Isaac Rosa (Sevilla, 1974) és un escriptor espanyol. Va viure a Extremadura i actualment resideix a Madrid.

Infotaula de personaIsaac Rosa
Isaac Rosa 2011 (1).jpg
modifica
Nom original(es) Isaac Rosa Camacho modifica
Biografia
Naixement1974
Sevilla
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióEscriptor
Activitat1999-Actualitat
GènereNovel·la
MovimentLiteratura espanyola contemporània
LlenguaCastellà
Participà en
maig 2015Manifest de suport a Barcelona en Comú
18 febrer 2014Intel·lectuals per la III República modifica
Obra
Obres destacables
Premis
Premi Ojo Crítico de Narrativa (2004)
Premi Andalucía de la Crítica (2004)
XIV Premi Rómulo Gallegos (2005)
VIII Premi Fundació José Manuel Lara (2009)

La seva novel·la El vano ayer va guanyar en 2005 el Premi Rómulo Gallegos en competència amb altres autors espanyols com Almudena Grandes, Andrés Trapiello, o Juan Bonilla. El reconeixement de la crítica va ser generalitzat. La novel·la tria un gènere poc freqüentat i relacionat amb la postmodernitat, el de "novel·la en marxa", en el qual el lector vas agafar a les reflexions d'un personatge-narrador sobre la construcció de la mateixa història que està tractant de posar en clar, en el marc d'una temàtica -la del franquisme- que ha estat àmpliament utilitzada pels escriptors espanyols. El premi li va donar a més a la novel·la una dimensió internacional en l'àmbit iberoamericà. La seva novel·la, El país del miedo (2008), va resultar guanyadora del VIII Premi Fundació José Manuel Lara. De cara a les eleccions generals de 2011 va manifestar el seu suport a la candidatura d'Izquierda Unida.[1] En una entrevista va declarar: "M'interessen, com deia abans, obres i autors que proposen una literatura més exigent, que despullen els paranys de la ficció i fan la labor "desacralizadora-sacrogenètica" que deia Martín Santos." Entre els autors expressament citats estan els següents: Virginia Woolf, Robert Musil, Juan Goytisolo, Miguel Espinosa.

El juny de 2014, igualment com alguns companys, va presentar la seva renúncia a continuar a la revista El Jueves, arran d'una polèmica generada quan el grup editor RBA va pressionar perquè es retirés la portada que s'havia fet sobre l'abdicació del rei Joan Carles, que el mostrava tot passant-li una corona plena d'excrements al seu fill Felip.[2][3]

Fou columnista habitual del diari Público i actualment col·labora a La Marea, des d'on va publicar el llibre digital titulat Compro oro. El 2015 va signar un manifest de suport a Barcelona en Comú.[4]

ObresEdit

Novel·la
  • El ruido del mundo [Extremadura 1936]. El gabinete de moscas de la mierda (1999, Universitas Editorial, novela). Coescrit amb José Israel García Vázquez
  • La malamemoria (1999, Del Oeste Ediciones, novel·la)
  • El vano ayer (2004, Seix Barral, novela). Premi Rómulo Gallegos 2005, Premi Ojo Crítico 2004 i Premi Andalucía de la Crítica 2004
  • ¡Otra maldita novela sobre la guerra civil! (2007, Seix Barral, novela), reedició ampliada de La malamemoria (1999).
  • El país del miedo (2008, Seix Barral, novel·la)
  • La mano invisible (2011, Seix Barral, novel·la)
Altres gèneres
  • Adiós muchachos (1998, teatre)
  • Kosovo. La coartada humanitaria: antecedentes y evolución (2001, Ediciones Vosa, ensayo). Coescrit amb Aleksandar Vuksanovic i Pedro López Arriba.

PremisEdit

ReferènciesEdit

  1. Ellos 'se mojan' y 'eligen IU', El Mundo, 11 de novembre de 2011.
  2. «RBA censura un acudit sobre el rei a la portada dEl Jueves' i obliga a reimprimir la revista» (en català), 05-06-2014. [Consulta: 5 juny 2014].
  3. Piña, Raúl. «Censuran una portada de 'El Jueves' con el Rey y el Príncipe Felipe» (en castellà). El Mundo, 05-06-2014. [Consulta: 7 juny 2014].
  4. Serra, Joan «Colau exhibeix el suport de 300 personalitats per fer de Barcelona l'inici del "canvi"». Ara, 19-05-2015.

Enllaços externsEdit


Premis i fites
Precedit per:
Fernando Vallejo
El desbarrancadero
Premi Rómulo Gallegos
2005
Succeït per:
Elena Poniatowska
El tren pasa primero
Precedit per:
Almudena Grandes
El corazón helado
Premi Fundació José Manuel Lara
2009
Succeït per:
Javier Reverte
Barrio cero