Isona i Conca Dellà

municipi de Catalunya

Isona i Conca Dellà és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a Isona. Tal com és ara, és fruit de l'agrupació per decret del 12 de setembre del 1970, dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella, que així ho acordaren aquell mateix any. En un primer moment, el nom aprovat per al nou municipi fou, simplement Conca d'Allà, però fou immediatament corregit per Isona i Conca d'Allà, que després passà a Isona i Conca Dellà, que és la forma més correcta. Està situat a l'extrem de llevant de la comarca. A causa de l'extensió i complexitat d'aquest municipi, és l'únic de la comarca que no formava agrupació municipal amb cap altre.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIsona i Conca Dellà
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 07′ 02″ N, 1° 02′ 39″ E / 42.117294°N,1.044253°E / 42.117294; 1.044253
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà Modifica el valor a Wikidata
CapitalIsona Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.061 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,61 hab./km²)
Llars276 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície139,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNoguera Pallaresa i pantà de Sant Antoni Modifica el valor a Wikidata
Altitud659 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialTremp
Organització política
• Maria Rosa Amorós i Capdevila Modifica el valor a WikidataMaria Rosa Amorós i Capdevila Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25115 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251155 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webisonaiconcadella.cat Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica

El nom del municipi ha estat controvertit més d'una vegada. No és que sigui un topònim erroni o incorrecte, però sí que podem afirmar que el nom no s'ajusta del tot al territori.

El 1970, en crear-se el nou municipi d'Isona i Conca Dellà per l'agrupació de tots els termes esmentats més amunt a l'entorn de la vila d'Isona, fou imposada la presència del nom d'Isona, tot i que es proposava també el nom de Conca Dellà, sense esmentar la vila que hi fa de capital.

D'altra banda, no tota la Conca Dellà hi és, car Abella de la Conca va rebutjar d'integrar-s'hi, principalment per mantenir la gestió dels importants boscos comunals del seu terme. Gavet de la Conca i, almenys en part, Llimiana també pertanyen geogràficament a la Conca Dellà. I, alhora, no tot el terme sencer pertany a la Conca Dellà: l'antic municipi d'Orcau aportà a aquest terme un territori que geogràficament és a la Conca de Tremp. La meitat nord del vell terme d'Orcau inclou tres pobles, Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell que estan situats a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa, actualment del Pantà de Sant Antoni, i, per tant, a la Conca Deçà.

Isona prové de la llatinització (Aeso) d'un nom, propi o comú, probablement preromà, iberobasc. Surt documentat ja al segle x, amb la mateixa forma actual.

La segona part del topònim -Conca Dellà- és la denominació popular de la Conca d'Isona. Prové de l'adverbi de lloc del català antic, actualment en desús, dellà, que vol dir de la part d'allà. En contraposició, trobaríem deçà, que significa de la part d'aquí. La Conca Deçà és, pròpiament, la Conca de Tremp, a l'entorn del cap de comarca.

Geografia

modifica

Descripció geogràfica

modifica

El terme municipal d'Isona i Conca Dellà ocupa un extens territori, molt diversificat. Consulteu cadascun dels seus antics termes per a una descripció detallada. A grans trets, aquest municipi ocupa la major part de la meitat septentrionsal de la Conca Dellà; només en quedarien exclosos els termes d'Abella de la Conca i de Gavet de la Conca.

Termes municipals limítrofs:

Talarn i Salàs de Pallars Conca de Dalt i Abella de la Conca
Tremp   Coll de Nargó (Alt Urgell) i la Baronia de Rialb (Noguera)
Gavet de la Conca i Llimiana Artesa de Segre (Noguera) Artesa de Segre

Cal tenir en compte que el terme d'Isona i Conca Dellà té al sud, una mica separat, l'enclavament de Montadó, que està situat entre Artesa de Segre, a llevant, Vilanova de Meià, a ponent, tots dos de la Noguera, i Gavet de la Conca, del Pallars Jussà.

 
El terme d'Isona i Conca Dellà des de Comiols (sud-est)

Es tracta, bàsicament, de tot el territori inclòs entre la riba dreta del riu de Gavet, o de Conques, i el terme d'Abella de la Conca, a llevant, i la serra de Sant Corneli, que tanca aquesta conca pel nord, a ponent.

Només l'antic terme de Conques travessa a la riba esquerra del riu esmentat.

Informe Roca

modifica

En la proposta derivada de l'informe popularment denominat Informe Roca,[1] el terme municipal d'Isona i Conca Dellà havia de sofrir una profunda remodelació. D'una banda, la vall de Montesquiu, amb els pobles de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell eren extrets d'Isona i Conca Dellà i, per tant, separats de l'antic terme d'Orcau, per ser afegits al terme municipal de Tremp. De l'altra, Abella de la Conca perdia la seva independència municipal i era agregat al municipi remodelat amb capital a la vila d'Isona. En tercer lloc, els Obacs de Llimiana havien de deixar de pertànyer a Llimiana i eren integrats en aquest municipi. En quart, tot l'antic terme municipal de Sant Salvador de Toló, així com la meitat nord de l'antic terme d'Aransís, on hi ha el poble d'aquest mateix nom eren despresos de Gavet de la Conca, terme que desapareixia, i annexats a Isona. Finalment, el municipì d'Isona i Conca Dellà passava a denominar-se Isona i Conca d'Orcau.

Nuclis de població

modifica
Entitat de població Habitants
Basturs 38
Benavent de la Conca 35
Biscarri 58
Conques 124
Covet 5
Figuerola d'Orcau 204
Gramenet 4
Isona 654
Llordà 13
Els Masos de Sant Martí 0
Montadó 6
Orcau 19
Sant Romà d'Abella 104
Siall 8
Font: Idescat
Pobles de l'antic terme de Benavent de Tremp
   
El poble de Benavent de la Conca El poble de Biscarri
   
El poble de Gramenet El poble de Montadó
Pobles dels antics termes de Conques i de Figuerola d'Orcau
   
La vila de Conques La vila de Figuerola d'Orcau
Pobles de l'antic terme d'Isona
     
El poble de Covet La vila d'Isona El poble de Llordà
   
El poble dels Masos de Sant Martí El poble de Siall
Pobles del terme d'Orcau
     
El poble de Basturs El poble de Galliner El poble de Montesquiu
   
El poble d'Orcau El poble de Puig de l'Anell
Nuclis de l'antic terme de Sant Romà d'Abella
     
El barri de les Cases de Sant Pere El barri de les Masies de Sant Romà El poble de Sant Romà d'Abella

Història

modifica

Les línies generals d'història d'Isona i Conca Dellà estan explicades bàsicament en l'apartat dedicat a la capital, Isona. Per a cadascun dels pobles que l'integren, vegeu l'article corresponent.

Cal destacar que tot el terme és ric en troballes paleontològiques (sobretot de dinosaures), castells i esglésies medievals i restes del front de guerra del 1938, que a principis del segle XXI s'estan promovent com a atractiu turístic.

Composició de l'Ajuntament

modifica

Alcaldes

modifica
  • Franquisme i transició
    • Josep Solans i Boncompte (1976-1979)
  • Eleccions municipals democràtiques
    • Josep Solans i Boncompte (19.4.1979 - 7.5.1983)
    • Agustí Graell i Comet (23.5.1983 - 24.5.2003)
    • Antoni Grasa i Fàbrega (14.6.2003 - 10.6.2011)
    • Constantí Aranda i Farrero (11.6.2011 - 15.6.2019)
    • Maria Rosa Amorós i Capdevila (15.6.2019- 17.6.2023)
    • Jeannine Abella i Chica (17.6.2023 - actualitat)

