Interferències gramaticals del castellà sobre el català

A causa del contacte entre llengües (especialment amb el castellà), als territoris on es parla català es donen interferències gramaticals —desviacions de la llengua considerada normativa— a tots els nivells de la llengua, des del més col·loquial fins al nivell de la suposada llengua estàndard dels mitjans de comunicació, i fins i tot a la llengua literària.

En alguns sectors de la societat catalana existeix una voluntat d'acostament o d'anivellament entre les formes pròpies del català i les del castellà, en detriment de les particularitats del primer. El model de català fruit d'aquest desig d'assimilació ha estat anomenat «català light» o «catanyol». El català correcte, normatiu, ha estat al seu torn qualificat molt sovint de «català heavy» pels defensors de la primera postura.

Si bé és cert que tota tendència a l'exageració i al pedantisme hauria de ser bandejada d'un sistema eficient de comunicació —en català s'ha fet un ús de vegades abusiu del neologisme i de l'arcaisme—, el que no s'hauria de permetre és l'anorreament i la dilució d'un sistema lingüístic per assimilació a un altre sistema que li és aliè. El català forma part d'un continu de llengües denominades romàniques (Romània o Llatinitat), si només es considera referent i comparant de la llengua catalana el castellà s'ignora voluntàriament una història que va dellà, en el temps, de les actuals fronteres polítiques i fent això s'obra contra la natura mateixa de la llengua catalana.

A continuació s'enumeren algunes de les interferències gramaticals més habituals.

Sintaxi modifica

No caiguda de preposició o canvi de preposició quan caldria modifica

En català no s'admet el contacte entre una preposició i la conjunció completiva "que". Per això no es pot dir "em refereixo *a que/què" ans s'ha de dir "em refereixo que" o millor "em refereixo al fet que". Igualment no s'ha de dir "tinc esperança de que vingui" o —per confusió amb el relatiu— "tinc esperança de *que/què vingui" sinó "tinc esperança que vingui". Tampoc no s'ha de dir "es basa en *què/que" sinó "es basa en el fet que" o "es basa en la idea que". Tampoc "confio en *què/que vindrà" sinó "confio que vindrà".

Les preposicions "a", "de", "amb" i "en" o bé cauen obligatòriament davant la conjunció "que" o bé cal inserir un element entre la preposició i la conjunció "fet", "idea", "tesi". Construccions com "la idea *de que/què", "l'esperança de *què/que", "per tal *de que/què", o "des *de que" són igualment errònies.

La preposició "en" no es considera acceptable davant un infinitiu sempre que no sigui una construcció temporal del tipus "en arribar, jo ja hi era", per això s'ha de canviar: "insisteixen en la seva innocència" (en + sintagma nominal), "insisteixen que són innocents" (caiguda de preposició davant "que" completiu), o "insisteixen a dir que són innocents" (canvi de preposició davant l'infinitiu).

Ús extensiu de la preposició «a» davant els objectes directes de persona modifica

La preposició «a» davant objecte directe de persona només s'utilitza davant quantificadors com «tots», «ningú», mai davant la resta de construccions. Es diu «això afecta a tothom» però no pas «això afecta al trànsit aeri», sinó «això afecta el trànsit aeri». Cal no confondre el complement directe amb l'indirecte, tal com succeeix en castellà. «Afectar», «concernir», etc. regeixen objecte directe i per tant no porten «a».

AMB abusiu modifica

Amb verbs en els quals el català no fa servir "amb" i que no hi aporta pas res, com ara "Continuar *amb alguna cosa": continuar alguna cosa.

Confusió entre els pronoms relatius i les oracions subordinades completives modifica

Quan algú escriu, per exemple, "parlava de què aquella situació no li agradava" comet dues errades. Primer no fa caure la preposició davant el "que", segon, confon un "que" completiu amb un pronom relatiu. Com distingir un "que" completiu d'un "que" relatiu? Només cal substituir el "que" en qüestió per un "qual"; si sona bé és relatiu, si no sona, és que es tracta d'una completiva: "Parla del qual aquella situació no li agradava". No té sentit, es tracta doncs d'un "que" completiu. Millor fóra "Diu que... " i no fer el calc "Parlar de..." així s'evitarien dues interferències.

