Obre el menú principal

Irlanda al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Irlanda va participar per primera vegada al Festival de la Cançó d'Eurovisió (gaèlic: Comórtas Amhrán Eorafíse) en 1965, a Nàpols. Des de llavors, ha participat en cada edició, excepte en dues: en 1983, a Munic; i en 2002, a Tallinn. Radio Telefís Éireann (RTÉ) és l'emissora representant d'Irlanda al Festival, i transmet el mateix anualment; la semifinal es transmet per RTÉ2 i la final, per RTÉ One.[1] Totes les seves cançons han estat interpretades en anglès, a excepció de l'any 1972, quan el tema en gaèlic «Ceol on ghrá» (Música de l'amor), va representar el país.

Irlanda

EuroIrlanda.svg

Estació membre RTÉ logo.svg
Final Nacional National Song Contest (1965-1986)
Eurosong (1987-2001, 2008)
You're a Star (2003-2005)
The Late Late Show (2006-2015)
Elección interna (2016-)
Aparicions 53 (45 finals)
Primera aparició 1965
Millor resultat
Final 1r 1970, 1980, 1987, 1992, 1993, 1994, 1996
Semifinal 2n 1996
Pitjor resultat
Final 26è 2013
Semifinal 18è 2019
Enllaços externs
Pàgina en RTÉ
Pàgina d'Irlanda en Eurovision.tv

Irlanda, juntament amb Espanya, Suïssa, Israel i Luxemburg, són els únics països que han guanyat quan han sigut amfitrions. De fet, és el que més vegades ha guanyat, inclús 3 vegades seguides.

Irlanda va guanyar per primera vegada en 1970 amb Dana interpretant «All Kinds of Everything». En total, el país ha guanyat en set ocasions, més que qualsevol altre. Així mateix, ha organitzat el Festival tantes vegades; totes elles, excepte una, a Dublín. En 1993 va ser organitzat a Millstreet, un poble de 1.500 persones a l'oest del Comtat de Cork.[2]

Irlanda ha aconseguit estar en el TOP-10 dins de la gran final un total de 30 vegades.

HistòriaModifica

Irlanda ha competit al festival gairebé contínuament des del seu debut, ja que no ha participat en dues ocasions. En 1983, una vaga en RTÉ es va traduir en què la radiodifusora no tingués recursos per enviar-hi un representant. En el seu lloc, RTÉ va transmetre el festival amb comentaris de la BBC. En 2002, Irlanda va ser relegada del festival a causa de la seva mala posició en 2001. Malgrat això, RTÉ va emetre el festival celebrat a Tallinn i va enviar-hi un comentarista.

De les 53 cançons que ha enviat a Eurovisió, set han guanyat i divuit han acabat entre els cinc primers llocs. No obstant això, en les últimes edicions ha obtingut baixes posicions.

Tres artistes han representat el país al festival en més d'una ocasió, tots ells guanyadors. Després de sengles triomfs, en 1980 i 1987, Johnny Logan es va convertir en l'única persona que ha guanyat Eurovisió més d'una vegada. A més, Logan va escriure altres cançons per a Linda Martin, que també va guanyar el festival amb «Why Me?» en 1992. Niamh Kavanagh, guanyadora en 1993, hi tornaria en 2010, amb un agre vint-i-tresè lloc en la final.

En gairebé tots els festivals on va haver-hi orquestra (fins 1998) la cançó irlandesa era conduïda per Noel Kelehan. Les excepcions van ser en 1965 (va conduir Gianni Ferrio), 1970 (Dolf van der Limitin), 1972-1975 (Satisfan Pearce), 1979 (Proinnsias O'Duinn), 1994 (No va haver-hi conductor, encara que Kelehan va conduir altres cançons) i 1997 (Frank McNamara).

Els últims anys, el país no ha tingut el mateix èxit que als seus inicis. Jedward van ser els encarregats de portar la bandera irlandesa: el 2011 van aconseguir classificar-se en vuitè lloc seguit d'un gran èxit posterior al festival, la qual cosa els va portar a presentar-se de nou per representar Irlanda a Bakú (2012). En aquesta ocasió, malgrat aconseguir classificar-se, van acabar dinovens en la final. En 2013 serien últims amb «Only Love Survives», la qual seria la seva última aparició en la final fins al 2018. Després de 2013, Irlanda ni tan sols ha aconseguit classificar-se amb Ca-Linn i Kasey Smith, en 2014; Molly Sterling, en 2015; l'exmembre de la banda Westlife, Nicky Byrne, en 2016; i Brendan Murray en 2017. Finalment, en 2018, Irlanda va aconseguir passar a la final amb Ryan O'Shaughnessy i la seva cançó "Together", que va acabar en la posició 16 amb 136 punts i va aconseguir, fins i tot, 12 punts d'Àustria, Bèlgica i Espanya (per part del televot) i Lituània (per part del jurat) en la semifinal. En 2019, la sort va tornar a deixar d'estar de la mà d'Irlanda, ja que Sarah McTernan no va aconseguir la classificació amb el tema "22" i es va quedar última (18a) amb només 16 punts.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó

