Joan de Saridakis
Ioannes Saridakis,[1] catalanitzat Joan de Saridakis (Alexandria, Egipte, 1877 - Palma, 1963), va ser un pintor, col·leccionista d'art i mecenes egipci de família grega.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1877 |
Mort | 1963 (85/86 anys) |
Activitat | |
Ocupació | pintor |
Treballà com a enginyer en mines de coure de Xile, on també rebé la primera formació artística com alumne del pintor Pedro Lira. Pintà principalment paisatges i una sèrie de gravats de fortaleses i palaus. Reuní una gran col·lecció d'art de diverses èpoques (unes 1.300 pintures i uns 100 mobles antics) i una biblioteca amb dos milers de volums, especialment sobre pintura.
El 1923, quan ja tenia una gran fortuna, fixà la seua residència a Palma. Encarregà a Guillem Forteza[2] el projecte de l'edifici de Marivent (actual Palau de Marivent), que fou construït entre 1923 i1925 i on residí fins a la seua mort. La seua vídua, Annunziata Marconi-Taffani, el 1965 donà l'edifici i els terrenys a l'aleshores Diputació Provincial, amb la condició que fos destinat a museu de les obres que havia aplegat el seu marit. Tanmateix, dissolta la Diputació en el Govern de les Illes Balears, aquest cedí l'usdefruit del palau de Marivent a la Casa Reial espanyola.
L'any 1978 els hereus de Saridakis s'avingueren a aquesta cessió, per bé que reclamaren tot el contingut de l'edifici atès que no havien estat respectats els termes de la donació inicial i a més constatant la incompatibilitat d'un museu públic amb una residència privada. Després d'un llarguíssim plet, el 1988 el Tribunal Suprem d'Espanya donà la raó als hereus,[3] per la qual cosa Marivent fou despullat de tota l'obra i l'aixovar que Saridakis havia reunit al llarg dels anys i que des de 1973 no han estat oberts al públic.
Referències
modifica- ↑ «Joan de Saridakis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sebastián Verd:. «Marivent, monumento de interés local». ABC hemeroteca, ABC, 21.08.74.
- ↑ José Yoldi:. «El Supremo ordena entregar a los herederos de Saridakis los bienes de Marivent». El País, El País, 28.06.88.