Isabel Blanco Picallo

Isabel Blanco Picallo (Berna, Suïssa; 8 de setembre de 1971) és una actriu i presentadora de televisió gallega.[1]

Infotaula de personaIsabel Blanco Picallo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Berna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentadora, actriu Modifica el valor a Wikidata

Lloc webisabelblanco.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0087267 Facebook: Isabel-Blanco-43961472398 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Filla de gallecs emigrats en Suïssa, Isabel Blanco es va traslladar a Galícia sent adolescent.[2] Es va llicenciar en Traducció i Interpretació de anglès i alemany i fins i tot va arribar a exercir com a intèrpret a l’Hostal dos Reis Católicos de Santiago de Compostel·la. No obstant això, l'any 1996 i després de superar una prova de selecció per a la TVG, va iniciar la seva carrera televisiva com co-presentadora de l'espai d'humor A repanocha juntament amb Tacho González. En 1998 va fer el salt a la interpretació actoral en posar-se en la pell de María Ares en Mareas vivas, sèrie en la qual va començar sent protagonista juntament amb Luis Tosar i de la qual va rodar més de 150 capítols entre 1998 i 2002. La sèrie va ser tot un èxit de masses entre el públic gallec i gràcies a ella Isabel Blanco va aconseguir gran fama.

Més tard va participar en altres produccions per a TVG com Rías Baixas, Avenida de América o Efectos secundarios (2007), a més d’altres d’àmbit estatal, com Nada es para siempre (1999-2000) o Manolo & Benito Corporeision emeses a Antena 3, Yo soy Bea (2008) emesa a Telecinco i Cuéntame cómo pasó de TVE.

En cinema destaquen els seus treballs a ¿A ti como se che di adeus? (1999), curtmetratge de Jorge Coira; Autopsia (2002), de Milagros Bará; El lápiz del carpintero (2003), de Antón Reixa; Rosas (2005), curtmetratge de Mikel Fuentes; Cicatrices (2006), curtmetratge de Jairo Iglesias; Vida de família (2007), de Llorenç Soler; El vestido (2008), de Paula de Luque; Agallas (2008), d'Andrés Luque i Samuel Martín, i la trilogia sobre l'emigració espanyola al s. XX de Carlos Iglesias, Un franco, 14 pesetas (2006), Ispansi (¡Españoles!) (2010) i 2 francos, 40 pesetas (2014).[3]

Fou vicepresidenta de l¡Academia Galega do Audiovisual i delegada de Galícia per AISGE (Actores e Intérpretes, Sociedad de Gestión). Va guanyar dues vegades el premi Mestre Mateo a la millor interpretació protagonista femenina.

L'any 2019 va ser guardonada amb el Premio Celanova, Casa dos Poetas.[4]

Filmografia modifica

Cinema modifica

Televisió modifica

Como presentadora modifica

Premis i nominacions modifica

Premis Mestre Mateo modifica

Any Categoria Film Resultay
2006 Millor actriu Un franco, 14 pesetas Guanyadora
2013 Millor actriu Todos os santos Guanyadora

Referències modifica

Enllaços externs modifica