Viquipèdia

Intrèpides

sèrie de còmics

Intrèpides[1] (títol original en francès: Culottées) és una novel·la gràfica de l'autora de còmics Pénélope Bagieu. L'Editorial Finestres la va publicar per primera vegada en català el novembre de 2021, amb traducció de Montserrat Terrones.[1] La versió original es va publicar amb dos àlbums el 2016 i 2017 a França per Éditions Gallimard.[2] Va rebre el premi Eisner a la millor obra internacional 2019.[1][3]

Infotaula de llibreIntrèpides
(fr) Culottées Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de còmics Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorPénélope Bagieu Modifica el valor a Wikidata
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Publicació2016
2017 Modifica el valor a Wikidata
EditorialLe Monde i Éditions Gallimard Modifica el valor a Wikidata
Publicat aÉditions Gallimard Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerebiografia i còmic Modifica el valor a Wikidata
Parts2 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc weblesculottees.blog.lemonde.fr Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

A les pàgines d'Intrèpides, es fa un repàs a la biografia de trenta dones que han deixat empremta a la societat. Amb un estil entretingut i amè s'endinsa a la vida d'una exploradora, una estrella del rock, una xamana, una activista per la pau i així fins a la trentena.[1]

En crear l'obra l'autora va triar dones que havien tingut un paper destacat a la societat i que havien assolit grans fites, però que no solen sortir als llibres. Les trenta biografiades són:[2]

  1. Clémentine Delait (1865 - 1939) dona barbuda que regentava una cafeteria a París.
  2. Lozen (1840-1889) guerrera i profeta chiricahua.[4]
  3. Margaret Hamilton (1902-1985) actriu estatunidenca del segle XX, coneguda pel seu paper de bruixa malvada a El mag d'Oz.[5]
  4. Las Mariposas Patria, Minerva i María-Teresa Mirabal, opositores a la dictadura dominicana dels anys 50.
  5. Annette Kellermann (1887-1975) nedadora professional, i després actriu, que va lluitar a inicis del segle XX pels drets de les dones a l'àmbit de l'esport i del cinema, en especial pel dret a portar un banyador d'una peça.[6]
  6. Wu Zetian (624 - 705) emperadriu xinesa.[7]
  7. Leymah Gbowee⁣ (1972) activista africana per la pau.[8]
  8. Christine Jorgensen (1926-1989) primera dona transgènere coneguda del món.[9]
  9. Mae Jemison (1956) metgessa estatunidenca i astronauta de la NASA.[10]
  10. Katia Krafft (1942-1991) vulcanòloga.
  11. Frances Glessner Lee (1878-1962) forense estatunidenca, sobrenomenada "la mare de la ciència forense".
  12. Cheryl Bridges (1947) atleta maratonista estatunidenca i activista pels drets de les dones del segle XX.[1]
  13. Nzinga (1583 - 1663) reina de Ndongo i Matamba: reina de dos regnes africans del segle XVII a l'actual Angola.
  14. Josephina van Gorkum (1820-1888) catòlica holandesa del segle xix, contrària a la segregació religiosa institucionalitzada del seu temps.[11]
  15. Delia Akeley (1869-1970) exploradora estatunidenca del segle XX, especialista en l'Àfrica.
  16. Tove Jansson (1914 - 2001) escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec.
  17. Joséphine Baker (1906-1975) cantant, ballarina, actriu, vedet principal, membre de la resistència francesa, francmaçona i activista pels drets civils, estatunidenca nacionalitzada francesa.[12]
  18. Agnodice (p. segle iv aC - p. segle iv aC) una de les primeres dones metgesses de l'antiga Grècia (segle IV aC).
  19. Peggy Guggenheim (1898-1979) mecenes estatunidenca, col·leccionista d'art modern i galerista del segle xx.
  20. Giorgina Reid (1908-2018) dissenyadora estatunidenca del segle XX responsable de salvar el far de Montauk.[13]
  21. Temple Grandin (1947-) professora de zootècnia compromesa amb la defensa del benestar animal.
  22. Sonita Alizadeh (1996-…) rapera i activista feminista afganesa del segle XXI.
  23. Thérèse Clerc (1927-2016) activista feminista francesa del segle XX, creadora de la Maison des Babayagas.
  24. Betty Davis (1945- 2022) cantant estatunidenca de funk i soul.[14]
  25. Nellie Bly (1864-1922) periodista estatunidenca.[15]
  26. Phoolan Devi (1963-2001) líder de bandes índies de finals del segle XX i diputada.
  27. The Shaggs, grup de rock estatunidenc dels anys 60, format per les tres germanes Dot, Betty i Helen Wiggin.
  28. Jesselyn Radack (1970-…) advocada estatunidenca especialitzada en la defensa dels drets humans i denunciants al segle XXI.
  29. Hedy Lamarr (1914-2000) actriu i inventora austríaca naturalitzada estatunidenca, estrella de Hollywood del segle xx.
  30. Naziq al-Abid (1898-1959) pionera de la independència nacional i els drets de les dones a Síria a principis del segle xx.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Intrèpides». Editorial Finestres. EDITORIAL FINESTRES 2021, S.L.. [Consulta: 10 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Culottées» (en francès). France.tv. [Consulta: 11 març 2023].
  3. ↑ «Pénélope Bagieu récompensée pour "Culottées" par un Eisner Award, la plus grande récompense de la BD mondiale» (en francès). franceinfo. France Télévisions. [Consulta: 11 març 2023].
  4. ↑ Gatewood, Charles B.; Kraft, Louis. Lt. Charles Gatewood and His Apache Wars Memoir (en anglès). U of Nebraska Press, 2005. ISBN 978-0-8032-2772-9. 
  5. ↑ Site allocine.fr, article d'Olivier Pallaruello "Ils ont failli laisser leur peau sur le tournage !", consulté le 24 mars 2021
  6. ↑ Gómez Ruiz, Lara «Annette Kellerman, la nadadora que promovió que las mujeres usaran bañador» (en castellà). La Vanguardia, 20-01-2019 [Consulta: 23 febrer 2020].
  7. ↑ Pollard, Elizabeth,. Worlds together, worlds apart. Concise edition. ISBN 0-393-93769-0. 
  8. ↑ «Yemeni Woman Wins 2011 Nobel Peace Prize». Teach Mideast. An Educational Initiative of the Middle East Policy Council. [Consulta: 21 febrer 2020].
  9. ↑ «Christine Jorgensen Reveals» (en anglès). ALL EDITIONS, 05-05-1989. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2009. [Consulta: 8 octubre 2020].
  10. ↑ Palomino, Zinthia. Dones negres en la ciència. Barcelona: Wanafrica ediciones, 2020. ISBN 978-84-17150-86-0. 
  11. ↑ «Het oude kerkhof te Roermont» (en neerlandès). [Consulta: 12 març 2023].
  12. ↑ Favilli, Elena. Contes de bona nit per a nenes rebels: 100 dones immigrants que han canviat el món. Primera edició. Barcelona: Estrella Polar, 2020, p. 100. ISBN 9788418135699. 
  13. ↑ «Giorgina Reid, la mujer que detuvo el mar» (en castellà). EL CORREO DE ANDALUCIA. EL CORREO DE ANDALUCIA S.L.. [Consulta: 10 març 2023].
  14. ↑ «Betty Davis». Soulwalking.co.uk. [Consulta: 10 juny 2012].
  15. ↑ DeMain, Bill. «Ten Days in a Madhouse: The Woman Who Got Herself Committed» (en anglès). MentalFloss.com. [Consulta: 10 maig 2010].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Intrèpides&oldid=33111466»