Intersindical-CSC

sindicat català

La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.[1] Des del juny de 2020 n'és secretari general Sergi Perelló i Miró.[2] És membre de ple dret de la Federació Sindical Mundial, la segona federació mundial de sindicats. Al mateix temps és fundadora i membre del Consell de la Plataforma de Sindicats de Nacions Sense Estat. Per altra banda, és membre actiu de la Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) i participa de diverses plataformes socials com Som Escola, Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia o International Action for Peace.

Infotaula d'organitzacióIntersindical-CSC
Intersindical.jpeg
Dades
Tipussindicat Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasindicalisme
independentisme català
republicanisme Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaConfederació Sindical de Treballadors de Catalunya
Sindicat de Quadres de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Creació1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deFederació Sindical Mundial (2008–) Modifica el valor a Wikidata
Membres4.612 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalSergi Perelló i Miró (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Joventutsl'Eina Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+34-934-81-36-60 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webintersindical-csc.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: intersindical Twitter: LaIntersindical Telegram: IntersindicalCSC Youtube: UChIIWUMTpOCMYo1XBVZSQaw Flickr: 109889385@N04 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El sindicat no té cap vinculació política partidista, no obstant és habitual trobar entre les seves files militants de base d'Esquerra Republicana i de l'Esquerra Independentista, tenint en compte que tant des de Jovent Republicà com des de La Forja i Poble Lliure s'aposta per reforçar el sindicat.[3][4]

HistòriaModifica

 
Parlament del secretari general d'I-CSC, Carles Sastre, a l'acte final de la vaga del 8N

L'any 1980 es forma la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) a partir de l'acord aconseguit entre la Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) i l'organització sindical vinculada al Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenada Col·lectius de Treballadors pel Sindicat de Catalunya (CCTT).

El 1985 la Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) es va unir a dues organitzacions menors i va néixer la Confederació Sindical Catalana (CSC). El sindicat va entrar en crisi el 1986 i posteriorment el 1987 una part de la seva militància, situada ideològicament més a prop de l'extrema esquerra, va fundar la Coordinadora Obrera Sindical (COS).[5] Entre 1987-1988 en fou secretari general Jordi Fayos i López. Posteriorment el 1989 es van produir una nova escissió, militància que passà majoritàriament a Comissions Obreres.

RefundacióModifica

El 1990, es va produir la refundació del sindicat amb un congrés, celebrat a Vic, on es va posar fi al procés disgregacionista del sindicat i es va rebatejar amb el nom actual d'Intersindical-CSC. Fins al 1993 es van afegir a la Intersindical-CSC diferents sindicats de branca i empresa que avui conformen l'actual I-CSC sota un model organitzatiu confederal però sense perdre el referent de classe. Durant el II Congrés confederal de la I-CSC celebrat el 1998 es realitza una profunda renovació generacional del sindicat i un enfortiment dels principis sindicals i nacionals de l'organització.[5]

A partir de 2004 es va reconduir la central sindical cap a posicions clarament d'esquerres i independentistes, amb la voluntat de ser el sindicat nacional i de classe de referència dels Països Catalans. Entre 1998 i 2013, la secretària confederal fou Isabel Pallarès i Rogué, i a partir del 6 d'abril de 2013 se n'encarregà el fins al moment secretari d'acció sindical Carles Sastre i Benlliure. D'ençà el juliol del 2020, passa a ser secretari general Sergi Perelló i Miró, que ja n'era fins aquest moment vicesecretari general.

El 2017 el sindicat convoca a la vaga general del 8-N, i dos anys després faria un salt de qualitat en la seva representació sindical augmentant el número de delegats i arribant a ser la primera força a l'administració catalana.[6]

El 2021, durant la pandèmia de la Covid-19, el sindicat juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana van impulsar la plataforma Alcem-nos i un manifest conjunt de cara al Primer de Maig d'aquell any per ''enfortir l’independentisme en el marc de la crisi econòmica derivada de la pandèmia'', incloent també una resposta unitària de país en defensa de la democràcia, l’autodeterminació de Catalunya i la fi de la repressió.[7]

OrganitzacióModifica

 
Manifestació convocada per la Intersindical-CSC en Barcelona

CongressosModifica

  • Congrés Constituent. Es va fer a Tarragona els dies 13 i 14 de novembre de 1993.
  • II Congrés Confederal. Es va fer a Barcelona el 25 d'abril de 1998.
  • Congrés Extraordinari del juny del 2000.
  • III Congrés Confederal. Es va fer a Barcelona el 20 de novembre de 2004.
  • Congrés Extraordinari del 24 d'octubre de 2008.
  • IV Congrés Confederal. Es celebra el 21 de desembre de 2009.
  • V Congrés Nacional. Es va fer a Barcelona el 6 d'abril de 2013.
  • VI Congrés Nacional. Es va fer a Barcelona el 30 de juny de 2018.

