Interruptor diferencial

L'interruptor diferencial és un equip elèctric de protecció contra derivacions elèctriques a terra. Aquestes derivacions suposen un perill d'electrocució per contacte directe o indirecte per les persones.

Un interruptor diferencial de 2 pols

L'interruptor diferencial consta d'un parell de bobines en un nucli ferromagnètic on generen cadascuna un camp magnètic oposat al de l'altra. Aquestes bobines són connectades en sèrie al circuit a protegir de manera que, en un funcionament normal del circuit sense fugues, els corrents d'entrada i de sortida són iguals, el camp magnètic generat és nul i el sistema no exerceix cap força a l'interruptor acoblat. Quan hi ha una fuga de corrent per una derivació a terra en l'equip o circuit a protegir, els corrents d'entrada i de sortida de l'interruptor diferencial són diferents i, per tant el camp generat és diferent de zero. Quan aquest camp és prou gran, acciona l'interruptor de desconnexió.[1]

Les característiques que defineixen un interruptor diferencial són la intensitat nominal, el nombre de pols, i la sensibilitat. Per exemple: Interruptor diferencial 16 A-IV-16A-IV-30mA.

Diferencials rearmablesModifica

 
Diferencial rearmable

Per a aplicacions especials existeixen diferencials que estan dotats d'un servomotor que realitza per si mateix el rearmat de l'interruptor restablint el servei després d'haver-se disparat. N'hi ha que l'ordre del rearmat es realitza manualment a distància (telecomandament) com en el cas en què un operari des d'una sala de control és capaç de disparar o de rearmar un interruptor que està a centenars de quilòmetres, a part dels que són de rearmament automàtic en què el propi interruptor posseeix un circuit electrònic de control que passats uns segons després d'haver-se disparat executa l'ordre de rearmat de l'interruptor accionant el servomotor, en el cas de disparar-se de nou pot tornar a esperar un temps i ordenar un nou rearmat un nombre determinat de vegades abans de desistir.

Amb aquest tipus d'interruptors s'evita haver de desplaçar-se a instal·lacions llunyanes (repetidors de televisió per exemple) per a realitzar un rearmat causat per dispars transitoris; també s'utilitzen per a la protecció d'instal·lacions de seguretat (CCTV, alarmes) o per a instal·lacions en les que un tall de subministrament posi en perill a persones o béns (ascensors, equips mèdics i hospitalaris, cambres frigorífiques o congeladors). Comença a ser comú trobar-interruptors diferencials rearmables monoblock juntament amb la protecció magnetotèrmica; és a dir, que un mateix aparell protegeix contra sobrecàrregues, curtcircuits i derivacions a terra sent auto-rearmable per a qualsevol de les tres causes que poden fer-lo disparar.[1]

Els diferencials rearmables que es comercialitzen en l'actualitat són de classe A, encara que existeixen uns motors que es poden adaptar a qualsevol diferencial independentment de la seva classe.[2]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica