Insuficiència renal crònica
La insuficiència renal crònica (IRC) és una síndrome caracteritzada per una pèrdua progressiva del filtrat glomerular i que acostuma a tenir un curs irreversible. El nombre de nefrones disminueix a poc a poc i la funció dels ronyons es deteriora gradualment. Quan es dona urèmia ja és una insuficiència en estat terminal i només pot ser revertida mitjançant el trasplantament renal, essent insuficient la diàlisi.
![]() ![]() | |
Tipus | insuficiència renal, nefropatia, malaltiaa renal crònica i malaltia (individual) ![]() |
---|---|
Especialitat | nefrologia ![]() |
Clínica-tractament | |
Medicació dihidrotaquisterol, carbonat de calci, hidròxid de magnesi, bumetanida, acetat de calci, colecalciferol, gluceptat de calci, furosemida, àcid etacrínic, magaldrat, carbonat sòdic de dihidroxialumini, torasemide (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | |
Classificació | |
CIM-11 | GB61 ![]() |
CIM-10 | N18.9 ![]() |
CIM-9 | 585.6 i 585.9 ![]() |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 11288 ![]() |
MedlinePlus | 000471 ![]() |
eMedicine | 238798 ![]() |
Patient UK | chronic-kidney-disease-chronic-renal-failure ![]() |
MeSH | D051436 ![]() |
UMLS CUI | C0403447 ![]() |
DOID | DOID:784 ![]() |
La IRC modifica la farmacodinàmica de molts medicaments metabolitzats pel fetge i pot alterar els seus efectes de forma poc previsible.[1]
ClínicaModifica
- Alteracions hidroelectrolítiques:
- Retenció hídrica.
- Hipernatrèmia per retenció o hiponatrèmia per pèrdua de sals per nefropatia.
- Hiperpotasèmia que es pot incrementar per la ingesta de proteïnes, hemorràgia intestinal…
- Acidosi metabòlica.
- Retenció de fosfats.
- Hipocalcèmia.
- Alteracions cardiovasculars: insuficiència cardíaca (per retenció d'aigua i sals), HTA (hipertensió arterial, arterioesclerosi, disfunció miocardíaca…
- Alteracions hematològiques: s'alteren totes les sèries hemàtiques (eritròcits, leucòcits i plaquetes).
- Anèmia. Principal conseqüència d'una producció disminuïda de l'eritropoetina renal.[2]
- Alteracions leucocitàries (risc d'infeccions).
- Alteracions plaquetàries (causa de trastorns de la coagulació i malaltia coronària).[3]
- Alteracions gastrointestinals:[4]
- Factor urèmic.
- Anorèxia, nàusees, vòmits.
- Hemorràgia digestiva.
- Osteodistròfia renal: osteïtis fibroquística, osteomalàcia, osteoesclerosi.[5]
- Anormalitats neurològiques:[6]
- SNC: insomni, fatiga, asterixis (una tremolor característica que es veu a la mà estesa i que apareix en diferents tipus d'encefalopaties). Problemes cognitius.[7]
- Neuropatia perifèrica.
- Miopatia proximal.
- Alteracions endocrines:
- Afectació de la tolerància a la glucosa.
- Esterilitat.
- Hipotèrmia (no tenen respostes febrils).
- Hiperuricèmia.
EstadiatgeModifica
En funció de l'taxa de filtració glomerular (TFG):
- Estadi 1
- TFG ≥90 mL/min/1,73 m². La lesió renal es defineix com anormalitats en la sang o orina[8] o en estudis d'imatges.
- Estadi 2
- IR lleugera, TFG 60–89 mL/min/1,73 m².
- Estadi 3
- IR moderada, TFG 30–59 mL/min/1,73 m².
- Sovint subdividida amb estadi 3a (45-59) i 3b (30-44).[9]
- Estadi 4
- IR severa, TFG 15–29 mL/min/1,73 m².
- Estadi 5
- Fracàs renal, TFG <15 mL/min/1,73 m².
