Ivanhoe (pel·lícula)

Ivanhoe és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Richard Thorpe, estrenada el 1952 i doblada al català[1]

Infotaula de pel·lículaIvanhoe

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRichard Thorpe Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióPandro S. Berman Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAlfred Junge Modifica el valor a Wikidata
GuióNoel Langley, Æneas MacKenzie i Marguerite Roberts Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMiklós Rózsa Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFreddie Young Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFrank Clarke Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMetro-Goldwyn-Mayer Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMetro-Goldwyn-Mayer i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata
Durada106 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCastell Doune Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enIvanhoe Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de capa i espasa, pel·lícula basada en una novel·la i pel·lícula medieval Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0044760 The Movie Database: 26175 Filmaffinity: 852868 Allocine: 720 Rottentomatoes: m/1010824-ivanhoe Allmovie: v25622 TCM: 237 TV.com: movies/ivanhoe Modifica els identificadors a Wikidata

Argument

modifica

La cerca èpica i novel·lesca d'un jove cavaller, fidel al seu rei, per reconquerir el seu honor, el seu rang, el cor de la seva estimada, i alliberar el seu país de l'opressió exercida sobre el poble per un príncep traïdor.[2]

La història

modifica

De tornada de les croades a Terra Santa, el senyor saxó Wilfrid d'Ivanhoe troba una Anglaterra ferida sota el jou tirànic dels Normands i de Joan Sense Terra, germà traïdor del rei Ricard, que s'ha apoderat del tron en l'absència del sobirà que dirigia els croats en terres de Palestina.

Sense diners i repudiat pel seu pare Cedric, Ivanhoe fa el jurament per reunir sigui com sigui el rescat de cent cinquanta mil marcs de plata reclamat per Leopold V d'Àustria per a l'alliberament de Ricard Cor de Lleó, capturat al camí que el portava a Anglaterra.

Ajudat del seu fidel escuder Wamba, ancià bufó de la casa de Cedric, Ivanhoe marxa a col·lectar la preciosa suma, sobretot a Isaac de York, patriarca jueu que salva d'una emboscada, i a qui jura, en nom del rei legítim, per posar fi a les persecucions infligides al seu poble contra la seva ajuda financera. A la casa d'Isaac, coneix Rebecca, la filla del vell, que s'enamora del senyor saxó, un amor problemàtic, ja que el cor del cavaller pertany a Rowena, pupil·la de Cedric.

Gràcies a les joies ofertes per Rebecca, Ivanhoe aconsegueix un cavall i una armadura per tal de participar, sota l'anonimat, al torneig d'Ashby, amb justes eqüestres organitzades pel príncep Joan, que intenta assentar la seva autoritat oposant els seus millors cavallers normands als millors saxons, perquè sofrissin una verdadera derrota. Ivanhoe fa la seva aparició al final del torneig, i hi desafia els Normands un per un amb èxit, fins a l'últim assalt durant el qual és greument ferit per Bois-Guilbert. Cedric, convençut que el seu fill no és ni un covard ni un traïdor, li atorga el seu perdó i el rehabilita al seu cor.

Per venjança, el príncep Joan ordena la captura dels parents del jove cavaller. Cedric, Rowena, Wamba, Isaac i Rebecca són conduïts sota escorta al castell de Front de Boeuf. Alertat, Ivanhoe, que s'ha posat al cap dels rebels saxons refugiats al bosc, proposa a Bois-Guilbert de ser intercanviat pels ostatges, tracte que el normand fingeix acceptar, apoderant-se del saxó sense honorar la seva part del contracte. El setge de la fortalesa per la rebel·lió saxona porta a l'alliberament dels captius, excepte Rebecca de qui Bois-Guilbert s'ha enamorat i que reté presonera. El rescat fixat per Léopold d'Àustria, pel que fa a ella, és finalment reunit per saxons i jueus.

A tall de represàlies contra els rebels, Joan fa jutjar i condemnar a la foguera, basant-se en falsos testimoniatges obtinguts sota coacció, la jove Rebecca per bruixeria, amb gran disgust de Bois-Guilbert. Irrompent el final del procés, Ivanhoe invoca la clàusula de la tria de Déu, que consisteix a resoldre el veredicte pronunciat amb un duel. Ivanhoe, que representa Rebecca, s'enfronta a Bois-Guilbert escollit com a campió del tribunal. El combat s'acaba amb la mort del normand. La tornada sobtada de Ricard Cor de Lleó posa fi al regnat tirànic del príncep Joan.

Repartiment

modifica
 
Joan Fontaine en el paper de Lady Rowena

Premis i nominacions[3]

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. Ivanhoe
  2. «Ivanhoe». The New York Times.
  3. «Ivanhoe, Premis». The New York Times.