Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç segle xiv i fins als inicis del XV. Restablert al principat de Damawand i Rustamdar per Tamerlà, es va revoltar i va acabar desaparegut i probablement mort.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Amol  |
| Mort | 1403 |
| Família | |
| Pare | Kiya Afrasiyab (en)  |
Primers anys modifica
El governant bawàndida Kiya Afrasiyab (de la branca dels kiya-i-djabal o kiya culaw) ve perdre el poder el 1359 perquè el sayyid de Dabudasht, Mir-i Buzurg va agafar a traïció a Kiya Afrasiyab i a tres dels seus fills i els van matar i haguera fet el mateix amb el fill Iskandar-i Shayki sinó hagués fugit al Khurasan (1374).
Kamal al-Din de la dinastia de sayyids maraixis de Mazanderan va entregar Rustamdar, que governava el seu germà Fakhr al-Dawla, a Malik Tus. El 1374 Iskandar es va unir al dissident xiïta de Sabzawar Darwish Rukn al-Din en el seu intent de prendre el poder. Quan això va fallar, Iskandar va passar al domini dels Karts d'Herat que el van acceptar i li van donar el govern de Fushanj i després de Nixapur. Quan Darwish Rukn al-Din va tornar a Sabzawar amb suport del muzaffàrida Shah Shuja i va aconseguir prendre la ciutat i altres fortaleses, Iskandar estava a punt per tornar a passar al seu servei. Enfrontat a Wali Khan i altres enemics, Rukn al-Din va haver de fugir i va ser capturat i executat. Iskandar aleshores va tornar al servei dels karts que el van perdonar. El 1381 Iskandar fou un dels oficials kàrtides que va rebre a Tamerlà i fou qui el va informar separadament de la situació local; només l'amir Shaykh ibn Da’ud ibn Khitatay (la família del qual havia servit als karts com a administradors militars almenys des de feia una generació) el va precedir entre els amirs kàrtides que van passar a Tamerlà (ibn Daud va obtenir el govern d'Isfizar on es va revoltar i va morir el 1383).
Al servei de Tamerlà modifica
Iskandar va servir a l'exèrcit de Tamerlà amb eficàcia a diversos llocs. El setembre de 1392 Tamerlà va arribar prop d'Astarabad acampant a la vora del riu Gurgan. El cap religiós Sayyid Baraka li va portar a Sayyid Ghiyath al-Din, fill de Sayyid Kamal al-Din de Sari, que venia per pagar el tribut i demanava signar un tractat amb les condiciones que Timur volgués fixar. Timur el va rebre be i va considerar la proposta de tractat que se li feia. Poc després a Astarabad, Timur fou rebut per Pir Pirak, fill i successor de Lukman Padshah (al qual Timur havia concedit al tron a la mort del seu pare en data desconeguda però propera al 1390).[1] Pirak i Malik Tus es van oposar a la pau amb els sayyids maraixis i Ghiyat al-Din va quedar presoner com a ostatge. Kamal aleshores es va fer fort a la llacuna de Mahanasar, prop d'Amol, on va ser atacat, lliurant-se batalla a Karatughan, prop de la llacuna, el 24 de setembre del 1392, essent derrotat Kamal que es va haver de replegar a la fortalesa. L'any següent el sayyid maraixi Kamal al-Din es va rendir a Mahanasar (2 d'agost de 1393) i va demanar el perdó (aman). Les forces de Tamerlà van entrar als feus maraixis com Amol, Sari i altres. El bawàndida (branca Kiya Culaw o afrasiyàbida) Iskandar-i-Shakki, un dels amirs de Tamerlà, fou un dels que més es va destacar en massacrar a la gent, en revenja per la mort del seu pare Kiya Afrasiyab i altres parents morts pels dervixos deixebles de Kay Imad al-Din: amb les seves forces va assetjar Amol per evitar que no sortís ningú i van entrar a la ciutat massacrant a la població indefensa de manera general (Yazdi la qualifica de “la mes terrible matança de la que mai s'ha parlat”). Iskandar-i-Shaykhi va ser restaurat en el seu antic govern; alguns membres dels maraixi van fugir a Gilan: Abd al-Muttalib (fill de Rida al-Din d'Amol), Abd al-Azim (fill de Zain al-Abidin) i Izz al-Din Hassani Rikabi. Kamal al-Din i els seus altres dos fills van ser portats presoners en vaixell cap al nord de la mar Càspia i d'allí a Khwarizm i finalment a Samarcanda. Sayyid Murtaza i Sayyid Abdallah (amb els seus fills) van ser portats a Samarcanda i després a Taixkent. Més tard els dos fills de Kamal al-Din, Ghiyath al-Din i Ali Sari, van passar al servei de Tamerlà. Amol va ser entregada a Iskandar-i Shaykhi i Sari va passar a Djamshid Karin Ghawri (Jemshid Karin), nadiu de Kain, al Kuhistan. També va sotmetre el Ruyan on els baduspànides només van conservar la fortalesa de Nur.[2] La primera acció de govern d'Iskandar fou destruir la tomba de Mir-i Buzurg a Sari.
Rebel·lió d'Iskandar modifica
Iskandar retornat al seu lloc d'origen el Rustamdar, va intentar fer-se independent el 1403 o 1404. Tamerlà va tenir notícies de la revolta al kurultai de 1404 a Baylakan (Karabagh). Sulayman Xah fou enviat a verificar la revolta i el príncep Rustem ibn Umar Shaikh per assistir a l'amir. Si Iskandar es sotmetia humilment, se li havien de donar totes les facilitats i garanties però si persistia en la revolta se l'havia de destruir i a tal efecte es mobilitzava la cavalleria de Qom, Kashan i Derghuzin. Iskandar havia fortificat Firuzkuh (Iran) on va deixar als seus fills i esposa i al acostar-se les tropes timúrides va fugir als boscos impenetrables de Txelun i Rustumdar. Les tropes timúrides van arribar a Teheran on van romandre 20 dies i allí van acudir la infanteria de Rayy, Saveh i la cavalleria i infanteria de Qom, Kashan i Derghuzin, en total uns dos mil homes que van entrar al Rustamdar i van assetjar la fortalesa de Nur que fou presa i arrasada. Malik Kyumeres, enemic d'Iskandar Shayki, es va presentar als timúrides en aquest lloc, però fou arrestat i entregat al rebel com a exemple de bona voluntat i de que volien arribar a un pacte amb ell. Però Iskandar no es va atrevir i enlloc d'això va pactar amb Kyumeres; junts van fer diversos actes agressius dels que Sulayman Shah va informar a Timur quan encara estava acampat al riu Aglok o Aglobok. Timur va decidir que hi passaria personalment i al mateix temps va enviar missatge al lloctinent general del Khurasan, amir Mezrab, de marxar amb tropes cap a Sari i Amol.
