Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis
Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis (Ribadedeva, 1793 - Madrid, 1876) fou un militar i polític asturià, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya i director general de la Guàrdia Civil en dues ocasions.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1793 Ribadedeva (província d'Astúries) |
| Mort | 1876 (82/83 anys) Madrid |
 8è Director general de la Guàrdia Civil | |
| 25 juny 1865 – 25 desembre 1865 ← Ángel García-Loygorri y García de Tejada – Francisco Serrano Bedoya → | |
| 6è Director general de la Guàrdia Civil | |
| 2 juliol 1858 – 21 novembre 1863 ← Francisco Javier Girón – Genaro de Quesada y Matheus → | |
 Ministre de Guerra | |
| 19 maig 1843 – 24 maig 1843 ← Francisco Serrano Domínguez – Agustín Nogueras Pitarque → | |
 Senador al Senat espanyol | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Partit Progressista |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Guerra del Francès |
Premis | |
Biografia modifica
Va participar com voluntari a la guerra del francès. D'idees liberal, va donar el restabliment de la Constitució de Cadis quan va tornar Ferran VII i el govern progressista de 1820. La reacció absolutista de 1823 el va enfrontar a l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, i durant un breu període fou fet presoner. A la mort de Ferran VII es va posicionar amb la Regent, Maria Cristina de Borbó contra el pretendent Carles en suport de la futura reina Isabel II, i va combatre en el bàndol cristí durant la guerra carlina, on va assolir el grau de general i va rebre el títol de vescomte de Manzanera. El 1843, durant la regència de Baldomero Espartero, va ser nomenat senador per Astúries[1] i nomenat Ministre de la Guerra, càrrec que va abandonar amb l'arribada dels moderats i la caiguda del regent. No obstant això, es va afiliar més tard a la Unió Liberal creada per Leopoldo O'Donnell i va adquirir la condició de senador vitalici el 1858.[1] Va participar en la repressió de la revolta de Villarejo de Salvanés, mèrit pel qual se li va concedir el títol de Marquès d'Hoyos, i en la de la revolta de la caserna de San Gil.
Referències modifica
Bibliografia modifica
- VV.AA. Diccionario de Historia de España. Alianza Editorial. Madrid, 1979.
- Isidoro de Hoyos, a ecured.cu
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francisco Serrano Domínguez |
Ministre de Guerra 1843 (19-24 de maig) |
Succeït per: Agustín Nogueras Pitarque |
| Precedit per: Francisco Javier Girón |
Director general de la Guàrdia Civil 1858 - 1863 |
Succeït per: Genaro de Quesada y Matheus |
| Precedit per: Ángel García-Loygorri y García de Tejada |
Director general de la Guàrdia Civil (juny-desembre) 1865 |
Succeït per: Francisco Serrano Bedoya |