EstructuraModifica

 
Logotip de l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

La CSC és un sindicat independentista i de classe que agrupa tots els sectors productius. Està estructurat en federacions i àrees:

  • Federació de Serveis Privats
  • Federació de Serveis Públics
  • Federació d'Indústria
  • Espai Jove

Resultats electoralsModifica

Nombre de delegats a Catalunya[8]
Any[n. 1] Treballadors[n. 2] Funcionaris[n. 3] Total
1997
306 / 38.662   (0.8٪)
29 / 1.827   (1.6٪)
335 / 40.489   (0.8٪)
1998
228 / 39.064   (0.6٪)
29 / 1.877   (1.5٪)
257 / 40.941   (0.6٪)
1999
149 / 42.504   (0.4٪)
20 / 1.895   (1.1٪)
169 / 44.399   (0.4٪)
2000
186 / 45.103   (0.4٪)
24 / 1.931   (1.2٪)
210 / 47.034   (0.4٪)
2001
195 / 48.000   (0.4٪)
21 / 1.995   (1.1٪)
216 / 49.995   (0.4٪)
2002
203 / 48.203   (0.4٪)
15 / 1.809   (0.8٪)
218 / 50.012   (0.4٪)
2003
216 / 49.787   (0.4٪)
21 / 2.079   (1٪)
237 / 51.866   (0.5٪)
2004
259 / 51.534   (0.5٪)
23 / 2.091   (1.1٪)
282 / 53.625   (0.5٪)
2005
268 / 52.740   (0.5٪)
27 / 2.100   (1.3٪)
295 / 54.840   (0.5٪)
2006
317 / 52.846   (0.6٪)
22 / 1.712   (1.3٪)
339 / 54.558   (0.6٪)
2007
317 / 52.846   (0.6٪)
22 / 1.712   (1.3٪)
339 / 54.558   (0.6٪)
2008
288 / 56.267   (0.5٪)
19 / 2.319   (0.8٪)
307 / 58.586   (0.5٪)
2009
271 / 57.345   (0.5٪)
18 / 2.278   (0.8٪)
289 / 59.623   (0.5٪)
2010
261 / 56.428   (0.5٪)
15 / 2.150   (0.7٪)
276 / 58.578   (0.5٪)
2011
205 / 53.883   (0.4٪)
12 / 2.676   (0.4٪)
217 / 56.559   (0.4٪)
2012
240 / 53.510   (0.4٪)
20 / 2.746   (0.7٪)
260 / 56.256   (0.5٪)
2013
227 / 52.584   (0.4٪)
20 / 2.748   (0.7٪)
247 / 55.332   (0.4٪)
2014
192 / 49.403   (0.4٪)
18 / 2.594   (0.7٪)
210 / 51.997   (0.4٪)
2015
197 / 46.605   (0.4٪)
26 / 2.691   (1٪)
223 / 49.296   (0.5٪)
2016
204 / 47.798   (0.4٪)
19 / 2.681   (0.7٪)
223 / 50.479   (0.4٪)
2017
217 / 48.392   (0.4٪)
34 / 2.699   (1.3٪)
251 / 51.091   (0.5٪)
2018
282 / 49.202   (0.6٪)
43 / 2.672   (1.6٪)
325 / 51.874   (0.6٪)
2019
579 / 49.920   (1.2٪)
221 / 2.662   (8.3٪)
800 / 52.582   (1.5٪)
2020
650 / 47.578   (1.4٪)
243 / 2.683   (9.1٪)
893 / 50.261   (1.8٪)

NotesModifica

  1. A dia 31 de desembre.
  2. Personal que li és d'aplicació l'Estatut dels treballadors.
  3. Personal que li és d'aplicació la normativa de funcionaris.

ReferènciesModifica

  1. «Intersindical-CSC». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. [enllaç sense format] https://www.intersindical-csc.cat/2020/07/18/sergi-perello-nou-secretari-general-de-la-intersindical-csc/ Arxivat 2020-07-18 a Wayback Machine.
  3. «Una finestra d'oportunitat per als sindicats amb perspectiva nacional» (en catalan). [Consulta: 3 febrer 2019].
  4. «Passat, present i futur de l'esquerra independentista» (en catalan). [Consulta: 21 juny 2020].
  5. 5,0 5,1 «Història», 02-12-2013. Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 2 febrer 2019].
  6. «La Intersindical-CSC supera CCOO i UGT i multiplica per vuit els delegats a la Generalitat». [Consulta: 20 març 2020].
  7. «L'ANC veu "estratègic" recuperar l'argumentari econòmic i social per reforçar l'independentisme». La República, 15-04-2021. [Consulta: 2 maig 2021].
  8. «Eleccions sindicals». Observatori del Treball. [Consulta: 3 setembre 2021].