El maig del 1404 Tamerlà va enviar al príncep Iskandar ibn Umar Shaikh a ajudar a Sulayman Shah i al príncep Rustem ibn Umar Shaikh a Rustamdar. Abu Bakr ibn Miran Shah va rebre la ordre d'anar a combatre a Iskandar Shayki al costat de Rustem i Sulayman Shah, de manera vigorosa; Abu Bakr va fer treure la neu i va creuar la muntanya d'Akbay Talagun, i es va trobar amb els prínceps Rustem i Iskandar i l'amir Sulayman Shah a Kujur. Tamerlà va passar per Damawand i va arribar a Firuzkuh.[3] El 29 de maig de 1404 va començar el setge de la ciutadella. Una de les torres estava construïda a la part baixa, tocant el riu, i des de allí obtenien l'aigua del riu; els assetjants van desviar el riu a la zona propera a la torre. Els assetjats, que estaven manats pel fill d'Iskandar Shayki, van oferir resistència però finalment es va produir l'assalt final i el fill d'Iskandar es va veure obligat a demanar quarter. Els delegats es van presentar a Timur i es van postrar i aparentment no foren executats. Timur va designar governador de la ciutadella a l'amir Zengi Tuni.[4]
L'exèrcit amb Tamerlà al front, va arribar a les muntanyes de Txelao. Iskandar Shayki va fugir i es va refugiar a la zona anomenada barranc del Infern. El 8 de juny de 1404 Tamerlà va arribar a Txelao, però Iskandar ja havia fugit. L'endemà Timur va seguir endavant. Va arribar a un cabalós torrent que no podia ser creuat ni nadant ni a peu i del qual l'únic pont existent ja havia estat destruït per Iskandar Shayki després de creuar-lo. Timur va haver de fer construir un nou pont de fusta que es va realitzar en pocs dies i que va permetre passar i van acampar a una muntanya. Tot i l'inhòspit del lloc, allí Timur va rebre a Said Ismail de Kersekane, un dels senyors de Tirmidh. L'emperador va enviar diverses columnes a la busca d'Iskandar Shayki, guiats per xerifs de Mazanderan. El 14 de juny un contingent timúrida va albirar Iskandar a un bosc proper a la mar Càspia. Shaikh Dervix Allahi es va retirar per anar a trobar a Yusuf Barles que venia al darrere; van quedar vint homes que foren descoberts per Iskandar, que en tenia mes de 200. Els 20 homes van optar per resistir; i van haver diversos combats en que cada part va mantenir les posicions fins que finalment Iskandar Shayki va optar per la retirada; llavors va arribar Yusuf Barles (amb Saif al-Muluk i Hajji Abdallah) que no va poder fer altre cosa que saquejar el campament enemic. L'endemà van arribar tropes manades pels prínceps Rustem i Abu Bakr amb els amirs Sevinjik i Sulayman Shah. En persecució d'Iskandar Shayki cap a la muntanya, van fer presoner al seu fill Ali ibn Iskandar i a la filla, amb els servidors del rebel.[5]
Final d'Iskandar modifica
El príncep Sultan Husayn es va unir a la persecució amb 70 homes i finalment el van trobar al mig d'un bosc, amb 200 homes. Es va lliurar la batalla i Sultan Husayn va fingir una retirada per després tornar a la càrrega amb energia. Veient el combat perdut, Iskandar Shayki va fugir cap a Gilan i ja no se’n van tenir mes notícies i circulaven rumors de que havia mort al bosc o de que s'havia vestit de monjo estranger. Sultan Husayn a la tornada es va trobar amb els prínceps Rustem i Abu Bakr a la vora de la mar Càspia amb els amir Sulayman Shah i Nur al-Din i junts van marxar a buscar a Iskandar Shayki en direcció a Gilan; se’ls va unir l'amir Mezrab Yaku que amb les tropes de Khurasan també buscava a Iskandar Shayki; altres amirs que havien sortir amb el mateix objectiu, van anar confluint al mateix lloc i finalment es va decidir retornar al campament imperial. Tamerla els va reprotxar no haver seguit buscant a Iskandar i els va reenviar a tots a la tasca, amb l'amir Shah Malik; durant 15 dies van estar pels boscos sense poder acampar per la pluja intensa que no parava i Timur ho va saber i finalment va ordenar que tornessin. Timur va aixecar el campament de la muntanya i va anar a acampar a la rodalia del castell de Nur; allí li foren portats el nebot d'Iskandar Shayki i altres parents que havien estat fets presoners i els va perdonar la vida; el govern d'Amol i Rustamdar estava vacant i quan Tamerlà va arribar a Kelare Desht on va acampar uns dies a la pradera, va rebre a Ghiyath al-Din, fill del Sayyid maraixi Kamal al-Din, que havia estat ben tractat per l'emperador; a causa de la guerra permanent que el xerif havia fet sempre a Iskandar Shayki; Tamerlà li va donar el principat d'Amol.[6]
Bibliografia modifica
- Beatrice Forbes Manz, Military Manpower in Late Mongol and Timurid Iran