Institut Català d'Ornitologia
L'Institut Català d'Ornitologia ('ICO) és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l'estudi dels ocells a Catalunya. Fundat l'any 1975 amb el nom de Grup Català d'Anellament,[1] el 2002 va prendre el nom actual.[2] S'ha especialitzat en el desenvolupament i coordinació de programes de seguiment a gran escala que requereixen la col·laboració de molts ornitòlegs, com ara l'Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.[3] Organitza cursos d'introducció i especialització de l'ornitologia. També dona la formació per a esdevenir anellador a Catalunya.[4]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | associació voluntària organització sense ànim de lucre  | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1975 | ||||
| Fundador | Abel Julien i Vila | ||||
Esdeveniment significatiu | |||||
| 2002 | canvi de nom oficial
| ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Lloc web | https://ornitologia.org/ca/ | ||||
A Catalunya, la regulació de l'anellament científic d'ocells correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge,[5] que en delega la gestió i la coordinació a l'Oficina Catalana d'Anellament, una divisió de l'ICO. Centralitza la informació de l'anellament científic d'ocells que és una de les principals activitats de l'ICO.[6] Cada any s'afegeixen prop de 60.000 registres nous a la base de dades.[4][a]
Ha creat el portal web Ornitho.cat,[7] dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells de Catalunya en col·laboració amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya i promoguda conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge i diverses entitats ornitològiques i naturalistes de caràcter més local. El sistema permet gestionar i tramitar qualsevol observació d'ocells que portin una única marca especial. La marca pot ser de qualsevol tipus: una anella de plàstic, una marca d'alar, un collar, etc. Però és imprescindible que la marca tingui una inscripció alfanumèrica.[4]
Publica la revista L'Abellerol, el butlletí de comunicació entre els socis[8] i, annualment, la Revista Catalana d'Ornitologia, una revista científica d'accés lliure.[9]
Notes
modifica- ↑ Els canvis en els usos del sòl, la pressió humana, la contaminació, el canvi climàtic són alguns dels factors més importants que transformen el nostre entorn i, de retruc, afecten les poblacions d'ocells. Els programes de seguiment de l'ICO permeten avaluar els canvis poblacionals i determinar alguns dels paràmetres demogràfics més rellevants del cicle vital dels ocells. Estudiant la relació entre aquests paràmetres i els factors socioambientals és possible identificar problemàtiques concretes i desenvolupar mesures adequades per corregir-les.[4]
Referències
modifica- ↑ Gargallo, Gabriel «Estructura, funcionament i projectes de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO)». Anuari Ornitològic de les Balears, 17, 2002, pàg. 93-96 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «El GCA es converteix en l'Institut Català d’Ornitologia». L'Abellerol, 16, 2002, pàg. 3. ISSN: 2938-2424 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Història de l'ornitologia catalana». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació. Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 pàgina oficial de l'ICO
- ↑ Rovira i Barenys, Lluís. «L'Institut Català d'Ornitologia fa un anellatge de gavines capnegres a la platja de Cambrils». Cambrils. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Carrera, Enric «Del GCA a l’ICO: una visió retrospectiva». L'Abellerol, 16, 2002, pàg. 4-5. ISSN: 2938-2424 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Pàgina d'Ornitho
- ↑ «l'Abellerol - Butlletí de contacte de l'ICO». Institut Català d'Ornitologia. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ «Revista Catalana d'Ornitologia». Institut Català d'Ornitologia. [Consulta: 29 desembre 2024].
Enllaços externs
modifica- «Ornitho.cat». ICO. [Consulta: 21 juny 2025].