Isaac ben Seixet Perfet

rabí català

Isaac ben Seixet Perfet, (en hebreu: יצחק בן ששת), també conegut com a Jaume de València o pel seu acrònim Rivaix (en hebreu: ריב"ש), va ser un rabí i reconegut talmudista del segle xiv.

Infotaula de personaIsaac ben Seshet Perfet

Tomba d’Isaac ben Seshet a Alger pintada el 1881 per Wilhelm Gentz (1822-1890) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) יצחק ברפת Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1326 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1408 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Alger Modifica el valor a Wikidata
Roix ieixivà
segle XIV – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicjueva
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Saragossa
Alger Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurisprudència halaquista
ProfessorsNissim ben Reuben Gerondí, Hasdai Cresques i Pérets ha-Kohén Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSimó Ben Zemah Duran Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
GermansCresques ben Xéixet Perfet Modifica el valor a Wikidata

Vida modifica

Nascut a una família benestant, va estudiar a l'escola talmúdica de Nissim ben Reuben Girondí on va fer amistat amb Hasdai Cresques, també deixeble de Nissim. Fins als cinquanta anys va viure del comerç, activitat pròpia de la seva família, tot i que, per la seva reputació rebia nombroses preguntes de tot el món.

El 1373 va ser obligat a acceptar el nomenament de rabí de Saragossa[1] càrrec del qual va ser desposseït el 1385, quan es va traslladar a València. Després dels pogroms de l'estiu de 1391, hi ha qui opina que es va batejar,[2] però no sembla correcte.

Posteriorment es va traslladar al Nord d'Àfrica, per morir el 1408 a Alger on es troba la seva tomba que, encara avui en dia, és objecte de veneració per molts jueus visitants.

Principals Obres modifica

Es conserven més de cinc-centes respostes a qüestions jurídiques i teològiques. Una nota comú de les seves respostes és l'absència de to jurisprudencial, essent escrites en llenguatge col·loquial ple d'anècdotes.[3]

Referències modifica

  1. Feliu, pàgina 58.
  2. Riera i Sans
  3. Neuman, pàgina 231.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica