer que el Papa els concedís el títol de "Catòlica majestat", amb el qual a partir de llavors van ser coneguts com els Reis Catòlics.
El seu pontificat va estar caracteritzat pel nepotisme, arribant a nomenar cardenal al seu propi nét, quan aquest tenia tan sols 13 anys.
Va morir el 25 de juliol de 1492.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Praecursor Siciliæ (El precursor de Sicilia), citació que fa referència a què el seu nom de pila, Giovanni Battista, era el nom del precursor de Crist, i a què va estar vinculat a la Cort d'Alfons, Rei de Sicília.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Innocenci VIII |
| Precedit per: Sixt IV |
Papa 29 d'agost de 1484 – 25 de juliol de 1492 |
Succeït per: Alexandre VI |
| Precedit per: ? |
 Bisbe de Savona 1467 - 1472 |
Succeït per: ? |
| Precedit per: Leonardo Palmieri |
Bisbe de Molfetta 1473 - 1484 |
Succeït per: Angelo Lacerti |
| Precedit per: Amico Agnifili |
 Cardenal prevere de Santa Balbina 1473 - 1474 |
Succeït per: Girolamo Basso della Rovere |
| Precedit per: Niccolò Fortiguerra |
Cardenal prevere de Santa Cecília 1474 - 1484 |
Succeït per: Giovanni Giacomo Schiaffinati |