Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Israel ha participat en el Festival de la Cançó d'Eurovisió des del seu debut en 1973. Encara que no sigui geogràficament a Europa, Israel participa en el festival per ser membre actiu de la Unió Europa de Radiodifusió.

Israel

Estació membre (1973-2017)
(2017-present)
Final Nacional Kdam Eurovision
Rising Star Israel (2015-2021)
The X Factor Israel (2022-)
Aparicions 45 (38 finals)
Primera aparició 1973
Millor resultat
Final 1r 1978, 1979, 1998, 2018
Semifinal 1r 2018
Pitjor resultat
Final 24è 1993
Semifinal 28è 1996
Enllaços externs
Pàgina en IBA
Pàgina d'Israel en Eurovision.tv

Israel ha guanyat Eurovisió en quatre ocasions. Izhar Cohen i Alphabeta van guanyar en 1978 amb l'èxit «A-ba-ni-bi».[1] L'any següent van tornar a vèncer, a Jerusalem, amb la cançó «Hallelujah», interpretada per Gali Atari & Milk and Honey.[2] La tercera victòria va ser en 1998, quan Dana International va representar el país amb la cançó «Diva», qui va provocar la ira de molts jueus ortodoxos al seu país natal per la seva condició de transsexual i, a més, va suposar un gran ressò mediàtic aprofitat pel sector més liberal d'Israel en favor de la llibertat i els drets de gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals.[3] Vint anys després, la cantant Netta va guanyar a Lisboa el Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, amb el tema «Toy».[4]

Les cançons amb les quals Israel ha guanyat el festival van tenir un important èxit, però també algunes de les estrelles més conegudes del país han acudit al festival, com Ofra Haza i Noa.

En algunes ocasions, Israel ha presentat cançons amb missatges pacifistes. En 2009, Noa va ser acompanyada d'una cantant de procedència àrab, Mira Awad, amb el tema «There must be another way». L'any 2000, el grup Ping-Pong va treure banderes d'Israel i Síria i van cridar «Peace, peace!» en finalitzar la seva actuació. Durant un temps, es va afirmar que la cantant Ilanit va realitzar la seva actuació al festival de 1973, en el qual aquest país debutava, amb armilla antibales (un any després dels successos de l'Olimpíada de Múnic 1972), a causa de l'engruixat del seu vestit.

En 2015, Israel aconseguí passar de nou a la final, després de cinc anys sense fer-ho, amb la cançó «Golden Boy», de Nadav Guedj.

A més, Israel, juntament amb Espanya, Luxemburg, Irlanda i Suïssa són els únics països que han guanyat el festival mentre han sigut amfitrions.

En 21 ocasions, Israel ha aconseguit estar dins del TOP-10 de la final.

