Obre el menú principal

Isabel Colbrandt, més coneguda com a Isabella Colbran (Madrid, 2 de febrer de 1785- Castenaso, prop de Bolonya, 7 d'octubre de 1845), va ser una compositora d'òpera i mezzosoprano espanyola. Amb una gran veu, va cantar en tots els grans teatres d'Europa. Va compondre almenys quatre col·leccions dedicades respectivament a la reina Maria Lluïsa d'Espanya, la tsarina de Rússia, el príncep Eugeni de Beauharnais i el sopranista Girolamo Crescentini.[1]

Infotaula de personaIsabella Colbran
Isabella Colbran.jpg
Biografia
Naixement 2 febrer 1785
Madrid
Mort 7 octubre 1845 (60 anys)
Castenaso
Causa de mort Malaltia
Lloc d'enterrament Certosa di Bologna Tradueix
Activitat
Ocupació Cantant, cantant d'òpera i compositora
Gènere artístic Òpera
Veu Coloratura soprano Tradueix
Instrument Veu
Família
Cònjuge Gioacchino Rossini (1822–1837)

Musicbrainz: 0a9435c4-c3b7-4ded-bad3-e74f9c0026f6
Modifica les dades a Wikidata

L'obra de Colbran, malgrat haver estat composta abans de conèixer Rossini, amb qui va estar casada, ha estat classificada com a «d'estil rossinià».[cal citació] Colbran va influir en Rossini pel fet que aquest pretenia plasmar la vocalitat de Colbran en les seves partitures.

Contingut

BiografiaModifica

Son pare, Juan Colbrandt, era músic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a Madrid l'any 1806, però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a Itàlia. Entre 1811 i 1822, va ser la prima donna oficial del Teatre San Carlo de Nàpols. El 1822 es va casar amb Gioachino Rossini. Era tia materna de Julia Espín i Pérez de Collbrand.

Relació amb RossiniModifica

A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatre San Carlo, Domenico Barbaia, amb qui va conviure.[2] Per obtenir el màxim profit del talent musical de Colbran, Barbaia va encarregar a Rossini la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Així, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d'Elisabetta, regina d'Inghilterra.[cal citació]

La següent òpera napolitana de Rossini fou Otello en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (Armida), Elcia (Mosè in Egitto), Zoraide (Ricciardo e Zoraide), Ermione (Ermione), Elena (La donna del lago), Anna (Maometto II), i Zelmira (Zelmira), totes compostes per Rossini per a Nàpols.[cal citació]

Es van casar el 15 de març de 1822. El matrimoni va visitar Viena i Venècia, on Rossini va compondre Semiramide. Isabella va estrenar aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a Londres, els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Mentre Isabella va romandre a Bolonya, Rossini es va instal·lar a París. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. Fuertes, 1857, p. 2158.
  2. Taylor, 1826, p. 175.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isabella Colbran