Regidors

modifica

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà ha tingut els regidors següents: Miquel Carles Abella Canal, Jeannine Abella i Chica Maria Rosa Amorós i Capdevila, Constantí Aranda Farrero, Sebastià Aubets Aubets, Antoni Benet Guàrdia,Lorena Farràs Peréz Jaume Bernadó Simó, Joan Bertran Cuders, Josep Bertran Riart, Núria Boixadera Guixés, Josep Boixadera March, Miquel Àngel Bullich Parramon, Jordi Coll Fité, Domingo Durich Miró, Miquel Erill Rius, Òscar Eroles Peiri, Jaume Fabà Capdevila, Josep Fabà Codina, Joan Farràs Graell, Jaume Farràs Puig, Clara Farrero Solsona, Joaquim Feliu Castells, Carles Feliu Erill, Joan Feliu Plana, Ramir Fité Cases, Santiago Fité Lloret, Romà Fité Ponsa, Cecili Fornós Poch, Francesc Xavier Forns Balcells, Jordi Fort Aubets, Francesc Garcia Llairó, Domingo Gascón Tohà, Agustí Graell Comet, Antoni Grasa Fàbrega, Antoni Grasa Llobet, Andreu Isanta Eroles, Josep Jofre Abella, Lluís Laplaza Graell, Margarita Lladós Sala, Glòria Llompart Mallorques, Francesc Malgrat Roca, Jordi Marc Boixadera, Marc Mir Puy, Ramon Mir Subarroca, Núria Obach Oller, Ferran Sáez Estapé, Josep Solans Boncompte, Joan Solé Cases, Josep Solduga Espuga, Andreu Tartera Capdevila, Ramona Tomàs Reig, Lluís Ubach Boluña, i Ramon Vilanova Solsona.

Legislatura 2023 - 2027[2]

modifica

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Isona i Conca Dellà

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Junts per Isona i Conca Dellà Junts per Catalunya   Jeannine Abella i Chica 308 51,85% 5 ( +1)
Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal   Rosa Amorós i Capdevila 275 46,29% 4 ( -1)
Vots en blanc   11
Total vots vàlids i regidors 1.308 100 % 11
Vots nuls 13
Participació (vots vàlids més nuls) **
Abstenció * **
Total cens electoral '* 100 %**
Batlle: Marc Baró Bernaduca
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: TV3
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Legislatura 2011 - 2015

modifica
Resultats electorals - Isona i Conca Dellà, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Constantí Aranda Farrero 290 4 46,33
IpIilCD-PM Andreu Isanta Eroles 238 4 38,02
ERC-AM Maria Rosa Amorós Capdevila 88 1 14,06
Total 636 9
  • Constantí Aranda Farrero, CiU, alcalde. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Antoni Grasa Llobet, CiU, regidor.
  • Núria Boixadera Guixés, CiU, regidora
  • Jaume Farràs Puig, CiU, regidor
  • Andreu Isanta Eroles, IpIilCD-PM, regidor. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Santiago Fité Lloret, IpIilCD-PM, regidor
  • Òscar Eroles Peiri, IpIilCD-PM, regidor
  • Marc Mir Puy, IpIilCD-PM, regidor
  • Maria Rosa Amorós i Capdevila, ERC-AM, regidora. Representant del municipi en el Consell Comarcal

Legislatura 2015

Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU - PDeCAT Constantí Aranda i Farrero 305 5 51,61%
Fem Poble - AM Susanna Solans i Roya 147 2 24,87%
IxIiCD - PM Andreu Isanta i Eroles 108 2 18,27%

Constantí Aranda i Farrero, PDeCAT, Alcalde. President del Consell Comarcal.

Jeannine Abella i Chica, PDeCAT, Tinent d'Alcalde.

Lorena Farràs i Pérez, PDeCAT, Regidora.

Núria Boixadera i Guixes, PDeCAT, Regidora.

Àngel Peretó i Bernadó, PDeCAT, Regidor.

Susanna Solans i Roya, Fem Poble - AM, Regidora. Representant al Consell Comarcal.

Francesc Amorós i Capdevila, Fem Poble - AM. Regidor.

Andreu Isanta i Eroles, IxIiCD - PM. Regidor. Representant al Consell Comarcal.

Aida Masip i Sánchez, IxIiCD - PM. Regidora.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
291 139 276 1.239 2.989 4.568 4.251 4.256 3.502 2.841

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.896 2.695 2.331 2.257 2.116 1.615 1.565 1.428 1.351 1.351

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.272 1.270 1.222 1.214 1.189 1.139 1.151
1.150
1.083
1.049

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
1.046
1.028
1.042
1.057 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

En els censos i padrons de població, estan incorporats el 1515 Sant Martí, i el 1857 Covet. El 1970 Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella van ser units per tal de formar el nou municipi d'Isona i Conca Dellà. Les dades demogràfiques anteriors a aquesta data són la suma de la població dels municipis preexistents.

