Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió
Israel ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1973. Encara que no sigui geogràficament a Europa, Israel participa en el festival per ser membre actiu de la Unió Europa de Radiodifusió.
Israel | |
---|---|
Estació membre | (1973-2017) (2017-present) |
Final Nacional | Kdam Eurovision Rising Star Israel (2015-2021) The X Factor Israel (2022-) |
Aparicions | 45 (38 finals) |
Primera aparició | 1973 |
Millor resultat | |
Final | 1r 1978, 1979, 1998, 2018 |
Semifinal | 1r 2018 |
Pitjor resultat | |
Final | 24è 1993 |
Semifinal | 28è 1996 |
Enllaços externs | |
Pàgina en IBA | |
Pàgina d'Israel en Eurovision.tv |
Israel ha guanyat Eurovisió en quatre ocasions. Izhar Cohen i Alphabeta van guanyar en 1978 amb l'èxit «A-ba-ni-bi».[1] L'any següent van tornar a vèncer, a Jerusalem, amb la cançó «Hallelujah», interpretada per Gali Atari & Milk and Honey.[2] La tercera victòria va ser en 1998, quan Dana International va representar el país amb la cançó «Diva», qui va provocar la ira de molts jueus ortodoxos al seu país natal per la seva condició de transsexual i, a més, va suposar un gran ressò mediàtic aprofitat pel sector més liberal d'Israel en favor de la llibertat i els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.[3] Vint anys després, la cantant Netta va guanyar a Lisboa el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, amb el tema «Toy».[4]
Les cançons amb les quals Israel ha guanyat el festival van tenir un important èxit, però també algunes de les estrelles més conegudes del país han acudit al festival, com Ofra Haza i Noa.
En algunes ocasions, Israel ha presentat cançons amb missatges pacifistes. En 2009, Noa va ser acompanyada d'una cantant de procedència àrab, Mira Awad, amb el tema «There must be another way». L'any 2000, el grup Ping-Pong va treure banderes d'Israel i Síria i van cridar «Peace, peace!» en finalitzar la seva actuació. Durant un temps, es va afirmar que la cantant Ilanit va realitzar la seva actuació al festival de 1973, en el qual aquest país debutava, amb armilla antibales (un any després dels successos de l'Olimpíada de Múnic 1972), a causa de l'engruixat del seu vestit.
En 2015, Israel aconseguí passar de nou a la final, després de cinc anys sense fer-ho, amb la cançó «Golden Boy», de Nadav Guedj.
A més, Israel, juntament amb Espanya, Luxemburg, Irlanda i Suïssa són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.
En 21 ocasions, Israel ha aconseguit estar dins del TOP-10 de la final.
Participacions modifica
- Llegenda
Any | Seu | Artista | Cançó | Final | Punts | Semifinal | Punts |
---|---|---|---|---|---|---|---|
1973 | Luxemburg | Ilanit | «Ey Sham» | 4 | 97 | No va haver-hi semifinals | |
1974 | Brighton | Kaveret | «Natati La Khayay» | 7 | 11 | ||
1975 | Estocolm | Shlomo Artzi | «At Va'Ani» | 11 | 40 | ||
1976 | La Haia | Chocolat, Menta, Mastik | «Emor Shalom» | 6 | 77 | ||
1977 | Londres | Ilanit | «Ahava Hi Shir Lishnayim» | 11 | 49 | ||
1978 | París | Izhar Cohen & the Alphabeta | «A-ba-ni-bi» | 1 | 157 | ||
1979 | Jerusalem | Gali Atari i Milk and Honey | «Hallelujah» | 1 | 125 | ||
1980 | La Haia | Haajim vehaajiyot | «Pizmon Chozer» | Retirat | |||
1981 | Dublín | Hakol Over Habibi | «Halayla» | 7 | 56 | No va haver-hi semifinals | |
1982 | Harrogate | Avi Toledano | «Hora» | 2 | 100 | ||
1983 | Múnic | Ofra Haza | «Hi» | 2 | 136 | ||
1984 | Luxemburg | Ilanit | «Balalaika» | Retirat | |||
1985 | Göteborg | Izhar Cohen | «Olé, Olé» | 5 | 93 | No va haver-hi semifinals | |
1986 | Bergen | Moti Giladi & Sarai Tzuriel | «Yavo Yom» | 19 | 7 | ||
1987 | Brussel·les | Datner & Kushnir | «Shir Habatlanim» | 8 | 73 | ||
1988 | Dublín | Yardena Arazi | «Ben Adam» | 7 | 85 | ||
1989 | Lausana | Gili & Galit | «Derekh Hamelekh» | 12 | 50 | ||
1990 | Zagreb | Rita | «Shara Barkhovot» | 18 | 16 | ||
1991 | Roma | Duo Datz | «Kan» | 3 | 139 | ||
1992 | Malmö | Dafna Dekel | «Ze Rak Sport» | 6 | 85 | ||
1993 | Millstreet | Sarah'li Sharon & The Shiru Group | «Shiru» | 24 | 4 | Kvalifikacija za Millstreet | |
No hi va participar en 1994 | |||||||
1995 | Dublín | Liora | «Amen» | 8 | 81 | No va haver-hi semifinals | |
1996 | Oslo | Galit Bell | «Shalom Olam» | No es va classificar | 28 | 12 | |
No hi va participar en 1997 | |||||||
1998 | Birmingham | Dana International | «Diva» | 1 | 172[nota 1] | No va haver-hi semifinals | |
1999 | Jerusalem | Eden | «Yom Huledet» | 5 | 93 | ||
2000 | Estocolm | PingPong | «Sameyach» | 22 | 7 | ||
2001 | Copenhaguen | Tal Sondak | «En Davar» | 16 | 25 | ||
2002 | Tallinn | Sarit Hadad | «Nadlik Beyakhad Ner» | 12 | 37 | ||
2003 | Riga | Lior Narkis | «Milim La'Ahava» | 19 | 17 | ||
2004 | Istanbul | David D'Or | «Leha'amin» | No es va classificar | 12 | 57 | |
2005 | Kíev | Shiri Maimon | «HaSheket Shenish'ar» | 4 | 154 | 7 | 158 |
2006 | Atenes | Eddie Butler | «Together We Are One» | 23 | 4 | Top 11 de l'any anterior | |
2007 | Hèlsinki | Teapacks | «Push the Button» | No es va classificar | 24 | 17 | |
2008 | Belgrad | Boaz Mauda | «The Fire In Your Eyes» | 9 | 124 | 5 | 104 |
2009 | Moscou | Noa & Mira Awad | «There Must Be Another Way» | 16 | 53 | 7 | 75 |
2010 | Oslo | Harel Skaat | «Milim» | 14 | 71 | 8 | 71 |
2011 | Düsseldorf | Dana International | «Ding Dong» | No es va classificar | 15 | 38 | |
2012 | Bakú | Izabo | «Time» | 13 | 33 | ||
2013 | Malmö | Moran Mazor | «Rak bishvilo» | 14 | 40 | ||
2014 | Copenhaguen | Mei Finegold | «Same heart» | 14 | 19 | ||
2015 | Viena | Nadav Guedj | «Golden Boy» | 9 | 97 | 3 | 151 |
2016 | Estocolm | Hovi Star | «Made of Stars» | 14 | 135 | 7 | 147 |
2017 | Kíev | Imri Ziv | «I Feel Alive» | 23 | 39 | 3 | 207 |
2018 | Lisboa | Netta | «Toy» | 1 | 529 | 1 | 283 |
2019 | Tel Aviv | Kobi Marimi | «Home» | 23 | 35 | País amfitrió | |
2020 | Rotterdam | Eden Alene | «Feker Libi» [nota 2] | Festival cancel·lat | |||
2021 | Rotterdam | Eden Alene | «Set Me Free» | 17 | 93 | 5 | 192 |
2022 | Torí | Michael Ben David | «I.M» | No es va classificar | 13 | 61 | |
2023 | Liverpool | Noa Kirel | «Unicorn» | 3 | 362 | 3 | 127 |
2024 | Malmö | Eden Golan | «Hurricane» |
Festivals organitzats a Israel modifica
Edició | Ciutat seu | Localització | Presentandors |
---|---|---|---|
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1979 | Jerusalem | Centre Internacional de Convencions de Jerusalem | Yardena Arazi i Daniel Pe'er |
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 | Dafna Dekel, Sigal Shachamon i Yigal Ravid | ||
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 | Tel Aviv | Expo Tel Aviv | Assi Azar, Bar Refaeli, Erez Tal i Lucy Ayoub |
Galeria d'imatges modifica
Notes modifica
- ↑ Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, ja que se li havia d'haver atorgat al país els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.
- ↑ Títol en amhàric.
Referències modifica
Enllaços externs modifica
- Kikar-israel.com[1] pàgina de Teapacks.[1]