Invencions i simfonies
Les Invencions i Simfonies, BWV 772-801, també conegudes com a Invencions a dues i tres veus, són una col·lecció de trenta composicions breus per a teclat de Johann Sebastian Bach. Comprenen quinze invencions (BWV 772-786), amb estructura contrapuntística a dues veus, i quinze simfonies (BWV 787-801), amb estructura contrapuntística a tres veus. Originalment, Bach va compondre aquestes petites peces com exercicis per enriquir l'educació musical dels seus alumnes. En elles, explotà diversos procediments tècnics, com la fuga i el cànon. Així mateix, utilitzà formes d'escriptura en les que recorre al cromatisme, els pedals harmònics, els principis del baix continu i les diverses formes d'ornamentar un tema.
Forma musical | cicle musical ![]() |
---|---|
Compositor | Johann Sebastian Bach ![]() |
Moviment | música barroca ![]() |
Catalogació | BWV BWV 772–801 ![]() |
Format per | 15 Inventions (en) ![]() 15 Sinfonias (en) ![]() ![]() |
Instrumentació | clavicèmbal i instrument de teclat ![]() |
CaracterístiquesModifica
Sobre un dels manuscrits autògrafs de les invencions, Bach va descriure el propòsit de l'obra:
« | Una honesta guia que ensenyarà als que estimen el clavecí, i especialment a aquells que volen instruir-se en ell, un mètode senzill per arribar a tocar netament a dues veus i, després d'haver progressat, executar correctament les tres parts obligades. Al seu torn, aprendran no només a crear noves idees sinó també com desenvolupar-les, i sobretot, a aconseguir un estil cantabile mentre obtenen una bona mostra de composició.[1] | » |
Les quinze invencions i simfonies estan classificades seguint l'ordre cromàtic de l'escala, començant pel do major i fins al si menor. Per raons d'ordre pedagògic, Bach evità les tonalitats difícils i s'atengué a les més utilitzades en la seva època:
1. Do major |
6. Mi major |
11. Sol menor |
Mentre que les invencions es van compondre a Köthen, probablement Bach no va acabar les simfonies fins al començament del seu període de Leipzig. El 1717, Bach va ser contractat com a Mestre de capella pel príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. Allà va passar sis anys que es consideren dels millors de la seva carrera, on va compondre principalment música profana. L'1 de juny del 1723 s'instal·là oficialment al servei de l'església de Sant Tomàs de Leipzig, en el seu nou càrrec de cantor, on residiria fins a la seva mort.
AudicióModifica
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Schweitzer, Albert. J. S. Bach (en anglès). Courier Dover Publications, 1911, p. vol.1, p.328-329. ISBN 0486216314.
BibliografiaModifica
- Ratz, Füssl i Jonas. Invenciones y Sinfonías (Invenciones a dos y tres voces), J. S. Bach. Wiener Urtext Edition. Versió en castellà de Daniel S. Vega, Grupo Real Musical, 1979.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Invencions i simfonies |
- Inventions, Sinfonias: Partitures lliures a l'IMSLP.
- Mutopia's editions of Bach's Inventions and Sinfonias
- History and analysis of Bach's inventions Arxivat 2010-07-29 a Wayback Machine.
- Bach – Inventions ( 43:26 minutes) at BBC's Discovering Music: Listening Library
- Overview of Inventions from Tim Smith's Website Arxivat 2004-10-10 a Wayback Machine.
- Graphical Motif Extraction of the Inventions and Sinfonias Arxivat 2009-06-21 a Wayback Machine.