Issik Kul
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Issik Kul (llac calent) escrit també Yssyk Koul, Issyk Koul, Issyk Kul, Ysyk Köl, Issyk-Kol i altres variants i transcrit de vegades com Issiq Qul o Issiq Kul és el principal llac de l'Àsia Central i un dels llacs d'aigua dolça més grans del món; és el segon llac de muntanya (està a 1.605 metres sobre el nivell de la mar) més gran del món després del Titicaca. Està actualment al Kirguizistan. Té una superfície 6.236 km² i una conca de 15.844 km²; la llargada és de 182 km i l'amplada de 60 km; la màxima profunditat és de 702 metres i la mitjana de 147 metres. La costa mesura uns 688 km. Rep uns 80 rius i rierols i uns 40 barrancs; els rius principals són el Tüp (Preobrazenskaya), el Djergalan, el Karakol, el Kizil-Su (Kozeltzi o Pokrovskaya), el Zauka, el Barkosun, el Ton, dos Ak Su i tres Koi Su. Les principals viles a la seva riba són Karakol a l'est, Cholpon-Ata al nord i Balykchy a l'oest.
| ||||
| Tipus | Llac endorreic i llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| País de la conca | Kirguizistan | |||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Issik Kul (Kirguizistan) | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.606 m | |||
| Profunditat | 668 m | |||
| Mida | 60 ( ) × 182 ( ) km | |||
| Perímetre | 688 km | |||
| Superfície | 6.236 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 21.900 km² | |||
| Espai Ramsar | ||||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 1.738 km³ | |||
El 2007 es van descobrir restes d'una civilització de vers el segle v aC amb una gran ciutat o metròpolis. També es van trobar objectes escites. La següent notícia d'aquesta zona és que hi vivien els nòmades wusun, esmentat pels xinesos al segle ii. El llac fou esmentat per xinès Hüang Chuang al segle vii amb el nom de Ze Hai (mar Calenta, perquè l'aigua mai està gelada) i llavors la població era sedentària i havia construït alguns pobles el principal dels quals fou Barskhan que donà nom al riu Barskun (de fet un establiment de 9 pobles, 4 grans i 5 petits); l'altra ciutat a destacar, situada a l'oest de Barskhan, era Tunk (que dona nom al riu Ton). El nom turc apareix al Hudad al-alam com Isik Köl, i també Iskuk o Iskul.
Aquesta civilització sedentària, emparentada a la de la vall del riu Txu, havia desaparegut al segle xiv deixant molt pocs rastres (entre ells un cementiri musulmà del segle xii i un de nestorià amb inscripcions del segle XIV). Els mongols anomenaven el llac com Temurtu Nor (llac de ferro).
Tamerlà va construir una fortalesa al mig del llac, a una illa, segurament l'anomenada per Haydar Mirza com a Koi Su (les illes del llac han desaparegut totes, probablement per causa d'un terratrèmol). Al segle xvii la regió va passar als calmucs budistes, i quan al segle xviii foren derrotats pels xinesos les terres del llac Van passar als quirguisos. El 1856 hi van arribar els russos (coronel Khomentovskiy) i els quirguisos de la zona es van sotmetre a Rússia (els primers el 1855 i els darrers el 1860).
Els russos van fundar prop de la punta est la vila de Karakol que va prendre el nom de Przhevalsk el 1888 (en honor de l'explorador Przhevalsky que hi va morir) i que el 1897 tenia quasi 8.000 habitants i a la meitat del segle XX uns 15.000. Actualment és la capital de la província d'Issik Kul del Kirguizistan. Sota el règim soviètic es van crear alguns balnearis per treballadors a la rodalia de Cholpon-Ata.
La pesca, abundant, ha disminuït en els darrers anys per la introducció de dues espècies de fora i per la sobreexplotació. La marina soviètica va tenir una base a la de la península de Karabulan prop de la part més oriental del llac, on es feien proves sobre submarins i torpedes. El març del 2008 Kirguizistan va renovar el lloguer de la península de forma indefinida a l'armada russa per un import de 4.5 milions de dòlars anuals.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ RFE/RL NEWSLINE Vol. 12, No. 51, Part I, 14 Març de 2008
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Issik Kul |
- Turisme al Issyk Kul Arxivat 2008-09-29 a Wayback Machine.
- Guia del Issyk Kul Arxivat 2012-12-17 a Wayback Machine.
- Lake Issyk-Kul Arxivat 2006-05-09 a Wayback Machine.
- The Issyk-Kul Hollow Arxivat 2008-09-29 a Wayback Machine. at Natural Heritage Protection Fund
- Descobriment de l'antiga civilització de l'Issik Kul Arxivat 2013-05-25 a Wayback Machine.
- Fotos
- Jean Klerkx, Beishen Imanackunov (eds.): "Lake Issyk-Kul: Its Natural Environment". Springer, 2002. ISBN 1-4020-0900-3