Eliminació de negacions modifica

Desaparició de l'adverbi "no" quan apareix abans a l'interior de la frase un adverbi negatiu, exactament com en castellà. Per exemple "Mai vindré" en lloc de "mai no vindré".

"Cap", "mai", "ningú" i "res" modifica

Aquests adverbis i pronoms ja no s'utilitzen en frases condicionals i interrogatives en el sentit de les seves formes afirmatives, és a dir, d'"algun cop", d'"algú" i d'"alguna cosa" o "quelcom". "Ha vingut algú avui?" en comptes del català "que ha vingut ningú avui?". "Si mai véns, fes-m'ho saber". "Vols que et dugui res?".

Ortografia modifica

Paraules que en català s'escriuen amb v i en castellà amb b modifica

Noms i adjectius:

advocat - abogado
alcova - alcoba
algaravia - algarabía
almívar - almíbar
arrova - arroba
avet - abeto
avi - abuelo
avorrir - aburrir
bava - baba
caravel·la - carabela
cascavell - cascabel
cavall - caballo
cervell - cerebro
covard - cobarde
endívia - endibia
escrivà - escribano
Esteve - Esteban
esvelt - esbelto
fava - faba
gavarra - gabarra
gavardina - gabardina
govern - gobierno
javelina - jabalina
llavi - labio
núvol - nube
pavelló - pabellón
prova - prueba
proveta - probeta
raval - rabal
rave - rábano
rebava - rebaba
savi - sabio
tàvec - tábano
taverna - taberna
tovera - tobera
trava - traba
trèvol - trébol
vernís - barniz
voltor - buitre

Verbs:

arravatar - arrebatar
avorrir- aburrir
bevem - bebemos
devem - debemos
canviar - cambiar
cavalcar - cabalgar
envestir - embestir
espavilar - espabilar
escrivim - escribimos
gravar - grabar
haver - haber
provar - probar
travar - trabar
vogar - bogar

les terminacions en -ava, -aves - -aba, -abas
les terminacions en -àvem, àveu - -ábamos, -ábais

Paraules que en català s'escriuen amb b i en castellà amb v modifica

automòbil - automóvil
baró - varón
berruga - verruga
basc - vasco
beina - vaina
bena - venda
besllumar - vislumbrar
berbena - verbena (planta)
biga - viga
Biscaia - Vizcaya
bivac - vivac
bolcar- volcar
calb - calvo
corb - cuervo
corb -a - curvo -a
desimbolt -a - desenvuelto -a
embenar- vendar
fava - haba
mòbil - móvil
Nègueb - Néguev (desert)
Nerbion - Nervión (riu basc)
rebentar - reventar
rebolcada - revolcón
riba - rivera
saba - savia
trobador- trovador

Paraules que en català s'escriuen amb m i en castellà amb n modifica

amfibi -bía - anfibio -a
àmfora - ánfora
amfiteatre - anfiteatro
amfitrió - anfitrión
circumval·lació - circunvalación
èmfasi - énfasis
emmarcar - enmarcar
emmascarar- enmascarar
emmelar - enmelar
emmudir - enmudecer
immaculat -ada - inmaculado -a
immadur/a - inmaduro/a
immaduresa - inmadurez
immanent - inmanente
immaterial - inmaterial
immediat -a - inmediato -a
immens -a - inmenso -a
immersió - inmersión
immillorable - inmejorable
immòbil - inmóvil
immolar - inmolar
immune - inmune
immunitat - inmunidad
simfonia - sinfonía
tramvia - tranvía
triomf - triunfo

Paraules que en català s'escriuen amb a i en castellà amb e modifica

afaitar - afeitar
ambaixada - embajada
arravatar- arrebatar
assassinar - asesinar
avaluació - evaluación
avaria - avería
davant - delante
latrina - letrina
maragda - esmeralda
ramat - rebaño
rancor- rencor
sanefa - cenefa
Sardenya - Cerdeña

Paraules que en català s'escriuen amb e i en castellà amb a modifica

assemblea - asamblea
càmera - cámara
cànem - cáñamo
efeminat - afeminado
emparar - amparar
espàrrec - espárrago
estendard - estandarte
meravella - maravilla
monestir - monasterio
orgue - órgano
ràfega - ráfaga
rave - rábano
sergent - sargento
setí - satén
treball - trabajo

Paraules que en català s'escriuen amb o i en castellà amb u modifica

avorrir - aburrir
botifarra - butifarra
capítol - capítulo
cobrir - cubrir
complir - cumplir
cònsol - cónsul
embotit - embutido
escopir - escupir
escrúpol - escrúpulo
podrir - pudrir
recobriment - recubrimiento
rigorós - riguroso
robí - rubí
sorgir - surgir
sospirar - suspirar
títol - título
tonyina - atún
torró - turrón
joventut - juventud

Paraules que en català s'escriuen amb u i en castellà amb o modifica

ateneu - ateneo
bufetada - bofetada
butlleta - boleto
butlletí - boletín
butxaca - bolsillo
correu - correo
muntanya - montaña
muntar - montar
mussol - mochuelo
ritu - rito
suborn - soborno
supèrbia - soberbia
suport - soporte
trofeu - trofeo
turmell - tobillo
turment - tormento

Paraules que en català s'escriuen amb qu i en castellà amb c modifica

adequar - adecuar
aquàtic -a - acuático -a
aqüícola - acuícola
aqüicultura - acuicultura
aqüífer - acuífero
conseqüència - consecuencia
enquesta - encuesta
eqüestre - ecuestre
freqüent - frecuente
obliqüitat - oblicuidad
pasqua - pascua
quadern - cuaderno
quadra - cuadra
quadrangular - cuadrangular
quadrant - cuadrante
quadrat -da - cuadrado -a
quadre/quadro - cuadro
quàdriceps - cuadríceps
quadribarrat -a - cuatribarrado -a
quadrícula - cuadrícula
quadrilàter - cuadrilátero
quadrilla - cuadrilla
quadrimestre - cuatrimestre
quadrúpede - cuadrupedo
quàdruple - cuádruple
qual - cual
qualificar - calificar
qualitat - calidad
quall - cuajo
quallar - cuajar
qualsevol - cualquiera
quan - cuando
quant -a - cuanto -a
quantia - cuantía
quàntic -a - cuántico -a
quantitat - cantidad
quaranta- cuarenta
quarantena - cuarentena
quaresma - cuaresma
quàquer - cuáquero
quars - cuarzo
quartet - cuarteto
quart -a - cuarto -a
quartilla - cuartilla
quasi - casi
quaternari - cuaternario
qüestió - cuestión
quota - cuota
quotidià -na - cotidiano -na
requesta - recuesta
ubiqüitat - ubicuidad

Paraules que en català s'escriuen amb "g" i en castellà amb "j" modifica

bugia - bujía
conserge - conserje
consergeria - conserjería
estranger - extranjero
genet - jinete
gerga - jerga (tela)
gingebre - jengibre
girafa - jirafa
granger - granjero
hemiplegia - hemiplejia
paraplegia - paraplejia
quadriplegia - cuadriplejia
targeta - tarjeta
tetraplegia - tetraplejia

Paraules que en català s'escriuen amb "x" i en castellà amb "j" modifica

apoplexia - apoplejía
executar - ejecutar
executiu -va - ejecutivo -va
exemplar - ejemplar
exemple - ejemplo
exercici - ejercicio
exercir - ejercer
exèrcit - ejército
xerès/-és - jerez (vi)

En canvi proïsme - prójimo.