    (Música / Lletra)

    Final Punts Semifinal Punts
    1965   Nàpols Butch Moore «I'm walking the streets in the rain» 6 11 No va haver-hi semifinals
    1966   Luxemburg Dickie Rock «Come back to stay» 4 14
    1967   Viena Sean Dunphy «If I could choose» 2 22
    1968   Londres Pat McGeegan «Chance of a lifetime» 4 18
    1969   Madrid Muriel Day «The wages of love» 7 10
    1970   Ámsterdam Dana «All kinds of everything» 1 32
    1971   Dublín Angela Farrell «One day love» 11 79
    1972   Edimburg Sandie Jones «Ceol on ghrá» 15 72
    1973   Luxemburg Maxi «Do I dream?» 10 80
    1974   Brighton Tina Reynolds «Cross your heart» 7 11
    1975   Estocolm The Swarbriggs «That's what friends are for» 9 68
    1976   La Haia Red Hurley «When» 10 54
    1977   Londres The Swarbriggs «It's nice to be in love again» 3 119
    1978   París Colm C. T. Wilkinson «Born to sing» 5 86
    1979   Jerusalem Cathal Dunne «Happy man» 5 80
    1980   La Haia Johnny Logan «What's another year» 1 143
    1981   Dublín Sheeba «Horoscopes» 5 105
    1982   Harrogate The Duskeys «Here today, gone tomorrow» 11 49
    No hi va participar el 1983
    1984   Luxemburg Linda Martin «Terminal 3» 2 137 No va haver-hi semifinals
    1985   Göteborg Maria Christian «Wait until the weekend comes» 6 91
    1986   Bergen Luv Bug «You can count on me» 4 96
    1987   Brussel·les Johnny Logan «Hold Me Now» 1 172
    1988   Dublín Jump the Gun «Take him home» 8 79
    1989   Lausana Kíev Connolly & The Missing passengers «The real me» 18 21
    1990   Zagreb Liam Reilly «Somewhere in Europe» 2 132
    1991   Roma Kim Jackson «Could it be that I'm in love» 10 47
    1992   Malmö Linda Martin «Why Me?» 1 155
    1993   Millstreet Niamh Kavanagh «In Your Eyes» 1 187 País amfitrió
    1994   Dublín Paul Harrington & Charlie McGettigan «Rock 'n' Roll Kids» 1 226 No va haver-hi semifinals
    1995   Dublín Eddie Friel «Dreamin'» 14 44
    1996   Oslo Eimear Quinn «The Voice» 1 162 2 198
    1997   Dublín Marc Roberts «Mysterious woman» 2 157 No va haver-hi semifinals
    1998   Birmingham Dawn Martin «Is always over now?» 9 64
    1999   Jerusalem The Mullans «When you need me» 17 18
    2000   Estocolm Eamonn Toal «Millennium of love» 6 92
    2001   Copenhaguen Gary O'Shaughnessy «Without your love» 21 6
    No hi va participar al 2002
    2003   Riga Mickey Harte «We've got the world» 11 53 No va haver-hi semifinals
    2004   Istanbul Chris Dauren «If the world stops turning» 22 7 Top 11 de l'any anterior
    2005   Kíev Donna & Joseph McCaul «Love?» No es va classificar 14 51
    2006   Atenes Brian Kennedy «Every song is a cry for love» 10 93 9 79
    2007   Hèlsinki Dervish «They can't stop the spring» 24 5 Top 10 de l'any anterior
    2008   Belgrad Dustin the Turkey «Irlande douze points» No es va classificar 15 22
    2009   Moscou Sinéad Mulvey & Black Daisy «Et cetera» 11 52
    2010   Oslo Niamh Kavanagh «It's for you» 23 25 9 67
    2011   Düsseldorf Jedward «Lipstick» 8 119 8 68
    2012   Bakú Jedward «Waterline» 19 46 6 92
    2013   Malmö Ryan Dolan «Only love survives» 26 5 8 54
    2014   Copenhaguen Ca-Linn feat. Kasey Smith «Heartbeat» No es va classificar 12 35
    2015   Viena Molly Sterling «Playing with numbers» 12 35
    2016   Estocolm Nicky Byrne «Sunlight» 15 46
    2017   Kíev Brendan Murray «Dying to try» 13 86
    2018   Lisboa Ryan O'Shaughnessy «Together»

    (Ryan O'Shaughnessy, Mark Caplice, Laura Elizabeth Hughes)

    16 136 6 179
    2019   Tel Aviv Sarah McTernan «22»

    (Janieck van de Polder, Marcia Sondeijker, Roel Rats)

    No es va classificar 18 16

    Festivals organitzats a IrlandaModifica

    Irlanda és l'únic país que ha organitzat el festival en múltiples ocasions consecutives; tres vegades entre 1993 i 1995. Sis de les set edicions que han tingut lloc a Irlanda, van ser a Dublín; tres al Point Theatre, dos al RDS i una al Gaiety Theatre. A més, el festival del 1993 va ser a Millstreet, Comtat de Cork. Durant el festival del 1994, Riverdance va fer el seu debut com el número d'intermedi.

