Iuri Valérievitx Nikíforov

Iuri Valérievitx Nikíforov (rus) o Iuri Valériovytx Nykýforov (ucraïnès) (rus: Ю́рий Вале́рьевич Ники́форов; ucraïnès: Ю́рій Вале́рійович Ники́форов) (nascut el 16 de setembre de 1970 a Odessa, RSS d'Ucraïna) és un futbolista rus-ucraïnès, ja retirat, que ocupava la posició de defensa central.

Iuri Valérievitx Nikíforov

Biografia
Naixement	16 setembre 1970 (53 anys) Odessa (Ucraïna)
Dades personals
Alçada	188 cm
Activitat
Ocupació	futbolista, futbolista de futbol platja
Activitat	1988  –  2004
Nacionalitat esportiva	Unió Soviètica Rússia Ucraïna Comunitat d'Estats Independents
Esport	futbol futbol platja
Posició a l'equip	Defensa
Trajectòria   Equip 1987–1987 SC Odesa (en) 5 (0) 1988–1988 FC Txornomorets Odessa 1 (0) 1988–1989 FC Dinamo de Kíiv 2 (0) 1989–1993 FC Txornomorets Odessa 89 (7) 1993–1996 FC Spartak Moscou 85 (15) 1996–1998 Sporting de Gijón 65 (3) 1998–2002 PSV Eindhoven 99 (5) 2002–2003 RKC Waalwijk 29 (1) 2003–2004 Urawa Red Diamonds 12 (0)   Selecció nacional 1990–1991   URSS Olílmpica 6 (0) 1992–1992   CEI 4 (0) 1992–1992   Ucraïna 3 (0) 1992–2002   Rússia 55 (6)
Participà en
2002	Mundial de Futbol 2002
juny 1996	Eurocopa 1996
1994	Mundial de Futbol 1994
Família
Germans	Oleksandr Nikiforov
Premis  Mestre de l'Esport de la URSS

Trajectòria

Nikíforov va iniciar la seua carrera a les files de l'SKA Odessa, el 1987, que per aquell temps jugava a la 4a Divisió de la Unió Soviètica. Eixe mateix any passa al Txornomorets Odessa, de la 2a Divisió, i només un any després, al Dynamo Kýiv, de la màxima divisió de l'URSS. Però, no va debutar en el primer equip de Kýiv, sinó que va formar part de l'equip de reserva.

El 1989 retorna al Txornomorets, que ja havia pujat a la 1a Divisió. En l'equip d'Odessa, Nikíforov va viure la caiguda de l'URSS. De fet, va jugar a la lliga soviètica fins al 1991, i de 1991 a 1993, sempre amb el Txornomorets, a la nova lliga ucraïnesa. El 1993 passa a l'Spartak de Moscou, on romandria fins al 1996, tot guanyant les lligues del 93, 94 i 96, i la Copa del 94.

La campanya 96/97 s'incorpora a l'Sporting de Gijón, de la lliga espanyola. A l'equip asturià militaria dues temporades, sent titular i amb un bon nivell de joc, el que va cridar l'atenció d'un dels grans d'Europa, el PSV Eindhoven. Al club neerlandès hi va romandre quatre anys, tot guanyant l'Eredivisie en dos ocasions (2000 i 2001). El 2002 fitxa pel RKC Waalwijk, un club menor d'Països Baixos i a l'any següent finalitzaria la seua carrera a l'Urawa Red Diamonds japonès, amb qui guanyaria la Copa de l'Emperador.

Selecció

Nikíforov va jugar a nivell internacional amb tres seleccions diferents. El 1992 va debutar amb la selecció de la unió d'estats post-soviètics o Comunitat d'Estats Independents (CEI), conegut en anglès com a CIS, liderada per Rússia. El mateix any va jugar quatre partits més amb la selecció ucraïnesa i va debutar amb la selecció russa.

Amb Rússia ha estat on Nikíforov ha obtingut més rellevància a nivell internacional. Ha disputat 55 partits i ha marcat sis gols. Amb el combinat rus ha participat en els Mundials dels Estats Units 1994 i de Corea i Japó 2002. També ha participat en l'Eurocopa d'Anglaterra 1996.

En seleccions inferiors, tot jugant amb la Unió Soviètica, Nikíforov va guanyar el Mundial sub-16 de 1987 i l'Europeu sub-19 de 1988.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iuri Valérievitx Nikíforov