Obre el menú principal

Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Israel ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1973. Encara que no sigui geogràficament a Europa, Israel participa en el festival per ser membre actiu de la Unió Europea de Radiodifusió.

Israel

EuroIsrael.svg

Estació membre IbaBeta.png (1973-2017)
IPBC LOGO KAN.svg (2017-present)
Final Nacional Kdam Eurovision
Rising Star Israel (2015-present)
Aparicions 43 (36 finals)
Primera aparició 1973
Millor resultat
Final 1r 1978, 1979, 1998, 2018
Semifinal 1r 2018
Pitjor resultat
Final 24è 1993
Semifinal 28è 1996
Enllaços externs
Pàgina en IBA
Pàgina d'Israel en Eurovision.tv

Israel ha guanyat Eurovisió en quatre ocasions. Izhar Cohen i Alphabeta van guanyar en 1978 amb l'èxit «A-ba-ni-bi».[1] L'any següent van tornar a vèncer, a Jerusalem, amb la cançó «Hallelujah», interpretada per Gali Atari & Milk and Honey.[2] La tercera victòria va ser en 1998, quan Dana International va representar el país amb la cançó «Diva», qui va provocar la ira de molts jueus ortodoxos al seu país natal per la seva condició de transsexual i, a més, va suposar un gran ressò mediàtic aprofitat pel sector més liberal d'Israel en favor de la llibertat i els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.[3] Vint anys després, la cantant Netta va guanyar a Lisboa el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, amb el tema «Toy».[4]

Les cançons amb les quals Israel ha guanyat el festival van tenir un important èxit, però també algunes de les estrelles més conegudes del país han acudit al festival, com Ofra Haza i Noa.

En algunes ocasions, Israel ha presentat cançons amb missatges pacifistes. En 2009, Noa va ser acompanyada d'una cantant de procedència àrab, Mira Awad, amb el tema «There must be another way». L'any 2000, el grup Ping-Pong va treure banderes d'Israel i Síria i van cridar «Peace, peace!» en finalitzar la seva actuació. Durant un temps, es va afirmar que la cantant Ilanit va realitzar la seva actuació al festival de 1973, en el qual aquest país debutava, amb armilla antibales (un any després dels successos de l'Olimpíada de Munic 1972), a causa de l'engruixat del seu vestit.

En 2015, Israel aconseguí passar de nou a la final, després de cinc anys sense fer-ho, amb la cançó «Golden Boy», de Nadav Guedj.

A més, Israel, juntament amb Espanya, Luxemburg , Irlanda i Suïssa són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.

En vint ocasions, Israel ha aconseguit estar dins del TOP-10 de la final.

ParticipacionsModifica

Llegenda
  • Guanyador
  • Segona posició
  • Tercera posició
  • Quarta o cinquena posició (Top 5)
  • Última posició
  • Any Seu Artista Cançó (Hebreu)(Música / Lletra) Final Punts Semifinal Punts
    1973   Luxemburg Ilanit «Ey Sham» (אי שם) 4 97 No va haver-hi semifinals
    1974   Brighton Kaveret «Natati La Khayay» (נתתי לה חיי) 7 11
    1975   Estocolm Shlomo Artzi «At Va'Ani» (את ואני) 11 40
    1976   La Haia Chocolat, Menta, Mastik «Emor Shalom» (אמור שלום) 6 77
    1977   Londres Ilanit «Ahava Hi Shir Lishnayim» (אהבה היא שיר לשניים) 11 49
    1978   París Izhar Cohen & the Alphabeta «A-ba-ni-bi» (א-ב-ני-בי) 1 157
    1979   Jerusalem Gali Atari i Milk and Honey «Hallelujah» (הללויה) 1 125
    1980   La Haia Haajim vehaajiyot «Pizmon Chozer» (פזמון חוזר) Retirat
    1981   Dublín Hakol Over Habibi «Halayla» (הלילה) 7 56 No va haver-hi semifinals
    1982   Harrogate Avi Toledano «Hora» (הורה) 2 100
    1983   Munic Ofra Haza «Hi» (חי) 2 136
    1984   Luxemburg Ilanit «Balalaika» (בללייקה) Retirat
    1985   Göteborg Izhar Cohen «Olé, Olé» (עולה, עולה) 5 93 No va haver-hi semifinals
    1986   Bergen Moti Giladi & Sarai Tzuriel «Yavo Yom» (יבוא יום) 19 7
    1987   Brussel·les Datner & Kushnir «Shir Habatlanim» (שיר הבטלנים) 8 73
    1988   Dublín Yardena Arazi «Ben Adam» (בן אדם) 7 85
    1989   Lausana Gili & Galit «Derekh Hamelekh» (דרך המלך) 12 50
    1990   Zagreb Rita «Shara Barkhovot» (שרה ברחובות) 18 16
    1991   Roma Duo Datz «Kan» (כאן) 3 139
    1992   Malmö Dafna Dekel «Ze Rak Sport» (זה רק ספורט) 6 85
    1993   Millstreet Sarah'li Sharon & The Shiru Group «Shiru» (שירו) 24 4 Kvalifikacija za Millstreet
    No hi va participar en 1994
    1995   Dublín Liora «Amen» (אמן) 8 81 No va haver-hi semifinals
    1996[nota 1]   Oslo Galit Bell «Shalom Olam» (שלום עולם) No es va classificar 28 12
    No hi va participar en 1997
    1998   Birmingham Dana International «Diva» (דיווה)

