Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Israel ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1973. Encara que no sigui geogràficament a Europa, Israel participa en el festival per ser membre actiu de la Unió Europa de Radiodifusió.

Israel

Estació membre (1973-2017)
(2017-)
Final Nacional HaKokhav HaBa
Aparicions 51 (39 finals)
Primera aparició 1973
Millor resultat
Final 1r 1978, 1979, 1998, 2018
Semifinal 1r 2018, 2024
Pitjor resultat
Final 24è 1993
Semifinal 28è 1996
Enllaços externs
Pàgina d'Israel en Eurovision.tv
Pàgina en IBA

Història

modifica

Israel ha guanyat Eurovisió en quatre ocasions. Izhar Cohen i Alphabeta van guanyar en 1978 amb l'èxit «A-ba-ni-bi».[1] L'any següent van tornar a vèncer, a Jerusalem, amb la cançó «Hallelujah», interpretada per Gali Atari & Milk and Honey.[2] La tercera victòria va ser en 1998, quan Dana International va representar el país amb la cançó «Diva», qui va provocar la ira de molts jueus ortodoxos al seu país natal per la seva condició de transsexual i, a més, va suposar un gran ressò mediàtic aprofitat pel sector més liberal d'Israel en favor de la llibertat i els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.[3] Vint anys després, la cantant Netta va guanyar a Lisboa el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, amb el tema «Toy».[4]

Les cançons amb les quals Israel ha guanyat el festival van tenir un important èxit, però també algunes de les estrelles més conegudes del país han acudit al festival, com Ofra Haza i Noa.

En algunes ocasions, Israel ha presentat cançons amb missatges pacifistes. En 2009, Noa va ser acompanyada d'una cantant de procedència àrab, Mira Awad, amb el tema «There must be another way». L'any 2000, el grup Ping-Pong va treure banderes d'Israel i Síria i van cridar «Peace, peace!» en finalitzar la seva actuació. Durant un temps, es va afirmar que la cantant Ilanit va realitzar la seva actuació al festival de 1973, en el qual aquest país debutava, amb armilla antibales (un any després dels successos de l'Olimpíada de Múnic 1972), a causa de l'engruixat del seu vestit.

En 2015, Israel aconseguí passar de nou a la final, després de cinc anys sense fer-ho, amb la cançó «Golden Boy», de Nadav Guedj.

A més, Israel, juntament amb Espanya, Luxemburg, Irlanda i Suïssa són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.

En 21 ocasions, Israel ha aconseguit estar dins del TOP-10 de la final.

Polèmica per la participació en el Festival de 2024

modifica
  • Amb motiu de la Guerra Israel-Gaza més de mil músics finesos van demanar que es prohibís la participació d'Israel o que en cas contrari Finlàndia no hi participés.[5] També des d'Islàndia, l'Associació de Compositors i Lletristes islandesa va demanar a la televisió pública que es retiraràs si Israel hi participava.[6]
  • Com a país amfitrió, Suècia va demanar que es prohibís també la participació del país israelià: Una mica més de mil artistes suecs, antics concursants i estrelles del pop van signar una carta oberta contra la participació d'Israel a l'esdeveniment.[7] El participant britànic i el participant francès es van mostrar contraris a la participació d'Israel.[8][9] Partits polítics irlandesos i espanyols també s'han mostrat en contra de la participació de l'estat hebreu.[10][11]
  • El 22 de febrer, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va rebutjar la lletra de la cançó, October Rain, proposada per Israel, en considerar-la massa política i va amenaçar de desqualificar el país si no la modificava, mentre la Corporació de Radiodifusió Israeliana (Kan) es va negar a fer tal cosa. Posteriorment, els israelians van presentar com a alternativa la cançó Dance Forever, segona classificada en la preselecció, que també va ser rebutjada per la UER pels mateixos motius.[12][13][14] Hurricane, la tercera opció de la Kan, va rebre el vist-i-plau de l'organització el dia 7 de març.[15][16]
  • Eric Saade (representant de Suècia a Dusseldörf 2011 amb ascendència palestina) va ser convidat a actuar en la primera semifinal. Ell va voler mostrar el seu suport a Palestina amb un mocador palestí nugat a la monyica durant l'actuació.[17][18][19] Posteriorment, la UER va comunicar que no es permetien mostrar símbols polítics, la qual cosa Saade va qualificar de «racisme».[20][21] La UER va decidir no publicar l'actuació de Saade a Internet.[22][23]
  • Mustii, candidatura belga de la radiotelevisió fracòfona, va portar escrit al braç la paraula pau en anglès.[24][25][26] Mentre que els sindicats de treballadores de la cadena pública flamenca VRT, com a protesta, van tallar l'emissió durant l'actuació d'Israel mostrant el següent comunicat:[26][27][25][28]

    «Condemnem les violacions dels drets humans per part de l'estat d'Israel a Gaza. Israel està destrossant la llibertat de premsa. Per això interrompem temporalment l'emissió.»

