Irene Assèn, en grec medieval Ειρήνη Ασανίνα, va ser emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient en casar-se amb l'emperador Joan VI Cantacuzè.

Plantilla:Infotaula personaIrene Assèn
Nom original(el) Ειρήνη Ασανίνα Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. segle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1354 Modifica el valor a Wikidata
Emperadriu romana d'Orient
1341 – 1354
← Joana de SavoiaHelena Cantacuzena, Irene Paleòloga → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconsort Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperadriu consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Assèn Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan VI Cantacuzè Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Cantacuzena, Mateu Cantacuzè, Manuel Cantacuzè, Teodora Cantacuzena, Helena Cantacuzena, Andrònic Cantacuzè Modifica el valor a Wikidata
ParesAndrònic Assèn Modifica el valor a Wikidata  i NN Dukaina Glabas Tarchaneita Modifica el valor a Wikidata
GermansManuel Komnenos Raoul Asanes
Johannes Asanes Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Irene Assèn era filla d'Andrònic Assèn, Dèspota de Morea, i neta de l'emperador del Segon Imperi Búlgar Ivan III Assèn de Bulgària.

Joan Cantacuzè era el confident i amic d'Andrònic III Paleòleg. Quan Andrònic va morir el 15 de juny de 1341, va deixar l'Imperi Romà d'Orient en mans del seu fill gran Joan V Paleòleg, que només tenia nou anys. La regència la portava la seva mare, Joana de Savoia, però de l'administració de l'Imperi se'n va encarregar Joan Cantacuzè.

Al mateix temps, Esteve Dušan, rei de Sèrbia va iniciar la invasió de Tràcia septentrional. Cantacuzè va sortir de Constantinoble per intentar restablir l'ordre a la regió. Joana de Savoia va aprofitar la seva absència per destituir-lo dels seus càrrecs, apropiar-se de la seva fortuna i declarar-lo enemic de l'Estat. Però Cantacuzè va mantenir el control sobre una part de l'exèrcit i, el 26 d'octubre de 1341, es va proclamar emperador a la ciutat de Demòtica. Irene Assèn va ser coronada emperadriu en el mateix moment. Un dels seus primers actes com a emperadriu va ser aconseguir l'alliberament dels seus dos germans, Joan i Manuel Assèn, empresonats el 1335 acusats de traïció.

Va començar una guerra civil que es va perllongar fins a 1347. Durant la guerra, Irene es va quedar a Demòtica amb les seves tres filles, mentre Joan Cantacuzè feia campanya. Es va posar al front de la defensa de la ciutat contra els atacs del tsar Ivan Alexandre de Bulgària durant l'hivern de 1343. La seva valentia va impressionar a molts dels seus contemporanis, com per exemple a l'historiador Nicèfor Gregoràs. El 3 de febrer de 1347, les dues parts en conflicte van arribar a un acord. Joan Cantacuzè va ser acceptat com a emperador amb Joan V com a coemperador. L'acord va quedar segellat pel matrimoni d'Helena Cantacuzena, filla de Joan i d'Irene amb Joan V Paleòleg.

Més endavant, l'any 1352, Joan V va reiniciar el conflicte. El 4 de desembre de 1354, Joan VI Cantacuzè va abdicar i amb la seva dona es van retirar a un monestir. Irene Assèn, al convent de Santa Marta amb el nom monàstic d'Eugènia. El 1356 i també l'any següent, Irene va rebutjar l'oferta d'alguns nobles que volien alliberar el seu fill Mateu Cantacuzè, llavors empresonat per l'emperador Joan V, i investir-lo nou emperador. El 1359 se li van unir al convent la seva filla Maria i la seva neta Teodora, la filla gran de Mateu.

Del matrimoni d'Irene Assèn amb Joan VI Cantacuzè van néixer sis fills:

Referències

modifica
  1. Nicol, Donald M. The Byzantine Family of Kantakouzenos (Cantacuzenus). Washington, D.C.: Dumbarton Oaks Center for Byzantine Studies, Trustees for Harvard Univ., 1968, p. 104, 106-108, 129,130, 134. 

Enllaços externs

modifica
  • Cawlwy, Charles. «EIRENE Asanina». Medieval lands. [Consulta: 17-I-2020].