Ixme-Dagan I

rei d'Assíria
(S'ha redirigit des de: Ishme-Dagan I)

Ixme-Dagan I o Išme-Dagan va ser rei d'Ekal·latum. Er fill gran de Xamxi-Adad I, que li va cedir el regne d'Ekal·latum (i al seu germà petit Yashmakhadad el regne de Mari) reservant-se per a si mateix la preeminència, cap a l'any 1782 aC. Era persona de poca salut, i com que no podia dormir gaire estava sempre irritat.

Infotaula de personaIxme-Dagan I
Biografia
Naixementsegle XVIII aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII aC Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Assíria

← Xamxi-Adad IMut-Aixkur → Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMut-Aixkur Modifica el valor a Wikidata
PareXamxi-Adad I Modifica el valor a Wikidata

A la mort del seu pare va fer front a les revoltes i va aconseguir mantenir el regne llegat, que es va convertir però en un estat secundari. Els fets del seu regnat no poden ser ordenats cronològicament però se'n coneixen alguns:

El general mariota Ibalpiel I, quan era a Babilònia, va sospitar que Ixme-Dagan incitava a Hammurabi contra Zimrilim. Babilònia li va enviar cinc mil soldats per fer front als problemes i va demanar a Zimrilim d'ajudar-lo també amb tropes. Seguint consells d'Hammurabi es va enfrontar a Atamrum d'Allahad. Després va fer les paus amb Atamrum i amb Hammu-Rabi de Kurda; va rebre ajut babiloni contra l'atac del rei Sasiya de Qabra.[1]

Va demanar ajut a Eixnunna i es va entrevistar amb Hammu-Rabi de Kurda a Razum però es van retirar. Va anar a Razama tot i la oposició de Karana i va rebre el suport d'Eixnunna; va ocupar Kiyatan però va haver d'abandonar Razama quan va esclatar una revolta i es va retirar a Ekal·latum i algunes tribus, com ara els turuqueus, qabareus i iahurrumeus el van derrotar. Va retenir a les tropes d'Eixnunna i va proposar la pau a Sasiya de Qabra.

Va assetjar Surra junt amb el seu aliat al rei Hammu-Rabi de Kurda, però es va refugiar a Hamadanum quan va arribar Zimrilim i va amenaçar el seu campament a Suhum prop d'Ekal·latum, i Assur. Hammurabi de Babilònia el va forçar a reconèixer la sobirania de Zimrilim de Mari al que va haver de proclamar "el seu pare". Va fer la pau amb Aixkur-Addu. Sembla que després va controlar Subartum junt amb Kurda.

Quan va assetjar Adme, Zimrilim i Atamrum van signar un tractat on s'establia que Ekal·latum seria per Zimrilim i la terra alta per Atamrum, i el país de Subartum es repartiria amb altres membres de la coalició que s'havia organitzat contra Elam.

Ixme-Dagan sembla que estava malalt i va decidir preparar la successió. Va anar a Babilònia per obtenir suport pel seu fill Mut-Aixkur, al que va deixar al càrrec del govern. Mut-Aixkur va desafiar a la ciutat estat de Karana des de Razama del sud amb 2000 babilonis i 2000 tropes pròpies i va demanar ajut a Eixnunna però no va aconseguir res. Atamrum d'Allahad finalment, amb l'ajut d'un partit local d'Ekal·latum, es va apoderar de la ciutat i va posar al tron a un desconegut de nom Hammutar com a vassall seu. Però Atamrum al seu torn era vassall d'Elam i Ixme-Dagan va demanar a Hammurabi un tresor per convèncer el rei d'Elam, sobirà d'Atamrum, que havia d'ordenar al seu vassall deposar a Hammutar. Hammurabi va obtenir els diners d'un temple i els va enviar com a "regal" (suborn) al rei d'Elam.[2]

Ixme-Dagan va morir cap al 1762 aC un any abans que Zimrilim, odiat pels seus súbdits.[2][1] El va succeir el seu fill Mut-Aixkur, segons la Llista dels reis d'Assíria, que li atribueix un regnat de quaranta anys, encara que segurament en van ser menys.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Oliva, Juan (ed.). Textos para una historia política de Síria-Palestina: el bronce antiguo y medio. Tres Cantos: Akal, 2008, p. 210, 214-215. ISBN 9788446019497. 
  2. 2,0 2,1 Cassin, Elena (et al.) (comp.). Los imperios del antiguo oriente I: del paleolítico a la mitad del segundo milenio. Madrid: Siglo XXI, 1975, p. 131-133. ISBN 8432301183. 
  3. «The Assyrian king list». Livius.org. [Consulta: 30 octubre 2021].

BibliografiaModifica