Intèrpret d'ordres
Per al programa que simula el funcionament d'un terminal vegeu: Emulador de terminal. Per al tipus d'interfície d'usuari vegeu: Línia d'ordres |
Un intèrpret d'ordres és un programa informàtic que té la capacitat de traduir les ordres que introdueixen els usuaris, mitjançant un conjunt d'instruccions facilitades per ell mateix directament al nucli i al conjunt d'eines que formen el sistema operatiu.[1]
Les ordres s'introdueixen seguint la sintaxi incorporada per aquest intèrpret, dins de l'entorn proporcionat per l'emulador de terminal, mitjançant un inductor que espera que li siguin introduïdes les ordres o instruccions PROMPT> nomcomanda opcions /ruta/cap/al/o/als/fitxers
En ingressar l'ordre amb la tecla 'Intro', l'intèrpret analitza la seqüència de caràcters ingressada i, si la sintaxi de l'ordre és correcta, l'executa, recorrent per a això a les funcions que ofereix el sistema operatiu o el programa que representa, bé sigui un gestor de dades de banc, una sessió de FTP, de ssh, etc. La resposta a l'usuari es representa al monitor o en forma de segon pla. Es treballa de manera interactiva, és a dir, usuari i màquina es comuniquen de forma successiva.
Incorporen característiques com ara control de processos, encaminament d'entrada/sortida, llistat i lectura de fitxers, protecció, comunicacions i un llenguatge d'ordres per escriure programes per lots o (scripts o guions). Un dels intèrprets més coneguts, és el Bourne Shell, el qual va ser l'intèrpret usat en les primeres versions d'Unix i es va convertir en un estàndard de facto.[2]
Referències
modifica- ↑ linux10.com.ar. Intèrpret d'ordres, 2009. Arxivat 2009-10-02 a Wayback Machine.
- ↑ escomposlinux.org. Beyond Linux From Scratch - Versió 6.0 Part II. Configuració posterior a LFS i Programari Addicional.