  • L'artista participant per Irlanda, Bambie Thug, amb maquillatge a la cara i les cames portava originalment escrites, fent ús de l'escriptura ogàmica, les paraules ceasefire (alto al foc), free Palestine (Palestina lliure) i Crown The Witch (coroneu a la bruixa). Però la UER va ordenar a l'artista a eliminar aquests missatges.[29][30][31] En una roda de premsa posterior a les semifinals de l'edició, l'artista va expressar: «Era molt important per a mi perquè estic a favor de la justícia i a favor de la pau. Desafortunadament, avui he hagut de canviar els missatges i portar escrit només “coroneu a la bruixa” per ordre de la UER.».[32][30]
  • Un periodista espanyol va cridar «free Palestine» (palestina lliure, en anglès) durant l'assaig d'Israel i, segons relata ell mateix, diversos periodistes de la delegació d'Israel van acudir a increpar-lo.[33][34] Arran d'açò, la radiotelevisió pública estatal d'Espanya va emetre també un comunicat afirmant la posició de la delegació espanyola a favor de la llibertat de premsa i reclamant a la UER que vetlara per ella.[35][36]
  • A Malmö, durant les setmanes del concurs, es van produir diverses protestes propalestina; fins i tot, encapçalades per l'activista Greta Thunberg, filla de Malena Ernman qui representar Suècia en el concurs el 2009. Thunberg exhibia pancartes on es llegia Welcome to Genocide Song Contest (benvinguts al Festival de la Cançó del Genocidi).[37][38]
  • Les representants de Grècia, Irlanda i Suïssa no van participar en la desfilada de banderes el dia de la final.[39]
  • El dia de la final, 11 de maig, després dels comentaris fets pels comentaristes de la televisió israeliana Corporació de Radiodifusió Israeliana durant l'actuació d'Irlanda en la semifinal, l'artista Bambie Thug va expressar que estava enfadada per les decisions que la UER estava prenent: «Estic enfadada amb altres equips que incompleixen les normes [de la UER] i encara se'ls permet participar.».[39]
  • A la gala final, la representant de Portugal, Iolanda, va exhibir unes ungles amb motius palestins, com el d'una kufia o d'un meló d'aigua,[40] aquest últim usat per a referenciar la bandera de Palestina en contextos en què no es permet exhibir-la.[41][42] Com a conseqüència d'això, la UER no va publicar a Internet l'actuació completa de la final, sinó la de la semifinal.[40]

Participacions

modifica
Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1973   Luxemburg Ilanit «Ey Sham» 4 97 No va haver-hi semifinals
1974   Brighton Kaveret «Natati La Khayay» 7 11
1975   Estocolm Shlomo Artzi «At Va'Ani» 11 40
1976   La Haia Chocolat, Menta, Mastik «Emor Shalom» 6 77
1977   Londres Ilanit «Ahava Hi Shir Lishnayim» 11 49
1978   París Izhar Cohen & the Alphabeta «A-ba-ni-bi» 1 157
1979   Jerusalem Gali Atari i Milk and Honey «Hallelujah» 1 125
1980   La Haia Haajim vehaajiyot «Pizmon Chozer» Retirat
1981   Dublín Hakol Over Habibi «Halayla» 7 56 No va haver-hi semifinals
1982   Harrogate Avi Toledano «Hora» 2 100
1983   Múnic Ofra Haza «Hi» 2 136
1984   Luxemburg Ilanit «Balalaika» Retirat
1985   Göteborg Izhar Cohen «Olé, Olé» 5 93 No va haver-hi semifinals
1986   Bergen Moti Giladi & Sarai Tzuriel «Yavo Yom» 19 7
1987   Brussel·les Datner & Kushnir «Shir Habatlanim» 8 73
1988   Dublín Yardena Arazi «Ben Adam» 7 85
1989   Lausana Gili & Galit «Derekh Hamelekh» 12 50
1990   Zagreb Rita «Shara Barkhovot» 18 16
1991   Roma Duo Datz «Kan» 3 139
1992   Malmö Dafna Dekel «Ze Rak Sport» 6 85
1993   Millstreet Sarah'li Sharon & The Shiru Group «Shiru» 24 4 Kvalifikacija za Millstreet
No hi va participar en 1994
1995   Dublín Liora «Amen» 8 81 No va haver-hi semifinals
1996   Oslo Galit Bell «Shalom Olam» No es va classificar 28 12
No hi va participar en 1997
1998   Birmingham Dana International «Diva» 1 172 No va haver-hi semifinals
1999   Jerusalem Eden «Yom Huledet» 5 93
2000   Estocolm PingPong «Sameyach» 22 7
2001   Copenhaguen Tal Sondak «En Davar» 16 25
2002   Tallinn Sarit Hadad «Nadlik Beyakhad Ner» 12 37
2003   Riga Lior Narkis «Milim La'Ahava» 19 17
2004   Istanbul David D'Or «Leha'amin» No es va classificar 12 57
2005   Kíev Shiri Maimon «HaSheket Shenish'ar» 4 154 7 158
2006   Atenes Eddie Butler «Together We Are One» 23 4 Top 11 de l'any anterior
2007   Hèlsinki Teapacks «Push the Button» No es va classificar 24 17
2008   Belgrad Boaz Mauda «The Fire In Your Eyes» 9 124 5 104
2009   Moscou Noa & Mira Awad «There Must Be Another Way» 16 53 7 75
2010   Oslo Harel Skaat «Milim» 14 71 8 71
2011   Düsseldorf Dana International «Ding Dong» No es va classificar 15 38
2012   Bakú Izabo «Time» 13 33
2013   Malmö Moran Mazor «Rak bishvilo» 14 40
2014   Copenhaguen Mei Finegold «Same heart» 14 19
2015   Viena Nadav Guedj «Golden Boy» 9 97 3 151
2016   Estocolm Hovi Star «Made of Stars» 14 135 7 147
2017   Kíev Imri Ziv «I Feel Alive» 23 39 3 207
2018   Lisboa Netta «Toy» 1 529 1 283
2019   Tel-Aviv Kobi Marimi «Home» 23 35 País amfitrió
2020   Rotterdam Eden Alene «Feker Libi» Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Eden Alene «Set Me Free» 17 93 5 192
2022   Torí Michael Ben David «I.M» No es va classificar 13 61
2023   Liverpool Noa Kirel «Unicorn» 3 362 3 127
2024   Malmö Eden Golan «Hurricane» 5 375 1 194
2025   Basilea

Festivals organitzats a Israel

modifica
Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1979 Jerusalem Centre Internacional de Convencions de Jerusalem Yardena Arazi i Daniel Pe'er
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 Dafna Dekel, Sigal Shachamon i Yigal Ravid
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 Tel-Aviv Expo Tel-Aviv Assi Azar, Bar Refaeli, Erez Tal i Lucy Ayoub

Galeria d'imatges

modifica

Referències

modifica
  1. 33 years ago today - Izhar Cohen & Alphabeta seal Israel's maiden win
  2. 40th Anniversary of 'Hallelujah': The Song Which Almost Bankrupted Israel
  3. Viva la diva! How Eurovision's Dana International made trans identity mainstream
  4. ISRAEL'S NETTA WINS THE 2018 EUROVISION SONG CONTEST!
  5. Vanha-Majamaa, Anton. «Muusikot jättivät Ylelle vetoomuksen, jossa he vaativat Euroviisuihin Israel-boikottia» (en finès). Yle, 16-01-2024. [Consulta: 17 gener 2024].
  6. Kristjánsson, Alexander; Signýjardóttir, Ástrós. «Útvarpsstjóri tók við 9.000 undirskriftum um sniðgöngu í Eurovision» (en islandès). ruv.is. RÚV, 18 December 2023. [Consulta: 24 December 2023].
  7. Loberg, Therese; Rätzer, Sarah. «Aktivisterna: Därför kuppade vi i Mello» (en suec), 12-02-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  8. «Britain’s Olly Alexander addresses Israel Eurovision controversy» (en anglès britànic). Channel4, 05-05-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  9. «La Zarra, representante de Francia en Eurovisión 2023, pide que se expulse a Israel del festival» (en castellà). 20 minutos, 08-01-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  10. Kindregan, Robert. «Ireland ‘can’t go on’ with Eurovision due to Israel’s participation» (en anglès). Newstalk, 18-12-2023. [Consulta: 8 maig 2024].
  11. «Podemos registra una proposición no de ley que pide la expulsión de Israel en el festival de Eurovisión» (en espanyol europeu). Cadena SER, 01-02-2024. [Consulta: 8 maig 2024].
  12. Boker, Ran «האירוויזיון בסכנה: השיר עלול להיפסל בטענה ש'מילותיו פוליטיות', בתאגיד מתעקשים: לא נחליף» (en hebreu). Ynet, 21-02-2024.
  13. Boker, Ran «שר החוץ ישראל כץ: 'זכותנו לשיר על מה שעברנו'; ה-EBU: 'תינתן הזדמנות להחליף את השיר'» (en hebreu). Ynet, 21-02-2024.
  14. Boker, Ran «'אנחנו עוד נרקוד שוב': זה השיר הישראלי שהגיע למקום השני בדרך לאירוויזיון» (en hebreu). Ynet, 28-02-2024.
  15. «Israel: KAN Confirms Changes to Previously Rejected Eurovision Songs». Eurovoix, 03-03-2024. [Consulta: 3 març 2024].
  16. Asraf Mizrahi, Dorit. «ישראל בדרך לאירוויזיון 2024 | עכשיו זה רשמי: עדן גולן תבצע את 'הוריקן' על הבמה בשוודיה» (en hebreu). Kan Hadashot. IPBC, 07-03-2024. [Consulta: 7 març 2024].
  17. Pérez, Laura. «Un artista lleva un pañuelo palestino como reivindicación en el arranque de Eurovisión y la UER lo critica» (en castellà), 07-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  18. RTVE. «Miles de personas piden el boicot a Israel en Eurovisión por la guerra en Gaza antes de la semifinal en Malmö» (en castellà), 09-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  19. «Israel protesta a la UER per les esbroncades», 10-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  20. «Eric Saade om kritiken efter kuppen: ”I mina ögon är det rasism”» (en suec). SVT, 07-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  21. Méndez, Marcos. «"Es racismo": Eric Saade responde a la crítica de la UER, que ya paga cara su tibieza respecto a Israel» (en castellà), 08-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  22. Aliaga, Jose Gracia. «La UER y la organización de Eurovisión 2024 censuran a Eric Saade por reivindicar sus raíces palestinas durante la primera semifinal» (en castellà), 08-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  23. Moreno, Merce. «La decisión de la organización de Eurovisión contra Eric Saade tras su gesto solidario con Palestina» (en castellà), 08-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  24. «Mustii - Eurovision Song Contest» (en anglès). EBU. [Consulta: 10 maig 2024].
  25. 25,0 25,1 «La TV belga cortó la emisión de la semifinal de Eurovisión por la actuación de Israel, y Mustti mostró la palabra 'Paz'» (en castellà). Vertele, 10-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  26. 26,0 26,1 «La participació d’Israel en la segona semifinal d’Eurovisió agita Malmö». À Punt Mèdia, 10-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  27. Team, Eurovoix. «🇧🇪 Belgium: VRT's Semi-Final Two Coverage Interrupted by Call for Ceasefire» (en anglès britànic), 09-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  28. Vautrey, Jonathan. «Belgian broadcaster VRT shares trade union message condemning "violations of human rights by the State of Israel" ahead of Eurovision semi-final 2» (en anglès americà), 10-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  29. Browne, Niamh. «Bambie Thug "ordered" by EBU to change pro-Palestine ogham makeup» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2024].
  30. 30,0 30,1 Álvarez, Jesús. «La UER prohibió a Bambie Thug los mensajes que pedían un "alto el fuego"» (en castellà), 08-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  31. McLaughlin, Charlotte. «Bambie Thug: Eurovision organisers made me alter Palestinian message» (en anglès), 08-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  32. Brophy, Daragh. «Bambie Thug says EBU 'ordered' change to Ogham make-up that spelled out pro-Palestine messages» (en anglès), 08-05-2024. [Consulta: 10 maig 2024].
  33. «Juanma Fernández a Twitter» (en castellà). Twitter.
  34. Press, Europa. «Un periodista español denuncia que prensa israelí le ha intimidado en Eurovisión al gritar 'Palestina libre'», 10-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  35. «RTVE Comunicación y Participación a Twitter» (en castellà). Twitter.
  36. Vautrey, Jonathan. «RTVE requests the EBU ensures freedom of the press following harassment of journalists at Eurovision» (en anglès americà), 10-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  37. «Greta Thunberg encabeza protesta propalestina en Suecia | Video» (en castellà), 10-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  38. Staples, Louis. «Eurovision Is Plunged Into Crisis as Deep Political Divisions Intensify» (en anglès americà), 10-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  39. 39,0 39,1 «Bambie Thug 'angry' at Israeli Eurovision commentary about semi-final performance» (en anglès). RTÉ, 11-05-2024. [Consulta: 11 maig 2024].
  40. 40,0 40,1 Pérez, Adrián Ruiz, Laura. «Portugal logró colar en Eurovisión sus mensajes de apoyo a Palestina y puso en un aprieto a la UER» (en castellà), 12-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  41. Calvó Carrió, Sònia. «Per què la síndria s'ha convertit en símbol de solidaritat amb Palestina arreu del món?». 3cat, 19-01-2024. [Consulta: 13 maig 2024].
  42. Girit, Selin. «Guerra Israel - Hamás: cómo las sandías se convirtieron en un símbolo palestino» (en castellà). BBC, 14-11-2023. [Consulta: 13 maig 2024].

Enllaços externs

modifica