Participacions modifica

Llegenda
  Guanyador
  Segona posició
  Tercera posició
  Quarta o cinquena posició (Top 5)
  Última posició
Any Seu Artista Cançó Final Punts Semifinal Punts
1973   Luxemburg Ilanit «Ey Sham» 4 97 No va haver-hi semifinals
1974   Brighton Kaveret «Natati La Khayay» 7 11
1975   Estocolm Shlomo Artzi «At Va'Ani» 11 40
1976   La Haia Chocolat, Menta, Mastik «Emor Shalom» 6 77
1977   Londres Ilanit «Ahava Hi Shir Lishnayim» 11 49
1978   París Izhar Cohen & the Alphabeta «A-ba-ni-bi» 1 157
1979   Jerusalem Gali Atari i Milk and Honey «Hallelujah» 1 125
1980   La Haia Haajim vehaajiyot «Pizmon Chozer» Retirat
1981   Dublín Hakol Over Habibi «Halayla» 7 56 No va haver-hi semifinals
1982   Harrogate Avi Toledano «Hora» 2 100
1983   Múnic Ofra Haza «Hi» 2 136
1984   Luxemburg Ilanit «Balalaika» Retirat
1985   Göteborg Izhar Cohen «Olé, Olé» 5 93 No va haver-hi semifinals
1986   Bergen Moti Giladi & Sarai Tzuriel «Yavo Yom» 19 7
1987   Brussel·les Datner & Kushnir «Shir Habatlanim» 8 73
1988   Dublín Yardena Arazi «Ben Adam» 7 85
1989   Lausana Gili & Galit «Derekh Hamelekh» 12 50
1990   Zagreb Rita «Shara Barkhovot» 18 16
1991   Roma Duo Datz «Kan» 3 139
1992   Malmö Dafna Dekel «Ze Rak Sport» 6 85
1993   Millstreet Sarah'li Sharon & The Shiru Group «Shiru» 24 4 Kvalifikacija za Millstreet
No hi va participar en 1994
1995   Dublín Liora «Amen» 8 81 No va haver-hi semifinals
1996   Oslo Galit Bell «Shalom Olam» No es va classificar 28 12
No hi va participar en 1997
1998   Birmingham Dana International «Diva» 1 172[nota 1] No va haver-hi semifinals
1999   Jerusalem Eden «Yom Huledet» 5 93
2000   Estocolm PingPong «Sameyach» 22 7
2001   Copenhaguen Tal Sondak «En Davar» 16 25
2002   Tallinn Sarit Hadad «Nadlik Beyakhad Ner» 12 37
2003   Riga Lior Narkis «Milim La'Ahava» 19 17
2004   Istanbul David D'Or «Leha'amin» No es va classificar 12 57
2005   Kíev Shiri Maimon «HaSheket Shenish'ar» 4 154 7 158
2006   Atenes Eddie Butler «Together We Are One» 23 4 Top 11 de l'any anterior
2007   Hèlsinki Teapacks «Push the Button» No es va classificar 24 17
2008   Belgrad Boaz Mauda «The Fire In Your Eyes» 9 124 5 104
2009   Moscou Noa & Mira Awad «There Must Be Another Way» 16 53 7 75
2010   Oslo Harel Skaat «Milim» 14 71 8 71
2011   Düsseldorf Dana International «Ding Dong» No es va classificar 15 38
2012   Bakú Izabo «Time» 13 33
2013   Malmö Moran Mazor «Rak bishvilo» 14 40
2014   Copenhaguen Mei Finegold «Same heart» 14 19
2015   Viena Nadav Guedj «Golden Boy» 9 97 3 151
2016   Estocolm Hovi Star «Made of Stars» 14 135 7 147
2017   Kíev Imri Ziv «I Feel Alive» 23 39 3 207
2018   Lisboa Netta «Toy» 1 529 1 283
2019   Tel Aviv Kobi Marimi «Home» 23 35 País amfitrió
2020   Rotterdam Eden Alene «Feker Libi» [nota 2] Festival cancel·lat
2021   Rotterdam Eden Alene «Set Me Free» 17 93 5 192
2022   Torí Michael Ben David «I.M» No es va classificar 13 61
2023   Liverpool Noa Kirel «Unicorn» 3 362 3 127
2024   Malmö Eden Golan «Hurricane»

Festivals organitzats a Israel modifica

Edició Ciutat seu Localització Presentandors
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1979 Jerusalem Centre Internacional de Convencions de Jerusalem Yardena Arazi i Daniel Pe'er
Festival de la Cançó d'Eurovisió 1999 Dafna Dekel, Sigal Shachamon i Yigal Ravid
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2019 Tel Aviv Expo Tel Aviv Assi Azar, Bar Refaeli, Erez Tal i Lucy Ayoub

Galeria d'imatges modifica

Notes modifica

  1. Al principi, Espanya va atorgar 12 punts a Israel i 10 a Noruega. Després de la retransmissió, es va anunciar que RTVE havia fet un recompte erroni dels vots. Alemanya va ser la veritable guanyadora del televot espanyol, ja que se li havia d'haver atorgat al país els 12 punts en lloc de cap. L'error es va corregir i Alemanya es va col·locar setena en detriment de Noruega. Com a conseqüència, Israel i Noruega van rebre dos punts menys cadascuna; i Croàcia, Malta, Portugal, Regne Unit, Països Baixos, Bèlgica, Estònia i Turquia, un punt menys de l'anunciat durant la retransmissió.
  2. Títol en amhàric.

Referències modifica

Enllaços externs modifica

  • Kikar-israel.com[1] pàgina de Teapacks.[1]