Iocasta (satèl·lit)

Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip conduït per Scott Sheppard.[1] la descoberta s'anuncià el 5 de gener de 2001 al mateix temps que uns altres deu satèl·lits de Júpiter.

Infotaula satèl·litIocasta
Iocaste-Jewitt-CFHT-annotated.gif
Altres designacionsS/2000 J 3
Tipussatèl·lit de Júpiter Modifica el valor a Wikidata
Satèl·lit deJúpiter Modifica el valor a Wikidata
DescobridorSheppard i al.[1]
Data de descobriment23 novembre 2000 Modifica el valor a Wikidata
EpònimIocasta Modifica el valor a Wikidata
Elements orbitals
Època14/07/2004, dj 2453200.5[2]
Semieix major20722584[2] Gm
Excentricitat0.2874064
Inclinació147.24851° *
Període orbital609.43
Periapsi14766781 Km
Apoapsi2667838 Km
Característiques físiques
Diàmetre mitjà5,2 km[3] **
Albedo0.04
Massa1.9x1014
Magnitud aparent21.8
Densitat2.6
*respecte a l'eclíptica**basat en l'albedo

Característiques físiquesModifica

Iocasta és un petit satèl·lit retrògrad de Júpiter. Suposant que posseeix una albedo de 0.04 similar a altres satèl·lits de Júpiter,[3] la seva Magnitud aparent de 21.6[3] ens porta a un diàmetre de 5.2 km.[3] La massa de Ioncasta s'estima al voltant de 1.9 x1014kg.

ÒrbitaModifica

Iocasta pertany al grup d'Ananké, un grup de satèl·lits que orbiten de forma retrògrada al voltant de Júpiter sobre el semieix major comprès entre els 19300000 i els 22700000 km, les inclinacions de 45.7° a 154.8° en relació a l'equador de Júpiter i excentricitats entre 0.02 i 0.28.[4]

DenominacióModifica

Iocaste deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Iocasta; esposa de Laios, rei de Tebes, mare i després esposa d'Edip.[5] Iocasta rebé el seu nom definitiu el 22 d'octubre de 2002.[6] Prèviament havia rebut la nominació provisional de S/2000 J 3, que indica que fou el satèl·lit tercer fotografiat per primera vegada l'any 2000.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Sheppard, S. S.; Jewitt, D. C.; Fernandez, Y. R.; Magnier, G.; Marsden, B. G.; Dahm, S.; Evans, A. «Satellites of Jupiter». 7555, 05-01-2001.(anglès)
  2. 2,0 2,1 «Natural Satellites Ephemeris Service». Minor Planet Center. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  4. Jewitt, David C.; Sheppard, Scott; Porco, Carolyn «Jupiter's outer satellites and Trojans». Cambridge University Press. Cambridge planetary science, 1, 2004, pàg. 263-280.(anglès)
  5. «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].(anglès)
  6. Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 22-10-2002.(anglès)