Viquipèdia

Inquisició espanyola

La inquisició espanyola va ser establerta amb la butlla del papa Sixt IV, que autoritzava als Reis Catòlics a nomenar inquisidors en els seus regnes i un tribunal controlat per la monarquia hispànica (1478). Aquest nou tipus d'inquisició es va estendre per tota la península, convertint-se en l'única institució comuna a tots els súbdits de la monarquia hispànica, a banda de la mateixa monarquia, a qui servia com a instrument del poder reial. En resum, la Inquisició s'independitzà dels Estats Pontificis, i es posà al servei dels Reis Catòlics i els seus successors que l'usaren com una poderosa arma. Un exemple d'això és la persecució que va fer la Inquisició, per motius polítics, contra Antonio Pérez, antic secretari de Felip II que s'havia refugiat al Regne d'Aragó.

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700

Etapes històriques de la Inquisició Modifica

A Espanya la inquisició es va suprimir en 1820 durant el Trienni Liberal, i encara que Ferran VII va restablir la inquisició, les pràctiques de tortura acaben en 1834.

Algunes accions protagonitzades per la Inquisició a la Corona d'Aragó Modifica

Organització interna Modifica

Consell de la General i Suprema Inquisició: Elaborava instruccions per als tribunals, examinava informes de les vistes, ordenava inspeccions, revisava causes, i actuava com a tribunal per als membres del Sant Ofici que hagueren comès algun crim. El president era l'Inquisidor general. Els altres eren prelats, lletrats i inquisidors provincials designats pel Rei.

Tribunals: Formats per inquisidors, la gran majoria clergues seculars amb formació jurídica, a més d'altres funcionaris com fiscals, secretaris, algutzirs, notaris, etc.

Familiars:Sense salari fix. Fomentaven la delació, rebien testificacions i agafaven els acusats. A pesar de ser uns personatges odiats per la població, el fet d'estar exempts de determinades contribucions fiscals va fer que el seu nombre creixés de forma notable. A més, podien anar armats, tenien el privilegi de jurisdicció, i era una demostració de neteja de sang.

Procés judicial Modifica

Edicte de gràcia
30 o 40 dies perquè l'acusat confessara la seva culpa, i no se li apliqués la pena de mort, presó perpètua, ni la confiscació de béns. O (segons les èpoques) edicte de fe.
Delació
Converteix tots els ciutadans en possibles col·laboradors del tribunal.
Detenció
En una presó de la inquisició.
Investigació
Per a restablir la veritat o no de l'acusació.
Reu
Incomunicat, ignorava la identitat del delator i els càrrecs que se li imputaven, fomentant així la denúncia.
Segrest de béns
Per a sufragar les despeses del procés i manteniment de l'acusat.
Judici
El reu comptava amb un advocat defensor, que increpava el reu a què confessés els seus culpes, més que defensar-lo. Tot acabava en absolució o condemna.
Acte de fe
Manifestació pública de la Inquisició a la recerca d'exemplaritat.

Si durant la investigació el reu confessava la seva culpabilitat, això era considerat prova. Si la confessió era parcial o l'evidència defectuosa, el reu era sotmès a tortura. La mort en la foguera era la pena màxima, per a heretges reincidents o impenitents.

Enllaços externs Modifica

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inquisició espanyola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inquisició_espanyola&oldid=32499448»