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1971 Dublín Gaiety Theatre Bernadette Ní Ghallchóir
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1981 RDS Simmonscourt Doireann Ní Bhriain
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1988 Pat Kenny i Michelle Rocca
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1993 Millstreet Green Glens Arena Fionnuala Sweeney
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1994 Dublín Point Theatre Gerry Ryan i Cynthia Ní Mhurchú
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1995 Mary Kennedy
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1997 Ronan Keating i Carrie Crowley

    Votació d'IrlandaModifica

    Fins a 2019, la votació d'Irlanda ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 252
    2   Suècia 195
    3   Alemanya 168
    4   Noruega 164
    5   França 146
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 252
    2   Suècia 243
    3   Noruega 228
    4   Països Baixos 199
    5   Dinamarca 195
    Més punts rebuts només en la gran final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 253
    2   Suècia 227
    3   Suïssa 182
    4   Àustria 172
    5   Noruega 170
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Regne Unit 325
    2   Suècia 244
    3   Suïssa 217
    4   Àustria 214
    5   Bèlgica 208

    GuanyadorsModifica

    Irlanda té el rècord del major nombre de victòries en l'Eurovisió, amb set edicions guanyades. D'elles, quatre van ser a la meitat de la dècada dels noranta, un període en el qual l'èxit irlandès va trencar rècords: el país es va convertir en el primer a guanyar tres vegades consecutives.

    Any Cançó Artista Compositor Punts Segon lloc
    1970 "All Kinds of Everything" Dana Derry Lindsay, Jackie Smith 32 Regne Unit
    1980 "What's Another Year" Johnny Logan Shay Healy 143 Alemanya
    1987 "Hold Me Now" Johnny Logan Johnny Logan 172 Alemanya
    1992 "Why Me?" Linda Martin Johnny Logan 155 Regne Unit
    1993 "In Your Eyes" Niamh Kavanagh Jimmy Walsh 187 Regne Unit
    1994 "Rock 'n' Roll Kids" Paul Harrington & Charlie McGettigan Brendan Graham 226 Polònia
    1996 "The Voice" Eimear Quinn Brendan Graham 162 Noruega

    12 puntsModifica

    • Irlanda ha donat 12 punts a:

    Semifinal (2004 - 2015)Modifica

    Any País
    2004   Països Baixos
    2005   Dinamarca
    2006   Lituània
    2007   Letònia
    2008   Polònia
    2009   Lituània
    2010   Lituània
    2011   Dinamarca
    2012   Romania
    2013   Dinamarca
    2014   Àustria
    2015   Letònia

    Semifinal (2016 - )Modifica

    Any Jurat Televot
    2016   Bèlgica   Lituània
    2017   Bulgària
    2018   Xipre
    2019   Suècia

    Final (1975 - 2015)Modifica

    Any País Any País Any País
    1975   França 1989   Iugoslàvia 2003   Noruega
    1976   Itàlia 1990   Itàlia 2004   Suècia
    1977   Finlàndia 1991   Malta 2005   Letònia
    1978   Bèlgica 1992   Àustria 2006   Lituània
    1979   Israel 1993   Països Baixos 2007   Lituània
    1980   Suïssa 1994   Hongria 2008   Letònia
    1981   Suïssa 1995   Suècia 2009   Islàndia
    1982   Alemanya 1996   Suècia 2010   Dinamarca
    No hi va participar en 1983 1997   Regne Unit 2011   Dinamarca
    1984   Suècia 1998   Malta 2012   Suècia
    1985   Noruega 1999   Eslovènia 2013   Dinamarca
    1986   Bèlgica 2000   Dinamarca 2014   Àustria
    1987   Itàlia 2001   Dinamarca 2015   Letònia
    1988   Luxemburg No hi va participar en 2002

    Final (2016 - )Modifica

    Any Jurat Televot
    2016   Bèlgica   Lituània
    2017   Romania
    2018   Xipre   Lituània
    2019   Suècia   Noruega

    Galeria d'imatgesModifica

    ReferènciesModifica

    1. RTÉ:Eurovision. RTÉ.IE. Recuperat el 5 de setembre de de 2007.
    2. Millstreet. Cork-guide.ie. Recuperat el 5 de setembre de 2007.

    Enllaços externsModifica