Activitat econòmica

modifica

L'activitat econòmica d'Isona i Conca Dellà no ha variat substancialment des de segles anteriors. En tot cas, hi ha hagut una selecció de les activitats menys productives i una potenciació de les que sí que ho eren. És per això que ha crescut notablement el nombre de granges porcines, que han permès la creació d'algunes indústries familiars de fabricació d'embotits.

En efecte, les truges per a la cria són més de 3.000, i el nombre total de porcs, sobre uns 10.000 animals. També hi ha unes 6.000 ovelles.

Respecte de segles anteriors, la vinya va ser pràcticament del tot abandonada a ran de la crisi provocada per la fil·loxera, i el conreu dels camps s'ha anat decantant cap als productes de més rendiment.

En tot el terme hi ha 4.937 ha. conreades, 4.456 més es dediquen al guaret i a pastures, i 2.676 són boscos. Una mica més de la meitat són per al conreu de cereals, una quarta part a arbres fruiters, entre els quals destaquen els ametllers, un deu per cent per a farratges, i queda una presència testimonial de vinya, que no arriba al 4%.

La indústria no ha tingut mai gaire espai, a Isona. A més de les indústries ja esmentades, hi ha alguns tallers mecànics, de fabricació de mobles, i una fàbrica de confecció. Hi ha diversos comerços i entitats bancàries, i se celebra mercat el dissabte. Tot això fa que Isona faci realment de petit cap comarcal, per als pobles del seu terme i els dels immediats d'Abella de la Conca i Gavet de la Conca.

L'any 1949 es fundà a Isona la Cooperativa del Camp d'Isona i Comarca, per a la comercialització de la producció agrícola del municipi. Depèn de la Cooperativa una fàbrica de pinsos.

Actualment Isona celebra mercat setmanal el dissabte, amb molta assistència dels habitants de tota la Conca Dellà, i una Fira de la Pell el primer dissabte de febrer.

Festes i tradicions

modifica

En no existir cap festa comuna per a tot el municipi, esmentarem les festes respectives per a cadascun dels pobles que componen Isona i Conca Dellà.

Serveis turístics

modifica

En el terme d'Isona i Conca Dellà, els serveis turístics no abunden pas gaire. Per a poder-s'hi hostatjar, compta només amb tres cases rurals: una a Biscarri (Cal Ros), una a Conques (Ca l'Estudiant) i una a Figuerola d'Orcau (Casa Blanc).

Com a restaurants, en trobem tres: dos a Isona (La Rosta i Miami) i un a Figuerola d'Orcau (La Barbacoa). I de bars, que eventualment poden fer dinars de menú, poc més: un a Figuerola d'Orcau (El Racó de la Font) i quatre a Isona (Cafè Modern, Edelweis, Miami i El Racó). Precisament aquest últim bar, el Racó, està allotjat als baixos d'una casa espectacular de pedra, just darrere de l'església i molt a prop del Museu de la Conca Dellà.[3]

Comunicacions

modifica

En el terme d'Isona i Conca Dellà hi ha diverses carreteres. La més important, actualment, és la C-1412b (Ponts - Tremp), que entra en el terme pel Coll de Comiols i el poble de Benavent de la Conca, i en surt després de superar el poble de Figuerola d'Orcau, en el lloc on la carretera travessa el riu d'Abella, prop del Molí de Suterranya.

Aquesta carretera té un traçat nou, que evita de passat pels nuclis urbans d'Isona, Conques i Figuerola d'Orcau, però conserva l'antic, actualment C-1412bz, que abandona l'anterior poc abans d'arribar a Isona i s'hi reincorpora a prop de Figuerola d'Orcau, just al lloc on hi ha l'única benzinera del terme.

A part d'aquesta carretera, al mateix Coll de Comiols comença, cap a ponent, la carretera L-911 (C-1412b, a Isona i Conca Dellà al Coll de Comiols - Sant Salvador de Toló). Aquesta carretera té continuïtat, després d'aquest darrer poble, en la L-912 (Sant Salvador de Toló - C-1412b, a Tremp, al Molí de Suterranya).

