Ismaïl ibn Mussa

Ismaïl ibn Mussa (?-889) fou un important senyor musulmà de Lleida al segle ix, de la dinastia dels Banu Qassi.[1] Fill de Mussa II el Gran i la segona esposa Maymuna.

Infotaula de personaIsmaïl ibn Mussa
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort889 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSenyor Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBanu Qassi Modifica el valor a Wikidata
PareMussa ibn Mussa ibn Fortun Modifica el valor a Wikidata
GermansLlop ibn Mussa ibn Mussa Modifica el valor a Wikidata

Durant uns anys va viure a Còrdova com a ostatge-convidat de l'emir Muhàmmad I, essent la penyora necessària que garantia a l'emir la fidelitat dels Banu Qassi, a la pràctica senyors independents de la vall de l'Ebre. El 850 encara era a la capital. Un cop alliberat, va participar en la revolta que tots els germans iniciaren contra Muhàmmad I cap al 870, tot aliant-se amb el regne de Pamplona i Alfons III d'Astúries.[1] Ismaïl va poder apoderar-se de Saraqusta i de Munt Xiun (Montsó) el 872. Anys després el seu propi nebot Muhàmmad ibn Llop (fidel a Còrdova) el féu presoner el 882,[1] però tornà a ser alliberat el cap de poc.

Ismaïl ibn Mussa tingué diversos fills i filles. És curiós el cas de Sayyida bint Ismaïl ibn Mussa que la casà v. 873 amb Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid, que era governador de Barbitanya i fill de Khàlaf ibn Ràixid,[2] que és qui havia mort a Bahlul ibn Marzuq quan aquest havia fugit al Pallars.[3] Quan Muhàmmad nasqué, fill de Sayyida i Abd-Al·lah, Ismaïl ibn Mussa els convidà a Munt Xiun (Montsó) (els altres vuit fills d'Abd-Al·lah inclosos) a la festa de la primera tallada de cabells del nounat i la pregària d'Alà al-Aqiqa.[4] En arribar a Montsó, Ismaïl ibn Mussa els traí i els féu empresonar. En saber que l'emir omeia Muhàmmad I es dirigia en asseifa contra seu, Ismaïl entrà a Waixqa i matà Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid i tots els seus fills i s'emparà de Barbaixter[5] (Barbastre), Al-Qasr o Alquèssar (Alquézar) i tota la Barbitanya.[2]

Ja havia tornat a ser el senyor de Lleida quan el 884 el comte Guifré el Pilós va intentar atacar la ciutat en un intent d'impedir que es fortifiquessin les muralles i la suda: Ismaïl el va guanyar i el va encalçar fins a la vall del Llobregat.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mussa I
 
Ònnega
 
Ènnec Ximenes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ènnec I de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
YunusGarciaMutàrrifLlopYuqàrtaix
 
 
Mussa II
 
Assona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Àjab al-Balatiyya
 
 
Mutàrrif
 
FurtunÒria
 
Ismaïl ibn Mussa
 
Sayyida
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
IssaMuhàmmadMutàrrif
 
 
 
 
 
 
 
Muhàmmad
 
NN
 
MussaSaïdSayyida
 
Abd-Al·lah ibn Khàlaf ibn Ràixid
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Llop
 
Muhàmmad



Precedit per:
?
Valí de Lleida
? - 890
Succeït per:
Llop ibn Muhàmmad

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 575, entrada: "Isma'il ibn Musà". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. 2,0 2,1 Bramon, Dolors. De quan èrem o no musulmans. Textos del 713 al 1010. Vic: Eumo Ed., 2000, p. 219. ISBN 8476024509. 
  3. d'Abadal i de Vinyals, Ramon. El domini carolingi a Catalunya (en català). Institut d'Estudis Catalans, 1986, p.86-92. ISBN "8472830829. 
  4. La pregària de l'aqiqa es fa el setè dia després d'un naixement. Els amics de la família i altres musulmans hi han de ser convidats. 'Aqiqa consisteix a donar un nom al nadó, afaitar el seu pèl [...] (aquest nom) s'ha de trobar en l'Alcorà. En aquest últim cas, l'Alcorà s'obre amb la solemne intenció de buscar orientació i la benedicció de Déu i dient bi-'smi 'Llahí r-Rahman r-Rahim, i després un nom derivat d'una de les arrels àrabs van trobar en aquesta pàgina es tria. «Rites At The Birth of a Child» (en anglès). Ritus islàmics. Duas, en construcció. [Consulta: 10 gener 2017].
  5. de la Torre Aparicio, Tomás. Gentilicios españoles: (incluye, apodos y motes, coplillas, dichos, datos curiosos, etc.) (en castellà). Editorial Vision Net, 2006, p. 86. ISBN 8498214998 [Consulta: 11 gener 2017].  El topònim per Barbastre en temps dels musulmans era principalment Barbachter en transcripció castellana, pel que seguin les normes IEC per la transliteració de paraules àrabs correspon Barbaixter.