    (Tzvika Pick / Yoav Ginai)

    1 172[nota 2] No va haver-hi semifinals
    1999   Jerusalem Eden «Yom Huledet (Happy Birthday)» (יום הולדת)

    (Moshe Datz, Gabriel Butler, Ja'akov Lamai, Jacky Oved)

    5 93
    2000   Estocolm PingPong «Sameyach» (שמח)

    (Roy Llaureu, Guy Assif, Ronen Ben Tal)

    22 7
    2001   Copenhaguen Tal Sondak «En Davar» (אין דבר)

    (Yair Klinger / Shimrit Orr)

    16 25
    2002   Tallinn Sarit Hadad «Nadlik Beyakhad Ner (Light A Candle)» (נדליק ביחד נר)

    (Svika Pick / Yoav Ginai)

    12 37
    2003   Riga Lior Narkis «Milim La'Ahava» (מילים לאהבה)

    (Yoni Roehe / Yossi Gispan)

    19 17
    2004   Istanbul David D'Or «Leha'amin» (להאמין)

    (David D'Or, Ofer Meiri / David D'Or, Ehud Manob)

    No es va classificar 12 57
    2005   Kíev Shiri Maimon «HaSheket Shenish'ar» (השקט שנשאר)

    (Pini Aharonbayev / Pini Aharonbayev, Eyal Shahar, Ben Green)

    4 154 7 158
    2006   Atenes Eddie Butler «Together We Are One»

    (Eddie Butler / Orly Burg, Osnat Tsabag)

    23 4 Top 11 de l'any anterior
    2007   Hèlsinki Teapacks «Push the Button»

    (Kobi Oz)

    No es va classificar 24 17
    2008   Belgrad Boaz Mauda «The Fire In Your Eyes»

    (Dana International / Dana International, Shai Kerem)

    9 124 5 104
    2009   Moscou Noa & Mira Awad «There Must Be Another Way»

    (Noa, Gil Dor, Mira Awad)

    16 53 7 75
    2010   Oslo Harel Skaat «Milim» (מילים)

    (Tomer Adaddi / Noam Horev)

    14 71 8 71
    2011   Düsseldorf Dana International «Ding Dong»

    (Dana International)

    No es va classificar 15 38
    2012   Bakú Izabo «Time»

    (Ran Shem Tov, Shiri Hadar)

    13 33
    2013   Malmö Moran Mazor «Rak bishvilo» (רק בשבילו)

    (Han Harari / Gal Sarig)

    14 40
    2014   Copenhaguen Mei Finegold «Same heart»

    (Rami Talmid)

    14 19
    2015   Viena Nadav Guedj «Golden Boy»

    (Doron Medalie)

    9 97 3 151
    2016   Estocolm Hovi Star «Made of Stars»

    (Doron Medalie)

    14 135 7 147
    2017   Kíev Imri Ziv «I Feel Alive»