Paraules que en català s'escriuen amb "s" i en castellà amb "x" modifica

* esplanada - explanada

espoli - expolio
estendre - extender
estranger - extranjero
estrangeria - extranjería
estrangerisme - extranjerismo
estrany - extraño

Paraules que s'escriuen diferent del castellà per una sola lletra modifica

* arterioesclerosi - arteriosclerosis

autoestop - autostop
badia - bahía
braman - brahmán
bagul - baúl
cacauet - cacahuete
coet - cohete
contraban - contrabando
devesa - dehesa
diftong - diptongo
electroestàtic - electrostático
estàndard - estándar - angl./fr. standard
estandarditzar - estandarizar
filharmònic -a - filarmónico -ca
halar - jalar
ham - anzuelo
harmagedon / harmaguedon - armagedón
harmonia - armonía
harpia - arpía
hidroestàtic - hidrostático
hissar - izar
hivern - invierno
hivernacle - invernáculo (més comú invernaderno)
imant - imán
làmpada - lámpara
magnetoestàtic - magnetostático
orxata - horchata
ostatge - hostaje (més comú rehén) - angl. hostage - fr. otage
saurí - zahorí
subhasta - subasta
subtrahend - sustraendo
tafur - tahúr
teleespectador - telespectador
terraqüi - terráqueo
truà - truhán

Paraules que en català s'escriuen separades i en castellà juntes modifica

des de - desde
de seguida - enseguida

Paraules que en català s'escriuen juntes i en castellà separades modifica

almenys- al menos
sobretot - sobre todo (amb el significat de 'principalmente')

Noms propis modifica

Adrià - Adrián
Agnès - Inés
Anna - Ana
Carles - Carlos
Empar - Amparo
Esteve - Esteban
Joan - Juan
Lluís- Luis
Pere - Pedro
Xavier - Javier

Noms geogràfics modifica

Àlaba - Álava
Andalusia - Andalucía
Biscaia - Vizcaya
Brussel·les - Bruselas
Cadis - Cádiz
Còrdova - Córdoba
Eivissa - Ibiza
L'Havana - La Habana
Moscou - Moscú
Munic o Múnic - Múnich
Osca - Huesca
País Basc - País Vasco
Saragossa - Zaragoza
Terol - Teruel
Txecoslovàquia - Checoslovaquia
Xerès - Jerez

Homònims modifica

acta - acta
acte - acto
ball - baile
vall - valle
bellesa - belleza
vellesa - vejez
bena - venda
vena - vena
beure - beber
veure - ver
boleiar - vol(t)ear
voleiar - volar
espacial - espacial
especial - especial
probable - probable
provable - probable

Fonètica modifica

Els canvis fonètics observats són els propis de l'adaptació de la llengua als modes articulatoris del castellà, en concret:

Ensordiment de sibilants: [s] per [z], [ts] per [dz], [tʃ] per [dʒ], [j] o [tʃ] per [ʒ]. Per ex.: "bellessa" en comptes de "bellesa", "cassolà" en comptes de "casolà", "metxa" per "metge". I, al costat, possibles confusions fruit d'hipercorrecció catalana: "discusió" en lloc de "discussió".
Neutralització de la lateral palatal: [j] per /ʎ/.
Absència de lateral velaritzada [ɫ], fins i tot en coda sil·làbica.
Neutralització de totes les nasals (/m/, /n/, /ɲ/ i /ŋ/) en coda sil·làbica, que es pronuncien [n], o fins i tot [ŋ] en posició final.
Neutralització de les vocals tòniques obertes amb les homorgàniques tancades: [e] per /ɛ/, [o] per /ɔ/.
Neutralització de la vocal neutra àtona [ə] amb la vocal tensa [a].

El contacte amb el castellà, doncs, pot provocar una simplificació del sistema fonètic del català, especialment en àrees on el castellà s'ha imposat com a llengua dominant.