La TFG indica el volum de fluid filtrat per unitat de temps des dels capil·lars glomerulars renals cap a l'interior de la càpsula de Bowman i la seva quantificació permet avaluar l'estat de la funció glomerular. Es mesura en mililitres per minut i existeixen diversos criteris i procediments analítics per obtenir-lo.[10]
El grau de proteïnúria és un paràmetre independent amb valor predictiu de la gravetat de la IRC i del risc cardiovascular associat.[11] L'hematúria es considera un factor de mal pronòstic en la progressió de la malaltia.[12]
ReferènciesModifica
- ↑ Yeung CK, Shen DD, Thummel KE, Himmelfarb J «Effects of chronic kidney disease and uremia on hepatic drug metabolism and transport» (en anglès). Kidney Int, 2014 Mar; 85 (3), pp: 522-528. DOI: 10.1038/ki.2013.399. PMC: 4276411. PMID: 24132209 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Soriano, S «Anemia en insuficiencia renal crónica» (en castellà). BISEDEN, 1997; 1997 (2), pp: 11-13. ISSN: 2255-3517 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Altun E, Paydas S, Kaya B, Seydaogulları G «The relationship between inflammation, blood pressure, and mean platelet volume in chronic kidney disease» (en anglès). Saudi J Kidney Dis Transpl, 2016 Jul-Ag; 27 (4), pp: 836-838. DOI: 10.4103/1319-2442.185291. ISSN: 1319-2442. PMID: 27424714 [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Zhang X, Bansal N, Go AS, Hsu CY «Gastrointestinal symptoms, inflammation and hypoalbuminemia in chronic kidney disease patients: a cross-sectional study» (en anglès). BMC Nephrol, 2015 Des 11; 16, pp: 211. DOI: 10.1186/s12882-015-0209-z. PMC: 4676825. PMID: 26651991 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Astudillo, J; Cocio, R; Ríos, D «Osteodistrofia renal y trastornos del metabolismo y la mineralización ósea asociados a enfermedad renal crónica: manifestaciones en radiología» (en castellà). Rev Chil Radiol, 2016 Gen-Mar; 22 (1), pp: 27-34. DOI: 10.1016/j.rchira.2016.02.002. ISSN: 0717-201X [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Jabbari B, Vaziri ND «The nature, consequences, and management of neurological disorders in chronic kidney disease» (en anglès). Hemodial Int, 2018 Abr; 22 (2), pp: 150-160. DOI: 10.1111/hdi.12587. ISSN: 1542-4758. PMID: 28799704 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Kurella Tamura M, Yaffe K, Hsu CY, Yang J, et al «Cognitive Impairment and Progression of CKD» (en anglès). Am J Kidney Dis, 2016 Jul; 68 (1), pp: 77-83. DOI: 10.1053/j.ajkd.2016.01.026. PMC: 4921255. PMID: 26972681 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Lorenzo Sellarés, V «Parámetros Urinarios en la Enfermedad Renal Crónica» (en castellà). Nefrologia. SEN, 2018; Jun 25, pàgs: 10. ISSN: 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «Consens català sobre atenció a la malaltia renal crònica». CAMFiC.
- ↑ Peral-Aguirregoitia J, Lertxundi-Etxebarria U, Saracho-Rotaeche R, Iturrizaga-Correcher S, Martínez-Bengoechea MJ «Estimación de la tasa de filtración glomerular para el ajuste posológico de los fármacos. Reina la confusión» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2012; 32 (1), pp: 115-117. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Dec.11235. ISSN: 1989-2284. PMID: 22294011 [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Montañés Bermúdez R, Gràcia García S, Pérez Surribas D, Martínez Castelao A, et al «Documento de Consenso. Recomendaciones sobre la valoración de la proteinuria en el diagnóstico y seguimiento de la enfermedad renal crónica» (en castellà). Nefrologia (Madr.), 2011; 31 (3), pp: 331-345. DOI: 10.3265/Nefrologia.pre2011.Jan.10807. ISSN: 1989-2284. PMID: 21780317 [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Orlandi PF, Fujii N, Roy J, Chen HY, et al «Hematuria as a risk factor for progression of chronic kidney disease and death: findings from the Chronic Renal Insufficiency Cohort (CRIC) Study» (en anglès). BMC Nephrol, 2018 Jun 26; 19 (1), pp: 150. DOI: 10.1186/s12882-018-0951-0. ISSN: 1471-2369. PMID: 29940877 [Consulta: 28 juny 2018].
BibliografiaModifica
- Lorenzo Sellarés, Víctor. Enfermedad Renal Crónica (en castellà). Nefrologia. Sociedad Española de Nefrología, 2017; Gen 30, pàgs: 31 ISSN 1989-2284 [Consulta: 28 juny 2018].
- Gounden, Verena; Jialal, Ishwarlal. Renal Function Tests (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Maig 25; NBK 507821, pàgs: 9 PMID: 29939598 [Consulta: 28 juny 2018].
Enllaços externsModifica
- Chronic Kidney Disease (CKD) Pathophysiology Hasudungan, A. 2016, Jul (anglès)
- Insuficiencia renal crónica Rodríguez, JS. 2016, Jul (castellà)