    (Dolev Ram, Penn Hazut)

    23 39 3 207
    2018   Lisboa Netta «Toy»

    (Doron Medalie, Stav Beger)

    1 529 1 283
    2019   Tel Aviv Kobi Marimi «Home»

    (Inbar Weitzman, Ohad Shargai)

    23 35 País amfitrió

    Festivals organitzats a IsraelModifica

    Edició Ciutat seu Localització Presentandors
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1979 Jerusalem Centre Internacional de Convencions de Jerusalem Yardena Arazi i Daniel Pe'er
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 Dafna Dekel, Sigal Shachamon i Yigal Ravid
    Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 Tel Aviv Expo Tel Aviv Assi Azar, Bar Refaeli, Erez Tal i Lucy Ayoub

    Votació d'IsraelModifica

    Fins a 2019, la votació d'Israel ha estat:

    Més punts atorgats només en la gran final
    Pos. País Punts
    1   Suècia 171
    2   França 159
    3   Regne Unit 155
    4   Rússia 134
    5   Espanya 125
    Més punts atorgats en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   Suècia 208
    2   Romania 182
    3   Rússia 170
    4   França 159
    5   Regne Unit 155
    Més punts rebuts només en la final
    Pos. País Punts
    1   França 205
    2   Finlàndia 160
    3   Suïssa 145
    4   Alemanya 141
    5   Països Baixos 138
    Més punts rebuts en semifinals i final
    Pos. País Punts
    1   França 252
    2   Finlàndia 209
    3   Suïssa 192
    4   Alemanya 190
    5   Països Baixos 185

    12 puntsModifica

    • Israel ha donat 12 punts a:

    Final (1975 - 2003)Modifica

    Any País Any País Any País
    1975     Països Baixos 1989    Iugoslàvia 2003   Espanya
    1976    Regne Unit 1990    Iugoslàvia
    1977    Irlanda 1991    França
    1978     Països Baixos 1992    França
    1979    Dinamarca 1993    Noruega
    No hi va participar en 1980 1994    Irlanda
    1981    Regne Unit 1995    Espanya
    1982    Alemanya 1996    Malta
    1983    Luxemburg 1997    Regne Unit
    No hi va participar en 1984 1998    Regne Unit
    1985    Noruega 1999    Alemanya
    1986    Suïssa 2000    Dinamarca
    1987    Suècia 2001   Espanya
    1988    Iugoslàvia 2002    Letònia

    Semifinal (2004 - 2015)Modifica

    Any País Any País
    2004   Grècia 2010   Armènia
    2005   Romania 2011   Suècia
    2006   Rússia 2012   Rússia
    2007   Bielorússia 2013   Azerbaidjan
    2008   Rússia 2014   Romania
    2009   Islàndia 2015   Suècia

    Semifinal (2016 - )Modifica

    Any Jurat Televot
    2016   Austràlia   Austràlia
    2017   Hongria   Bulgària
    2018   Àustria   República Txeca
    2019   Grècia   Austràlia

    Final (2004 - 2015)Modifica

    Any País Any País
    2004   Ucraïna 2010   Armènia
    2005   Romania 2011   Suècia
    2006   Rússia 2012
    2007   Bielorússia 2013   Azerbaidjan
    2008   Rússia 2014   Àustria
    2009   Noruega 2015   Itàlia

    Final (2016 - )Modifica

    Any Jurat Televot
    2016   Ucraïna   França
    2017   Portugal   Portugal
    2018   Àustria   República Txeca
    2019   Països Baixos   Rússia

    Galeria d'imatgesModifica

    NotesModifica

    1. Al 1996, Israel no va aconseguir classificar-se per al concurs. Tan sols va haver-hi una ronda de preclassificació en la qual es va valorar únicament l'àudio de les cançons. En ella van ser inclosos tots els països, a excepció de l'amfitrió, Noruega. El web oficial d'Eurovisió no explica el festival de 1996 en la llista de participacions d'Israel.
    2. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, ja que se li havia d'haver atorgat al país els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.

    ReferènciesModifica

    Enllaços externsModifica

    • Kikar-israel.com[1] pàgina de Teapacks.[1]