Ivan Bukovčan (Banská Bystrica, 15 de setembre de 1921 - Bratislava, 25 de maig de 1975) va ser un guionista i cineasta eslovac. També va utilitzar el pseudònim de Buk. És l'autor del guió de la guardonada pel·lícula Medená veža.[1]

Infotaula de personaIvan Bukovčan
Biografia
Naixement15 setembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Banská Bystrica Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Bratislava Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vall Eslava Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Comenius de Bratislava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0119770 TMDB.org: 1132537 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Fill dels agricultors Vojtech Bukovčan i Alenka Buková, el 1932 va estudiar a l'escola de gramàtica de Prešov, el 1935 a Praga i després de nou a Prešov, on es va llicenciar el 1940. El 1940-1944 va estudiar dret a la Facultat de Dret de la Universitat Comenius de Bratislava.[2]

Des de 1945 va treballar com a redactor a Košice i Bratislava, el 1946–1947 com a corresponsal parlamentari i redactor en cap d'una sucursal del diari Národná obroda a Praga, des de 1947 va treballar en la dramatúrgia del cinema estatal txecoslovac a Bratislava fins a la seva mort. El 1974 va rebre el Premi Estatal de la RSTX i el 1975 se li va concedir el títol d'Artista de Mèrit.

 
tomba d'Ivan Bukovčan

Va començar com a crític de cinema mentre encara era estudiant universitari. La seva relació amb el teatre i el cinema fou influït per la seva estada a Praga (representacions d'Emil František Burian, Jiří Voskovec i Jan Werich). En la primera fase de l'activitat creativa dels anys de la postguerra, es va centrar principalment en periodisme i reportatges de viatges, després va intentar captar l'Europa esquinçada per la guerra.

Va debutar com a dramaturg ama la comèdia Surovô drevo, marcada per l'esquematisme. Als anys seixanta es va involucrar principalment en el guió de cinema i televisió, així com en el drama que predomina en la darrera etapa de la seva obra després de 1967. Es va convertir en un dels principals creadors d'aquest gènere, basant-se principalment en personatges dibuixats psicològicament. Com a dramaturg, va adaptar al guió obres estrangeres i algunes de les seves obres de teatre.[3]

Obres modifica

Prosa
  • 1948Rozpačitý mier (reportatges)
  • 1949Zimná rozprávky (narracions)
  • 1963Kuba bez brady (reportatges)
Drama
  • 1954Surovô drevo
  • 1957Diablova nevesta
  • 1960Hľadanie v oblakoch
  • 1967Pštrosí večierok
  • 1969Kým kohút nezaspieva
  • 1970Zažeň vlka
  • 1971Slučka pre dvoch alebo Domáca šibenica
  • 1972Prvý deň karnevalu
  • 1974Sneh nad limbou
  • 1977Fatamorgána
Ràdioteatre
  • 1971Kladne vybavená žiadosť
  • 1971Takmer božský omyl
  • 1973Luigiho srdce alebo Poprava tupým mečom
Guions
  • 1958Šťastie príde v nedeľu
  • 1961Pieseň o sivom holubovi
  • 1965Zvony pre bosých
  • 1966Tango pre medveďa
  • 1967Zmluva s diablom
  • 1970Medená veža
  • 1971Orlie pierko
  • 1972Človek na moste
  • 1976Stratená dolina
  • 1974Deň, ktorý neumrie

Referències modifica

  1. Ivan Bukovčan a csfd.cz
  2. Ivan Bukovčan a databazeknih.cz
  3. Maria M. Delgado, Bryce Lease, Dan Rebellato, Contemporary European Playwrights

Bibliografia modifica

  • MACEK, Václav; PAŠTÉKOVÁ, Jelena. Dejiny slovenskej kinematografie. Martin : Osveta, 1997. 599 s. ISBN 80-217-0400-4.
  • RAMPÁK, Zoltán. Tvorba Ivana Bukovčana. Bratislava : Horizonty, 1978. 457 s.