A Isona comença, cap al nord-est, la carretera L-511 (Isona - Coll de Nargó), que és, de fet, la primera carretera existent com a tal en aquest sector del Pallars, hereva de l'antic camí ral de la Seu d'Urgell. Aquesta carretera enllaça, per una carretereta local, amb Abella de la Conca, i amb Bóixols, del terme del darrer poble esmentat.

De la C-1412bz dos quilòmetres a ponent d'Isona surt cap al nord la carretera L-5113 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Sant Romà d'Abella), que en dos quilòmetres i mig mena a aquest darrer poble, del terme isonenc.

Encara, de la carretera C-1412b un quilòmetre a ponent de Figuerola d'Orcau arrenca cap al nord la carretera L-5112 (C-1412bz, a Isona i Conca Dellà - Orcau), que en quatre quilòmetres i mig duu fins al poble d'Orcau.

A més d'aquestes carreteres, tota una xarxa de carreteres i pistes locals, algunes d'elles asfaltades, menen als altres pobles del terme i els enllacen entre ells.

Isona i Conca Dellà no té tren, però sí que n'hi ha a Tremp, a 18 quilòmetres. Es tracta de la línia de tren de Lleida a la Pobla de Segur, antigament de RENFE i actualment gestionada per la Generalitat, a través dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Tres trens diaris en cada direcció enllacen el Pallars Jussà amb Balaguer i Lleida o amb la Pobla de Segur.

Existeix un servei d'autobusos que travessa el terme d'Isona i Conca Dellà, a través de dues línies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pònt de Rei.

En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres més cap a Barcelona, ara bé només un en cada direcció para a tots els pobles del terme pels quals passa: Figuerola d'Orcau, Conques, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca. Tots tres passen per Isona, però només dos ho fan per dins de la vila; el tercer té parada a la cruïlla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilòmetre de distància. En direcció a Barcelona, dos circulen al matí i un a la tarda; en direcció contrària, tots tres són a la tarda.

En la ruta de Barcelona a eth Pònt de Rei, hi ha dos serveis en cada direcció. Cap a la Vall d'Aran tots dos són al matí (un d'ells es queda a Esterri d'Àneu), amb poca estona de diferència. Cap a Barcelona,tots dos (un té l'origen, també, a Esterri d'Àneu) són a la tarda, amb 40 minuts de diferència entre els dos.

A la comarca hi ha força línies de transport escolar, atès que la concentració escolar ha obligat a posar autobusos per portar els nens dels pobles mitjans i petits cap als centres de la comarca, principalment Tremp i Isona, però també Bóixols. Sis línies de transport escolar menen els nens i nenes del terme d'Isona i Conca Dellà cap a les escoles esmentades, i cap a l'institut de Tremp.

Centres d'ensenyament

modifica

Altres entitats

modifica
  • El Centre d'Estudis d'Isona i Conca Dellà va ser fundat el 1988 amb l'objectiu de donar a conèixer la història del municipi i promoure tasques de conservació del seu patrimoni. El 2016 compta amb 210 persones associades. Ha realitzat la restauració de la capella dels Masos de Sant Martí i la preservació de la documentació de l'església de Conques. Ha organitzat també diverses exposicions i conferències i ha publicat set obres: Caramelles a Isona el 2008, Isona a La Vanguardia el 2009, L'últim cavaller d'Isona el 2011, Isona a la premsa comarcal (1866-1937) el 2013, Francesc de Moner i de Miret: un pallarès a la guerra de Successió (1702-1714) el 2014, L'església d'Isona: 50 anys d'imatges i records el 2015 i Lo Sant Crist de Conques el 2016. Edita una memòria anual que lliura a totes les seves persones associades. Entre les seves tasques té la coordinació i gestió del Punt Òmnia d'Isona i Conca Dellà. La seva presidenta actual és Susanna Solans i Roya.[cal citació]

Referències

modifica
  1. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  2. 3Cat. «Resultats eleccions municipals 2023 a Isona i Conca Dellà - 324». [Consulta: 26 maig 2024].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 70. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també

modifica

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica