Ismaïl ibn Mussa
Ismaïl ibn Mussa (àrab: إسماعيل بن موسى, Ismāʿīl b, Mūsà) (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al segle ix, de la dinastia dels Banu Qassi,[1] fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 889 |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Senyor |
| Família | Banu Qassi |
| Pare | Mussa ibn Mussa ibn Fortun |
| Germans | Llop ibn Mussa ibn Mussa |
Durant uns anys va viure a Còrdova com a ostatge-convidat de l'emir Muhàmmad I, essent la penyora necessària que garantia a l'emir la fidelitat dels Banu Qassi, a la pràctica senyors independents de la vall de l'Ebre. El 850 encara era a la capital. Un cop alliberat, va participar en la revolta que tots els germans iniciaren contra Muhàmmad I cap al 870, tot aliant-se amb el regne de Pamplona i Alfons III d'Astúries.[1] Ismaïl va poder apoderar-se de Saraqusta i de Munt Xiun (Montsó) el 872. Anys després el seu propi nebot Muhàmmad ibn Llop (fidel a Còrdova) el feu presoner el 882,[1] però tornà a ser alliberat el cap de poc.
Ismaïl ibn Mussa tingué diversos fills i filles. És curiós el cas de Sàyyida bint Ismaïl ibn Mussa que la casà v. 873 amb Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid, que era governador de Barbitanya i fill de Khàlaf ibn Ràixid,[2] que és qui havia mort a Bahlul ibn Marzuq quan aquest havia fugit al Pallars.[3] Quan Muhàmmad nasqué, fill de Sàyyida i Abd-Al·lah, Ismaïl ibn Mussa els convidà a Munt Xiun (Montsó) (els altres vuit fills d'Abd-Al·lah inclosos) a la festa de la primera tallada de cabells del nounat i la pregària d'Alà al-Aqiqa.[4] En arribar a Montsó, Ismaïl ibn Mussa els traí i els feu empresonar. En saber que l'emir omeia Muhàmmad I es dirigia en asseifa contra seu, Ismaïl entrà a Waixqa i matà Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid i tots els seus fills i s'emparà de Barbaixter[5] (Barbastre), Al-Qasr (Alquèssar) i tota la Barbitanya.[2]
Ja havia tornat a ser el senyor de Lleida quan el 884 el comte Guifré el Pilós va intentar atacar la ciutat en un intent d'impedir que es fortifiquessin les muralles i la suda: Ismaïl el va guanyar i el va encalçar fins a la vall del Llobregat.[1]
| Mussa I | Ònnega | Ènnec Ximenes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ènnec I de Pamplona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Yunus | Garcia | Mutàrrif | Llop | Yuqàrtaix | Mussa II | Assona | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llop | Àjab al-Balatiyya | Mutàrrif | Furtun | Òria | Ismaïl ibn Mussa | Sayyida | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Issa | Muhàmmad | Mutàrrif | Muhàmmad | NN | Mussa | Saïd | Sayyida | Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Llop | Muhàmmad | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Precedit per: ? |
Valí de Lleida ? - 890 |
Succeït per: Llop ibn Muhàmmad |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 575, entrada: "Isma'il ibn Musà". ISBN 84-297-3521-6.
- ↑ 2,0 2,1 Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 219. ISBN 8476024509 [Consulta: 10 gener 2017]. Arxivat 2017-01-06 a Wayback Machine.
- ↑ d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "8472830829.
- ↑ La pregària de l'aqiqa es fa el setè dia després d'un naixement. Els amics de la família i altres musulmans hi han de ser convidats. 'Aqiqa consisteix a donar un nom al nadó, afaitar el seu pèl [...] (aquest nom) s'ha de trobar en l'Alcorà. En aquest últim cas, l'Alcorà s'obre amb la solemne intenció de buscar orientació i la benedicció de Déu i dient bi-'smi 'Llahí r-Rahman r-Rahim, i després un nom derivat d'una de les arrels àrabs van trobar en aquesta pàgina es tria. «Rites At The Birth of a Child» (en anglès). Ritus islàmics. Duas, en construcció. [Consulta: 10 gener 2017].
- ↑ de la Torre Aparicio, Tomás. Gentilicios españoles: (incluye, apodos y motes, coplillas, dichos, datos curiosos, etc.) (en castellà). Editorial Vision Net, 2006, p. 86. ISBN 8498214998 [Consulta: 11 gener 2017]. El topònim per Barbastre en temps dels musulmans era principalment Barbachter en transcripció castellana, pel que seguin les normes IEC per la transliteració de paraules àrabs correspon Barbaixter.