Ixiolita

mineral òxid

L'ixiolita era un mineral de la classe dels òxids. Rebia el seu nom d'Ixíon, de la mitologia grega, un personatge relacionat amb Tàntal, en al·lusió al tàntal que es troba al mineral. Aquesta espècie va ser redefinida l'any 2022 per l'IMA resultant dues espècies minerals diferents: l'ixiolita-(Mn²⁺) i l'ixiolita-(Fe²⁺).[2] El terme ixiolita, des de llavors, s'empra per anomenar la sèrie que es produeix entre les dues espècies.[1]

Infotaula de mineralIxiolita
Espècie no aprovada per l'IMA

Agregat de cristalls d'ixiolita escàndica
Fórmula química(Ta,Mn,Nb)O₂
EpònimIxíon Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSkogsböle (Skogböle), Illa de Kemiö (Kimito Island), Finlàndia Pròpia, Finlàndia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DB.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.DB.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.17 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.1.10.1
Heys18.1.41
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 5,73Å; b = 4,74Å; c = 5,16Å;
Colorgris acer, negre
Maclesmaclada en {103} de vegades
Fracturairregular, desigual, subconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa6 a 6,5
Lluïssorsubmetàl·lica
Diafanitatopaca
Densitat7,03 a 7,23 g/cm³ (mesurada); 7,39 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMAcap valor i mineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1962 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1857
SímbolIx Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

Originalment va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 1962, tot i que es trobava publicada des de l'any 1857. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, les ixiolites pertanyen a "04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Formació i jaciments modifica

Va ser descoberta a les pegmatites granítiques de Skogsböle, a l'Illa de Kemiö, a la regió de Finlàndia Pròpia (Finlàndia), on sol trobar-se associada a la tapiolita-(Fe) i a altres minerals del grup del feldespat. A dins dels territoris de parla catalana, se n'ha trobat ixiolita a Cotlliure, als Pirineus Orientals (Occitània, França). En total, es compatbilitzen un centenar i mig de jaciments a tot el planeta on han estat descrits aquests minerals.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ixiolita
  1. 1,0 1,1 «Ixiolite-(Mn2+)-Ixiolite-(Fe2+) Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 setembre 2022].
  2. Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 68». European Journal of Mineralogy, 34, 5, 31-08-2022, pàg. 385–391. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-34-385-2022 [Consulta: 23 setembre 2022].