Isil (poeta)

Isil (en grec antic: Ἴσυλλος) va ser un poeta de l'antiga Grècia nascut probablement a Epidaure al segle iv aC.

Isil

Biografia
Naixement	segle IV aC
Mort	segle III aC
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Període	Antiguitat clàssica
Obra
Obres destacables (segle III aC) Isyllus' Paean to Asclepius (en)

Les fonts clàssiques no esmenten aquest poeta cap vegada. En canvi, és conegut gràcies a la troballa durant unes excavacions al Temple d'Asclepi d'Epidaure d'una inscripció gravada en pedra que conté 72 versos (tetràmetres trocaics i hexàmetres), principalment escrits en dialecte dòric. A l'encapçalament hi ha dues línies en prosa que diuen que l'autor és Isil, i que el poema està dedicat a Asclepi i a Apol·lo de Màlea. El poema conté observacions polítiques i mostra preferència pel govern aristocràtic. El seu valor literari és escàs, però és important perquè dona a Asclepi una nova ascendència. A la versió més coneguda, Apol·lo va engendrar Asclepi amb Coronis, filla de Flègias de Trícala, a Tessàlia. Mentre estava embarassada, Coronis va trair Apol·lo, que la va matar i va salvar Asclepi. Segons Isil, Zeus va donar la musa Èrato a Mal·los, rei d'Epidaure, i la seva filla Cleofema es va casar amb Flègias, que va ser després rei d'Epidaure, segons aquesta versió, i van tenir una filla, Egla, anomenada també Coronis. Apol·lo s'enamorà d'ella i van engendrar Asclepi. Aquesta nova genealogia pretenia fonamentar la primacia del culte d'Asclepi a Epidaure sobre el que hi havia establert a Trícala.

És també un poema d'agraïment per l'ajuda que Asclepi va prestar a Esparta contra un Filip, quan va dirigir un exèrcit contra aquell país per derrocar la monarquia. El propi déu va donar les indicacions al jove poeta, que havia entrat a l'Asclepièon per resar per la recuperació d'una malaltia, i va comunicar immediatament les bones notícies als espartans. El Filip a qui es fa referència es podria identificar amb Filip II de Macedònia, que va envair el Peloponnès després de la batalla de Queronea el 338 aC, o amb Filip V, que va emprendre una campanya similar el 218 aC.