Accent prosòdic diferent en català i castellà modifica

acne - acné
aeròlit - aerolito
Agamèmnon - Agamenón
amoníac - amoniaco
Antífil - Antifilo
Arquimedes - Arquímedes
Asclepiòdot - Asclepiodoto
Àtila - Atila
atmosfera - atmósfera
aurèola - aureola
Bàssora - Basora
Borís - Boris
caràcters - caracteres (pl. carácter)
Carpats - Cárpatos
catàclasi - cataclasis
Cleòpatra - Cleopatra
Cleombrot - Cleómbroto
Dàmocles - Damocles
díode - diodo
diòptria - dioptría
èczema - eccema
Èdip - Edipo
elèctrode - electrodo
elit - élite
endòspora - endospora
ènema - enema
Espàrtac - Espartaco
estèrnum/estern - esternón
Etiòpia - Etiopía
futbol - fútbol
fluor - flúor
gàmet - gameto
guru - gurú
Hèlsinki - Helsinki
Himàlaia - Himalaya
Hèracles - Heracles
iber - íber
intèrfon - interfono
interval - intérvalo
isòbara - isobara
Jàson - Jasón
letargia - letargia /le.'taɾ.xja/
libido - libido (pronunciat col·loquialment líbido)
lígur - ligur
Mali - Malí
Marràqueix - Marrakech
medul·la - médula
megàlit - megalito
Míkonos - Miconos
mimesi - mímesis
misantrop - misántropo
míssil - missil
monòlit - monolito
Munic - Múnich
oboè - oboe
olimpíada - olimpiada
omòplat - omoplato
osmosi - ósmosis
Pèricles - Pericles
període - periodo
pneumònia - pneumonía
policíac - policiaco
poliglot - políglota
prènsil - prensil
rèptil - reptil
rupia - rupia /'ru.pja/
Sàhara - Sahara
Samaria - Samaria /sa.'ma.ɾja/
sandvitx - sándwich
Sennàquerib - Senaquerib
sinergia - sinergia
Suíntila - Suintila
soviet - sóviet
Tàrent - Tarento
Tàrraco - Tarraco
tèrmit - termita
termòstat - termostato
tèxtil - textil
timpà - tímpano
tiquet - tique/tiquet /'ti.ket/
torticoli (m., pronunciat col·loquialment en femení tortícolis) - tortícolis
Tibet - Tíbet
timpà - tímpano
Vercingetòrix - Vercingétorix
víking - vikingo
xandall - chándal
xassís - chasis
Zuric - Zúrich

Morfologia modifica

Articles modifica

Utilitza l'article neutre «lo» equivalent al castellà, quan en català normatiu no està acceptat:

"a lo millor" en comptes de "potser" o "segons com", "si molt convé"
"lo que faltava" en comptes de "el que faltava" o "només faltava això".
"per lo que" en comptes de "per la qual cosa" o "i per això".

Canvis de conjugació verbal modifica

"aclarar" en comptes de aclarir.
"combatir" en comptes de combatre.
"debatir" en comptes de debatre.
"emitir" en compte de emetre.
"reflexar" en comptes de reflectir.

Diferències en el gènere d'algunes paraules modifica

Hi ha algunes paraules que tenen gèneres diferents en català i en castellà.

Paraules que són femenines en català i masculines en castellà modifica

una àgape - un ágape
una allau - un alud
una anàlisi - un análisis
una àncora - un ancla
una aroma - un aroma
la calor - el calor
una cercavila - un pasacalle
una dent - un diente
la dolçor - el dulzor
la fi (acabament) - el fin
una hematia - un hematíe
una marató - un maratón
una olor - un olor
la picor - el picor
la pols - el polvo
la por - el miedo
unes postres - un postre
la resplendor - el resplandor
la resta - el resto
la sabata - el zapato
la sida - el sida
la síncope - el síncope
la síndrome - el síndrome
la son ('ganes de dormir') - el sueño
la suor - el sudor
la vall - el valle
la verdor - el verdor
la xocolata (o el xocolate) - el chocolate

Paraules que són masculines en català i femenines en castellà modifica

els afores - las afueras
un avantatge - una ventaja
el carrer - la calle
el compte - la cuenta
el corrent - la corriente
el costum - la costumbre
el deute - la deuda
el dot - la dote
el dubte - la duda
un escafandre - una escafandra
els espinacs - las espinacas
el front - la frente
el full (de paper) - la hoja
el llegum - la legumbre
el lleixiu - la lejía
els narius - las narices
el nas - la nariz
el pebre - la pimienta
el pendent - la pendiente
el senyal - la señal
el titella - la marioneta
el torticoli - la tortícolis

Preposicions i conjuncions modifica

"a causa de", "per raó de" i no pas el castellanisme "degut a". "Degut -da" és solament participi.
"a finals de" en comptes dels genuïns "a la fi de", "a la darreria de", "al final de".
"a principis de" en comptes del genuí "al començament de, "al principi de".
"no obstant això" o "això no obstant" no pas "no obstant" en l'accepció de "tanmateix".
"per a" no pas "per" davant de sintagma nominal que expressa finalitat o destinació. Els parlants dels dialectes orientals tendeixen a escriure "per" en comptes de "per a". En la llengua estàndard és un ús erroni i empobridor de la unitat dialectal catalana. Davant l'infinitiu la normativa no és tan estricta i la "a", en aquest cas es pot ometre.
"punt final" no pas "punt i final".
"sempre que" no pas el castellanisme "sempre i quan".
"sobre" s'usa erròniament en el sentit aproximatiu de temps en comptes de "allà, devers, al voltant de", "pels volts de". No és "Vindré sobre les set", és "Vindré pels volts de les set".
"tal com" no pas "tal i com".
"tal qual" no pas "tal i qual".

Prefixos i sufixos modifica

El sufix castellà -ar substitueix el català -ari. Així es tendeixen a crear formes estranyes:

"interdisciplinar" en comptes d'"interdisciplinari".
"grip aviar" en comptes de "grip aviària".

Abús i creació de verbs en -ejar per calc dels verbs en -ear-: "bombejar" en comptes de "bombar" "bloquejar" en comptes de "blocar" "golejar" en lloc de "fer gols", "escanejar" en lloc de "escan(n)eritzar, "formatejar" en comptes de "formatar", etc.

Pronoms febles modifica

El castellà no té els pronoms febles "en" i "hi", i això fa que a vegades s'ometin en català:

"ara vaig" en comptes de "ara hi vaig" (tot i que en certs casos cal traduir-lo per "Vinc!")
"no tinc" en comptes de "no en tinc", "vull una gran" en comptes de "en vull una de gran"

Pronominalització d'alguns verbs que en català no són pas pronominals, per calc del castellà:

"m'he caigut" en comptes de "he caigut" (el mateix passa amb "pujar", "baixar", "callar", "venir", etc.)

Lèxic modifica

Lèxic castellà substitutori modifica

En aquest conjunt s'agrupa una pila de castellanismes substitutoris —que no aporten cap valor semàntic indispensable— que fan part de la llengua de cada dia i que se senten tothora. Es tracta d'una tria dels més significatius. El grau de castellanització —i d'ús de castellanismes— es relaciona, val a dir, amb el nivell d'integració a la cultura catalana de l'emissor del missatge:

"abarcar" en lloc de "abraçar" i "abastar"
"aforament d'una sala" en comptes de "capacitat d'una sala"
"agobiar" en lloc d'"angoixar" o "atabalar" o "aclaparar"
"arandela" en comptes de "volandera"
"averiguar" en comptes de "fer per saber com", "esbrinar" o "escatir"
"bulto" en comptes de "bony"
"cabrejar" en lloc de "emprenyar"
"caradura" en comptes de "penques" o "barrut"
"cuentacuentos" en comptes de "rondallaire"
"cundir" en comptes de "allargar, rendir"
"currar" en lloc de "pencar"
"despilfarrar" en lloc de "balafiar" o "dilapidar" o "malgastar"
"despotricar" en comptes de "malparlar"
"disfrutar" en comptes de "gaudir" o "fruir"
"donar-se compte" en lloc d'"adonar-se"
"donar temps" en lloc de "tenir temps"
"donat que" en comptes de "atès que"
"escaquejar-se" en lloc de "fugir d'estudi"
"event" —o "aconteixement"— en comptes de "esdeveniment"
"fallo" en comptes de "fallada, error"
"fastidiar" en comptes de "fer la guitza", "fúmer"
"fer-se amb" en lloc de "aconseguir"
"hombrera" en comptes de "musclera"
"impactant" en lloc de "colpidor" o "punyent"
"inalàmbric" en comptes de "sense fils"
"insertar" en comptes de "inserir"
"mástil" en comptes de "pal" (o, en els instruments musicals "mànec")
"medi" en comptes de "mitjà" (= instrument)
"medir" en lloc de "mesurar"
"peató" en comptes de "pedestre, vianant" (Joan Coromines condemna l'ús de "vianant" perquè només vol dir 'passant' i proposa "pedestre")
"peatonal" en lloc de "pedestre" o "de vianants"
"per a què" en comptes de "perquè" —en oracions finals—
"per suposat" en lloc de "per descomptat, naturalment"
"portar temps" en lloc de "fer temps"
"reaci" en lloc de "refractari" o "renitent"
"recapacitar" en comptes de "repensar"
"solapar-se" en lloc de "encavalcar-se" o "encobrir-se" (angl. "overlap", fr. "chevaucher")
"tamany" en comptes de "mida, dimensions"
"suggerent" en lloc de "suggestiu" o "suggeridor"
"tenir que" en comptes de "haver de"
"tornillo" en comptes de "cargol" o "vis"
"tuerca" en lloc de "femella", etc.

Canvis semàntics modifica

L'adjectiu "propi" adopta innecessàriament el significat d'identitat del castellà "propio" i així es diu: "el propi Josep va dir que no hi volia anar" en comptes del simple i correcte "El Josep mateix va dir que no hi volia anar".
L'adjectiu "varis" adquireix el significat de "diversos" a més de tenir el sentit original català "de moltes menes".
La conjunció "doncs" amb valor causal (en català només pot ser consecutiva) per calc de la conjunció castellana "pues", que en castellà pot fer les dues funcions. "No ho faig doncs no m'agrada" en comptes de "no ho faig, perquè no m'agrada".

Eliminació de vocabulari característic del català modifica

Quan el català té una forma lèxica què el castellà està desproveït ben sovint se suprimeix o bé es fa servir poc (fins i tot en l'escrit i sobretot quan es fan traduccions literals):

Per exemple, s'observen simplificacions notables com ara:

emprovar (roba), tastar (menjar), provar (mirar de, intentar, assajar) > provar (cast. probar)
adonar-se, parar esment, advertir > "donar-se compte" (cast. darse cuenta)
adobar, agençar, arranjar, endreçar, engiponar, ordenar, reparar etc. > arreglar (cast. arreglar)
menjar, menja, menjada, àpat, dinar > menjar (cast. comida)
atapeir, collar, estrènyer, serrar, prémer, pitjar > apretar (castellanisme)
esquer, ham > ham (cast. anzuelo)

Locucions modifica

El nombre de locucions que es tradueixen literalment és immens. Per ex.:

"Donar un petó" (cast. "dar un beso") en comptes de "fer un petó".
"Fer la pilota" : "fer la rosca".
"Fer-se el suec/tonto" : "fer el longuis" o "fer l'orni", "Fer el paper de Met", "fer l'andorrà", "fer el desentès". En català l'ús del pronom se en aquest tipus d'expressions no és genuí (ex.: *"fer-se el sord" - "fer el sord").
"Fet i dret" (cast. "hecho y derecho") en comptes de "de cap a peus".

Moltes locucions genuïnament catalanes estan caient en desús, mentre que, per desconeixement, es generalitzen traduccions literals del castellà.

Vegeu també modifica

Bibliografia modifica

Alexandre V. "TV3 a traïció", Proa, Barcelona, 2006.
Pazos, M.-Ll. "L'amenaça del català «light»", edicions La Busca, Llengua, Castellterçol, 2007.
Pey S. Diccionari de Sinònims i Antònims, editorial Teide, Barcelona, 1986. Inclou una llista comprensiva de castellanismes.
Torras i Rodergas J. Diccionari castellà català i Diccionari català castellà d'Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1987.