Obre el menú principal

Isabel o Zabel (armeni: Զապել) (nascuda vers 1211, morta 1252) fou reina d'Armènia Menor o Petita Armènia, la darrera de la dinastia dels rupènides. Va succeir al seu pare Lleó II d'Armènia Menor a la seva mort el 5 de maig del 1219.

Infotaula de personaIsabel d'Armènia Menor
Isabella of Armenia.jpg
Nom original (hy) Զապել
Biografia
Naixement 25 gener 1216
Kozan
Mort 23 gener 1252 (35 anys)
Kozan
Lloc d'enterrament Drazark monastery Tradueix
  Reina 

Dades personals
Religió Església Apostòlica Armènia
Activitat
Ocupació Política i reina
Altres
Títol Reina
Família Rupènides
Cònjuge Felip d'Antioquia
Hethum I
Fills Lleó III d'Armènia Menor
Sibil·la d'Armènia
Fimi of Armenia, Lady of Sidon Tradueix
Marie of Armenia Tradueix
Thoros of Armenia Tradueix
Rita of Armenia, Lady of Saravantikar Tradueix
Princess Isabella of Armenia Tradueix
Pares Lleó II d'Armènia MenorSibylla of Lusignan Tradueix
Germans Stephanie of Armenia Tradueix

Escut d'armes Isabel d'Armènia Menor
Modifica les dades a Wikidata

Accés al tronModifica

Era filla del segon matrimoni del seu pare amb Sibil·la de Lusignan, filla d'Amalric II de Lusignan, rei de Xipre i nominal de Jerusalem.[1] Els darrers anys de vida de Lleó II d'Armènia Menor, es formaren diverses faccions entre els barons del reialme (nakharars), que veien la successió com a un problema imminent per la malaltia del rei. Mentre que uns pensaven que calia mantenir-se fidels al besnebot del rei, Ramon Rupen d'Antioquia, com s'havia pactat anys enrere, altres es fixaven en candidats com: la seva esposa Sibil·la de Lusignan, en segon lloc la filla gran, Estefania, en tercer lloc, el fill d'Estefania, Joan, i en darrer lloc Isabel. Ramon Rupen no convencia perquè ja governava Antioquia i no tenia gaires suports; Estefania tampoc perquè estava casada amb Joan de Brienne, que era rei de Jerusalem. Poc abans de morir, el 2 de maig del 1219, Lleó nomenà successora a Isabel, sota regència d'Adam de Bagras, i alliberà els barons del jurament fet a Ramon Rupen, tot i que el papa Honori III havia escrit a favor de Joan com a candidat.Ramon Rupen inicià, amb el suport de la seva mare Alícia d'Armènia i el seu marit Vahram, senyor de Còricos, inicià una campanya per imposar-se a Armènia Menor, però fou capturat a Tars.[2]

Primer matrimoniModifica

Adam de Bagras fou assassinat i el tutor regent passà a ser Constantí de Barberon. [3] Constantí exilià la vídua, Sibil·la i després concertà un enllaç matrimonial entre Isabel i el jove Felip d'Antioquia, fill de Bohemond IV d'Antioquia, enllaç que per raons d'edat no es va formalitzar fins al 1224. Una de les condicions posades a l'enllaç pels nakharars és que Felip hauria de viure a la manera armènia, i que adoptaria la fe i la comunió dels armenis i respectaria els privilegis de tots els nacionals armenis. Una vegada Felip va pujar al tron no es va estar de tractar els armenis com a un poble inferior i va mirar de substituir els càrrecs armenis per altres de francs. No va passar un any quan els nakharars, encapçalats pel més poderós de tots, Constantí de Barbaron, van donar un cop d'estat. Felip fou capturat. Isabel, que n'estava molt enamorada, el va intentar defensar amb el seu cos, i només va cedir per la violència desfermada. Felip morí probablement enverinat el 1225, Isabel marxà al castell de Selèucia i demanà refugi als hospitalers que hi vivien. Quan Constantí es presentà amb el seu exèrcit davant el castell, els hospitalers van oferir vendre el castell amb ella a dins, pensant que així mostraria clemència. Ella expressà el seu desig d'ingressar en un monestir, mentre Constantí assolí la regència.[4][5]

El pare de Felip, Bohemond IV d'Antioquia, s'encengué d'ira i, aliat amb el soldà d'Iconium Kaykubad I, atacà el nord d'Armènia Menor l'any 1225.

Segon matrimoniModifica

El 1226 Constantí va casar a Isabel amb el seu propi fill Hethum (IV de Lampron i I d'Armènia menor) el 14 de juny del 1226 amb qui es va iniciar la dinastia hethumiana. Aquest matrimoni només seria legalitzat pel papa l'any 1237, després de molt insistir Constantí.[6] D'aquest enllaç van néixer sis fills:

Isabel va morir el 1252i fou enterrada en el monestir de Trazarg. El seu marit va restar al tron per dret uxori fins a la seva mort el 1270.

ReferènciesModifica

  1. Stopka, 2016, p. 150.
  2. Molin, 2001, p. 163.
  3. Toumanoff, 1966, p. 633.
  4. Riley-Smith, 2012, p. 56.
  5. Edwards, 1987, p. 143, 147.
  6. Stopka, 2016, p. 155.

BibliografiaModifica

  • Edwards, Robert W. The Fortifications of Armenian Cilicia. Washington, D.C.: Trustees for Harvard University, 1987. ISBN 0-88402-163-7. 
  • Molin, Kristian. Unknown Crusader Castles. Bloomsbury Publishing, 2001. 
  • Riley-Smith, J. The Knights Hospitaller in the Levant, c.1070-1309. Springer, 2012. 
  • Stopka, Krzysztof. Armenia Christiana: Armenian Religious Identity and the Churches of Constantinople and Rome (4th-15th century). Cracòvia: Jagiellonian University Press, 2016. 
  • Toumanoff, C. «Armenia and Georgia». A: Cambridge Medieval History, vol. IV. Cambridge University Press, 1966. 
Precedit per:
Lleó II
Regne de la Petita Armènia
1219-1252
Succeït per:
Felip d'Antioquia per dret uxori (1224-1225)
Hethum I per dret uxori (1226-1252)
i el seu fill Lleó III d'Armènia Menor per dret successori (1252-1289)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabel d'Armènia Menor