Ipso facto

Ipso facto és una llatinada que significa pel mateix acte o immediatament, sense necessitat d'un procés.[1][2]

En l'àmbit jurídic civil, es considera oposada a l'expressió ipso iure que es pot traduir com «pel dret» o de «ple dret». A més, en l'àmbit jurídic, l'expressió ipso facto serveix per a referir-se a una conseqüència jurídica que s'ha produït automàticament en virtut d'un fet o acte.

Se l'ha de distingir d'un altre automatisme jurídic ex officio que és la conseqüència d'una funció i no pas d'un acte de la persona. Exemple: el president de França és ex officio copríncep d'Andorra, quan dimiteix com president ipso facto ja no és copríncep.

Al dret canònic de l'Església catòlicaModifica

Segons el dret canònic, la dimissió ipso facto o sense procés es produeix quan un dignitari catòlic, secular o regular, comet un acte considerat com incompatible amb la funció sacral. El cànon 694 estipula com una raó de dimissió automàtica: apostasia pública, casament, hi comprés el casament civil i comerç amb persones de sexe oposat.[3][4] Els catòlics consideren que la dimissió ipso facto és un recurs legítim per a protegir-se en foragitar els ineptes.[5] Un altre aplicació és la dissolució ipso facto del matrimoni contret per dues persones no batejades, quan un es bateja i l'altre no.[4]

D'un altre costat, el «privilegi del canon» estipula que qualsevol persona que infereix violència física a un clergue o a un religiós incore ipso facto l'excomunió.[6]

ReferènciesModifica

  1. «ipso facto». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «ipso facto». A: Parlament de Catalunya - Departament d'Assessorament Lingüístic. Diccionari de locucions i expressions llatines de l'àmbit parlamentari, juny 2018, p. 42. 
  3. «Art. 3: De demissione sodalium» (llatí), Codex iuris canonici
  4. 4,0 4,1 Bajet, Eduard; Dalmau, Bernabé. Codi de dret canònic (en llatí, català). Barcelona: Abadia de Montserrat, 1983, p. 228, 339. ISBN 84-7202-579-9. 
  5. «Dismissal ipso facto [Dimissió ipso facto]» (en anglès). New Catholic Dictionary, 18-07-2012. [Consulta: 13 novembre 2021].
  6. «privilegi del cànon». Cercaterm. TERMCAT, s.d. [Consulta: 12 novembre 2021].