Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
![]() Retrat d'Isabel d'Este, realitzat per Leonardo da Vinci l'any 1500 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 maig 1474 ![]() Ferrara (Itàlia) ![]() |
Mort | 13 febrer 1539 ![]() Màntua (Itàlia) ![]() |
Sepultura | Església de Santa Paola ![]() |
Regent | |
![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Col·leccionisme ![]() |
Lloc de treball | Màntua (1490 (Gregorià)–1539 (Gregorià)) ![]() |
Ocupació | salonnière, col·leccionista d'art ![]() |
Professors | Mario Equicola ![]() |
Instrument | Llaüt ![]() |
Altres | |
Títol | Marquesa ![]() |
Família | Este i Casa de Gonzaga ![]() |
Cònjuge | Francesc II Gonzaga (1490 (Gregorià)–) ![]() |
Fills | Frederic II Gonzaga, Ippolita Gonzaga, Livia (Paola) Gonzaga, Ferrante Gonzaga, Eleonora Gonzaga, Ercole Gonzaga, Fernando I Gonzaga, Conte di Guastalla, Duca di Ariano (en) ![]() ![]() |
Pares | Hèrcules I d'Este ![]() ![]() |
Germans | Beatriu d'Este, Alfons I d'Este, Ferran d'Este, Juli d'Este, Segimon d'Este, Hipòlit d'Este i Lucrezia d'Este (en) ![]() ![]() |
Parents | Marguerite de Bavière (sogra per línia masculina) ![]() |

Família i descendènciaModifica
Membre per naixement de la casa d'Este, era filla del duc Hèrcules I d'Este i d'Elionor de Nàpols. Fou neta per línia paterna de Nicolau III d'Este i de Riccarda de Saluzzo, i per línia materna de Ferran I de Nàpols (fill natural del rei Alfons V d'Aragó) i d'Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este, d'Hipòlit d'Este i de Beatriu d'Este, casada amb Lluís Maria Sforza.
Isabel es casà el 12 de febrer del 1490 a la ciutat de Màntua amb el marquès Francesc II Gonzaga. D'aquesta unió nasqueren:
- Elionor Gonzaga (1493 - 1550), casada el 1507 amb el duc d'Urbino Francesc Maria I della Rovere (1490-1538).
- Frederic II Gonzaga (1500 - 1540), marquès (1519-1530) i duc de Màntua (1530-1540).
- Hipòlita Gonzaga (1503 - 1570), religiosa dominica al monestir de Sant Vicenzo de Màntua.
- Ercole Gonzaga (1505 - 1563), bisbe, cardenal i president del Concili de Trento. Va ser regent dels seus nebots.
- Ferrante Gonzaga (1507 - 1557), comte de Guastalla i virrei de Sicília i de Milà. Es casà amb Isabel de Capua da Molfetta, filla del príncep Ferran da Molfetta.
- Lívia Gonzaga (1508 - 1569), religiosa clarisa al monestir Corpus Christi de Màntua amb el nom de sor Paula.
MecenatgeModifica
Fou educada des de ben jove, juntament amb la seva germana Beatriu d'Este, en els ideals del Renaixement; es convertí en una gran col·leccionista d'escultura romana, encarregant escultures modernes a l'antic estil als millors escultors, així com de numismàtica.
Pel seu matrimoni amb Francesc II Gonzaga es traslladà a Màntua, on continuà la seva activitat cultural i inicià la seva tasca de mecenatge. Així, s'envoltà dels millors artistes, entre ells Ludovico Ariosto (al qual ajudà a escriure la seva obra Orland Furiós), Baldassare Castiglione (del qual rebé una gran influència filosòfica), Giulio Romano (que reconstruí i millorà el castell de Màntua), Raffaello Sanzio, Andrea Mantegna, Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara, Pier Jacopo Alari Bonacolsi. Així mateix, es relacionà amb Leonardo da Vinci i Ticià, els quals realitzaren dos retrats seus.
Vida políticaModifica
Durant l'etapa de captiveri del seu espòs (1509 - 1512) a mans de les tropes de la República de Venècia, va prendre el control del marquesat. Quan Francesc va morir el 1519, fou nomenada regenta del seu fill Frederic II Gonzaga, i aconseguí millorar la posició internacional del marquesat. Així, assolí de mans del papa el nomenament de cardenal per al seu fill Ercole Gonzaga i realitzà diverses negociacions amb Cèsar Borja.
Enllaços externsModifica
- Article sobre la percepció pública d'Isabel d'Este Arxivat 2017-08-20 a Wayback Machine. (anglès).
- Guia turística de les dependències d'Isabel d'Este a Màntua (italià).