Viquipèdia

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages

Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages és una pel·lícula muda estatunidenca de David Wark Griffith, estrenada el 1916. Griffith vol respondre amb aquesta pel·lícula a l'acusació de racisme proferida després de El naixement d'una nació. El 1989, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar per a la seva preservació degut al seu interès cultural, històric o estètic.[1]

Infotaula de pel·lículaIntolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith
Protagonistes
Lillian Gish
Mae Marsh
Robert Harron
Sam De Grasse
ProduccióD. W. Griffith
GuióD.W. Griffith
Hettie Grey Baker
Tod Browning
Anita Loos
Mary H. O'Connor
Walt Whitman
Frank E. Woods
MúsicaCarl Davis
FotografiaBilly Bitzer
MuntatgeDavid Wark Griffith, James Smith i Rose Smith Modifica el valor a Wikidata
ProductoraWark Producing Corporation
DistribuïdorTriangle Film Corporation i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1916
Durada163 min.
Idioma originalanglès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1,75 milions de dòlars
Descripció
Gènereepopeia històrica
Temaintolerance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0006864 Filmaffinity: 891614 Allocine: 1967 Rottentomatoes: m/1010644-intolerance Allmovie: v25152 TCM: 331373 Metacritic: movie/intolerance TV.com: movies/intolerance Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Intolerance

Es presenten quatre èpoques en alternança per denunciar la intolerància: la repressió de les vagues, la Massacre del dia de Sant Bartomeu, la Passió de Crist i Babilònia. De la Babilònia antiga al començament del segle xx, una il·lustració en quatre episodis, de la crueltat i de la ferocitat de l'home envers el seu proïsme.

  • La resistència del poble de Babilònia a les tropes del rei persa Cirus, és posada en escena. La ciutat no cau més que com a resultat de la traïció del gran sacerdot, gelós de l'èxit d'una divinitat rival.
  • La Massacre del dia de Sant Bartomeu és el marc tràgic dels amors d'un soldat catòlic, Prosper Latour, i d'una jove hugonot, Brown Eyes (Brunette).

RepartimentModifica

 
Lillian Gish
 
Alfred Paget el príncep Belshazzar
 
Howard Gaye (Jesucrist) declarant "Aquell que estigui lliure de culpa que llenci la primera pedra."

El relat del segle XX als Estats UnitsModifica

  • Mae Marsh (l'estimada)
  • Robert Harron (el jove)
  • F. A. Turner (el pare de l'estimada)
  • Miriam Coope (l’Amiga)
  • Walter Long (príncep dels baixos fons)
  • Tom Wilson (el policia amable)
  • Vera Lewis (Miss Mary T. Jenkins)
  • Sam De Grasse (Arthur Jenkins)
  • Lloyd Ingraham (el jutge)
  • Ralph Lewis (el governador)
  • A. W. McClure (pare Fathley a la presó)
  • Max Davidson (veí de l’Estimada)

El relat del 1572 a FrançaModifica

El relat a l’antiga BabilòniaModifica

El relat bíblic a JudeaModifica

Rols menorsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Superproducció que va costar més de 1.750.000 dòlars, Intolerance va fer treballar 60.000 figurants, obrers, tècnics i actors. La intriga de Good Morning, Babylon (1987) dels germans Taviani és desenvolupada en part sobre el rodatge d'Intolerance , els dos personatges principals participen en la creació de decorats. Griffith acabava de fundar amb Thomas Ince i Mack Sennett la firma Triangle. El fracàs comercial de la pel·lícula en va comportar la caiguda.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intolerance: Love's Struggle Throughout the Ages
  1. ↑ «Complete National Film Registry Listing» (en anglès). Film Registry of the National Film Preservation Board (Library of Congress). [Consulta: 22 març 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Intolerance:_Love%27s_Struggle_Throughout_the_Ages&oldid=31018137»