Isòtops del protoactini
El protoactini (Pa) no té cap isòtop estable. Això no obstant, té una composició isotòpiques característica tèrria que permet donar una massa atòmica de 231.03588(2) u
S'han caracteritzat 29 radioisòtops, els més estables dels quals són el 231Pa amb un període de semidesintegració de 32.760 anys, el 233Pa amb un període de semidesintegració de 26.967 dies i el 230Pa amb un període de semidesintegració de 17,4 dies. La resta d'isòtops radioactius tenen un període de semidesintegració menor d'1,6 dies i la majoria d'ells menor d'1.8 segons. Aquest element té també dos isòmers nuclears el 217mPa (t½ 1,15 mil·lisegons) i el 234mPa (t½ 1,17 minuts)
El mode de desintegració primari dels isòtops més lleugers que l'isòtop més estable, el 231Pa és emissió alfa, excepte del 228Pa al 230Pa que ho fan per captura electrònica a isòtops de tori. El mode de desintegració dels més pesants és per emissió beta. El producte de desintegració dels isòtops més lleugers que el 227Pa i el 231Pa són isòtops de l'element Ac actini i el dels més pesats són isòtops de l'element U urani
Els isòtops del protoactini de la cadena de desintegració radioactiva de l'urani eren coneguts com:
- urani X₂ o brevi : 234mPa (fou el primer isòtop descobert del protoactini anomenat eka-tantalum quan fou predit per Mendeléiev el 1871.[1]
- urani Z : 234Pa
Taula modifica
| Símbol del núclid |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica(u) |
període de semidesintegració |
Espín nuclear |
composició isotòpics representativa (fracció molar) |
rang de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||
| 212Pa | 91 | 121 | 212.02320(8) | 8(5) ms [5.1(+61-19) ms] | 7+# | ||
| 213Pa | 91 | 122 | 213.02111(8) | 7(3) ms [5.3(+40-16) ms] | 9/2-# | ||
| 214Pa | 91 | 123 | 214.02092(8) | 17(3) ms | |||
| 215Pa | 91 | 124 | 215.01919(9) | 14(2) ms | 9/2-# | ||
| 216Pa | 91 | 125 | 216.01911(8) | 105(12) ms | |||
| 217Pa | 91 | 126 | 217.01832(6) | 3.48(9) ms | 9/2-# | ||
| 217mPa | 1860(7) keV | 1.08(3) ms | 29/2+# | ||||
| 218Pa | 91 | 127 | 218.020042(26) | 0.113(1) ms | |||
| 219Pa | 91 | 128 | 219.01988(6) | 53(10) ns | 9/2- | ||
| 220Pa | 91 | 129 | 220.02188(6) | 780(160) ns | 1-# | ||
| 221Pa | 91 | 130 | 221.02188(6) | 4.9(8) µs | 9/2- | ||
| 222Pa | 91 | 131 | 222.02374(8)# | 3.2(3) ms | |||
| 223Pa | 91 | 132 | 223.02396(8) | 5.1(6) ms | |||
| 224Pa | 91 | 133 | 224.025626(17) | 844(19) ms | 5-# | ||
| 225Pa | 91 | 134 | 225.02613(8) | 1.7(2) s | 5/2-# | ||
| 226Pa | 91 | 135 | 226.027948(12) | 1.8(2) min | |||
| 227Pa | 91 | 136 | 227.028805(8) | 38.3(3) min | (5/2-) | ||
| 228Pa | 91 | 137 | 228.031051(5) | 22(1) h | 3+ | ||
| 229Pa | 91 | 138 | 229.0320968(30) | 1.50(5) d | (5/2+) | ||
| 229mPa | 11.6(3) keV | 420(30) ns | 3/2- | ||||
| 230Pa | 91 | 139 | 230.034541(4) | 17.4(5) d | (2-) | ||
| 231Pa | 91 | 140 | 231.0358840(24) | 3.276(11)E+4 a | 3/2- | 1.0000 | |
| 232Pa | 91 | 141 | 232.038592(8) | 1.31(2) d | (2-) | ||
| 233Pa | 91 | 142 | 233.0402473(23) | 26.975(13) d | 3/2- | ||
| 234Pa | 91 | 143 | 234.043308(5) | 6.70(5) h | 4+ | ||
| 234mPa | 78(3) keV | 1.17(3) min | (0-) | ||||
| 235Pa | 91 | 144 | 235.04544(5) | 24.44(11) min | (3/2-) | ||
| 236Pa | 91 | 145 | 236.04868(21) | 9.1(1) min | 1(-) | ||
| 237Pa | 91 | 146 | 237.05115(11) | 8.7(2) min | (1/2+) | ||
| 238Pa | 91 | 147 | 238.05450(6) | 2.27(9) min | (3-)# | ||
| 239Pa | 91 | 148 | 239.05726(21)# | 1.8(5) h | (3/2)(-#) | ||
| 240Pa | 91 | 149 | 240.06098(32)# | 2# min | |||
Notes modifica
- Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
- Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
Referències modifica
- ↑ Mendeleef,"Die periodische gesetzmässigkeit der chemische elementen" (1871)
- Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
| Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
| Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
| Isòtops del tori | Isòtops del protoactini | Isòtops de l'urani |