Isidre Ballester i Tormo
Isidre Ballester i Tormo (Nerpio, província d'Albacete, 12 d'agost de 1876 - València, 13 d'agost de 1950) fou un arqueòleg i advocat valencià. Nasqué a Albacete per la professió de notari de son pare, però la seua família era originària de la Vall d'Albaida,[1] on hi fou dirigent del Partit Conservador, però la seua vocació fou l'arqueologia. Entre 1906 i 1928 dirigí les excavacions de La Covalta, a la Serra del Benicadell, a càrrec del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València[2] i el 1927 va promoure la fundació del Museu de Prehistòria de València.[3] També va fundar la revista Archivo de Prehistoria Levantina. Degut al seu prestigi, el 1937 fou nomenat cap de la secció d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Valencians. En acabar la guerra civil espanyola va romandre a l'interior i el 1948 fou nomenat vocal de la Institució Alfons el Magnànim.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 agost 1876  Nerpio (província d'Albacete) |
| Mort | 13 agost 1950 (74 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòleg, advocat |
| Membre de | |
Referències modifica
- ↑ de Pedro 2006, p. 49
- ↑ Las Provincias, octubre de 2007
- ↑ de Pedro 2006, p. 55
- ↑ Santi Cortés Carreres València sota el règim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 pp. 258-259
Bibliografia modifica
- M. Jesús de Pedro, "Isidre Ballester i Tormo (1876-1950)" en La nissaga catalana del món clàssic, Barcelona, Auriga, 2011, p. 222-226
- de Pedro Michó, Maria Jesús. «Isidro Ballester Tormo i la creació del Servei d'Investigació Prehistòrica». A: Arqueologia en blanc i negre: la labor del SIP 1927-1950. València: Museu de Prehistòria de València, 2006, p. 47-66. ISBN 978-84-7795-439-2.