Viquipèdia

Paparres

(S'ha redirigit des de: Ixodida)

Les paparres, pitarres,[2] caparres o llagastes són diversos àcars paràsits de vertebrats, que pertanyen a la família dels ixòdids (Ixodidae).[3] Són considerats uns artròpodes cosmopolites i a hores d'ara se n'han descrit unes 850 espècies diferents a tot el món.[4] Les paparres xuclen la sang dels seus hostes per alimentar-se. Un cop botits de sang duen el nom de rènecs, rens (sing. rè, Balears), garrencs i garrenys (Empordà).

Infotaula d'ésser viuPaparres
Ixodida Modifica el valor a Wikidata

Ixodes scapularis (paparra de potes negres)
Període
Cretaci superior - recent[1]
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumArthropoda
ClasseArachnida
SuperordreParasitiformes
OrdreIxodida Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1815

Els seu cicle vital té quatre estadis: ou, larva, nimfa i adult.[5] Morfològicament, els exemplars adults assoleixen d'1 a 12 mil·límetres (els mascles fan una mida que és la tercera part que les femelles), però es fan més grossos quan estan plens de la sang que xuclen. Tenen el cos ovalat i aplanat amb quelícers calcificats en forma d'arpó,[6] els quals formen part del seu aparell bucal juntament amb l'hipòstoma[7] i les glàndules salivals.[8] Totes aquestes peçes anatòmiques funcionen d'una forma orquestrada i són elements essencials tant en el procés nutricional del paràsit com en la seva capacitat patogènica.[9] Les paparres viuen entre la vegetació i es llancen al cos d'animals que passen al seu costat, detectant-los a través d'una estructura sensorial de característiques úniques existent al seu primer parell de potes -solament nimfes i adults tenen quatre parells de potes- i anomenada òrgan de Haller.[10] Poden estar diversos anys esperant una presa.[11]

Paparres de l'espècie Rhipicephalus sanguineus s'han trobat en gossos momificats de l'antic Egipte.[12]

Importància sanitària modifica

En persones i animals el principal perill sanitari és la transmissió de malalties bacterianes o parasitàries.[13] Una de les més conegudes és la borreliosi.[14] Per una altra banda, aquests àcars destaquen per ser reservoris i vectors de febres hemorràgiques greus,[15] com ara la de Crimea-Congo o la de la malaltia del bosc de Kyasanur.[16] L'estadi nimfal és el que més origina infeccions zoonòtiques[17] per ixòdids i no és excepcional que una única paparra contingui més d'un microorganisme alhora,[18] sobretot rickèttsies.[19][20] La seva picada pot ser causa de reaccions anafilàctiques, en determinats casos amb conseqüències molt greus.[21][22] Infreqüentment, desencadena una al·lèrgia a la carn vermella de mamífer.[23][24] La majoria de les picades per aquests paràsits, però, no tenen més conseqüències que una transitòria irritació dèrmica local si es tracten de forma adequada.

Després d'una picada és important treure la paparra de la pell el més aviat possible.[25] Existeixen diversos mètodes populars per fer-ho i alguns, tot i ser útils, no són recomanables. El procediment que comporta un menor nombre de complicacions i infeccions és extreure-la amb pinces fines, sense deixar cap fragment residual. En casos molt determinats, pot ser convenient l'administració profilàctica d'antibiòtics.[26]

La saliva de les paparres conté molècules que actuen sobre la citocina proinflamatòria TNF i faciliten l'entrada dels patògens dins del cos de l'hoste mentre l'àcar s'alimenta[27] i altres que interfereixen els mecanismes hemostàtics d'aquest, les quals s'utilitzen en el disseny de nous compostos antihemostàtics i fibrinolítics.[28][29] A més, té propietats adhesives que faciliten la fixació de l'artròpode a la pell de la seva presa.[30]

L'any 2011 científics del Brasil publicaren que l'efecte citotòxic de la saliva de l'espècie Amblyomma cajennense[31] té la capacitat d'induir experimentalment la mort de determinades línies de cèl·lules canceroses.[32] També han estat avaluades les propietats antivíriques de la cera dels ous d'aquesta paparra.[33] Una altra espècie, Hyalomma dromedarii,[34] té molècules a la saliva que, experimentalment, inhibeixen l'angiogènesi i la proliferació de les cèl·lules del glioblastoma.[35]

La inoculació d'una malaltia per part de les paparres portadores, una vegada fixades sobre l'hoste, no és immediata i depèn de molts factors (espècie, tipus de patogen, nombre de picades i localització de les mateixes, estat immunitari individual, etc.). Generalment, els exemplars d'I. scapularis[36] necessiten entre 15 i 30 minuts per fer-ho.[37]

Importància pecuària modifica

Les paparres són un dels principals problemes veterinaris arreu del món, tant per els efectes directes de les seves picades com pels agents infecciosos que transmeten. Provoquen grans pèrdues econòmiques en el sector de la producció de bestiar, afectant sobretot a les explotacions ramaderes bovines, ovines, porcines i d'aviram. A menor escala, també alteren considerablement la salut dels èquids i dels animals de companyia.[38]

Famílies modifica

Els experts creuen que les paparres van aparèixer durant el Cretaci tardà, fa uns 120 milions d'anys. El fòssil més antic descobert fins ara és el de l'argàsid Carios jerseyi[39] amb una antiguitat d'entre 90-94 milions d'anys, fet que posa de manifest una primerenca diversificació del grup inicial en les famílies que avui coneixem.

Noms dialectals a l'ALDC modifica

Referències modifica

  1. ↑ Entrada «Ixodoidea» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ NacióDigital. «Ana Prats - Primavera: puces, pitarres i picors | NacióDigital». [Consulta: 1r gener 2022].
  3. ↑ Klompen JS, Black WC 4th, Keirans JE, Oliver JH Jr «Evolution of Ticks» (en anglès). Annu Rev Entomol, 1996; 41, pp: 141-161. ISSN 0066-4170. DOI: 10.1146/annurev.en.41.010196.001041. PMID: 8546444 [Consulta: 12 abril 2020].
  4. ↑ Llòria i Llàcer, MT «Garrapatas. Parásitos animales» (en castellà). Farm Prof, 2002 Maig; 16 (5), pp: 73-77. ISSN 0213-9324 [Consulta: 25 març 2020].
  5. ↑ CDC «Tick Surveillance» (en anglès). NCEZID/DVBD, US Department of Health & Human Services, 2019; Gen 10 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 29 març 2020].
  6. ↑ Stromberg, J «Watch a Tick Burrowing Into Skin in Microscopic Detail» (en anglès). Smithsonian Magazine, 2013; Oct 28, pàgs: 4 [Consulta: 7 maig 2020].
  7. ↑ Richter D, Matuschka FR, Spielman A, Mahadevan L «How ticks get under your skin: insertion mechanics of the feeding apparatus of Ixodes ricinus ticks» (en anglès). Proc Biol Sci, 2013 Oct 30; 280 (1773), pp: 20131758. PMID: 24174106. DOI: 10.1098/rspb.2013.1758. PMC: 3826218 [Consulta: 24 març 2020].
  8. ↑ Šimo L, Kazimirova M, Richardson J, Bonnet SI «The Essential Role of Tick Salivary Glands and Saliva in Tick Feeding and Pathogen Transmission» (en anglès). Front Cell Infect Microbiol, 2017 Jun 22; 7, pp: 281. PMID: 28690983. DOI: 10.3389/fcimb.2017.00281. PMC: 5479950 [Consulta: 25 març 2020].
  9. ↑ Vancová M, Bílý T, Šimo L, Touš J, et al «Three-dimensional reconstruction of the feeding apparatus of the tick Ixodes ricinus (Acari: Ixodidae): a new insight into the mechanism of blood-feeding» (en anglès). Sci Rep, 2020 Gen 13; 10 (1), pp: 165. PMID: 31932602. DOI: 10.1038/s41598-019-56811-2. PMC: 6957509 [Consulta: 25 març 2020].
  10. ↑ Carr AL, Mitchell RD III, Dhammi A, Bissinger BW, et al «Tick Haller's Organ, a New Paradigm for Arthropod Olfaction: How Ticks Differ from Insects» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Jul 18; 18 (7), pii: E1563. PMID: 28718821. DOI: 10.3390/ijms18071563. PMC: 5536051 [Consulta: 29 març 2020].
  11. ↑ Cupp, EW «Biology of Ticks» (en anglès). Vet Clin North Am Small Anim Pract, 1991 Gen; 21 (1), pp: 1-26. ISSN 0195-5616. DOI: 10.1016/S0195-5616(91)50001-2. PMID: 2014614 [Consulta: 24 març 2020].
  12. ↑ Huchet JB, Callou C, Lichtenberg R, Dunand F «The dog mummy, the ticks and the louse fly: Archaeological report of severe ectoparasitosis in Ancient Egypt» (en anglès). Int J Paleopathol, 2013 Set; 3 (3), pp: 165-175. ISSN 1879-9817. DOI: 10.1016/j.ijpp.2013.07.001. PMID: 29539451 [Consulta: 12 abril 2020].
  13. ↑ Wellins, AM «Tick-Borne Diseases: Identification, Management and Prevention» (en anglès). IJNCP, 2017; 4 (IJNCP-248), pàgs: 8. ISSN 2394-4978. DOI: 10.15344/2394-4978/2017/248 [Consulta: 27 abril 2020].
  14. ↑ Committee on Lyme Disease and Other Tick-Borne Diseases. Institute of Medicine «Critical Needs and Gaps in Understanding Prevention, Amelioration, and Resolution of Lyme and Other Tick-Borne Diseases. The Short-Term and Long-Term Outcomes» (en anglès). National Academies Press (US), 2011; NBK57020. ISBN 978-0-309-21109-3, pp: 560. DOI: 10.17226/13134. PMID: 21977545 [Consulta: 16 abril 2018].
  15. ↑ Molina-Hoyos, K; Montoya-Ruiz, C; Díaz, FJ; Rodas, JD «Enfermedades virales transmitidas por garrapatas» (en castellà). Iatreia, 2018 Gen-Mar; 31 (1), pp: 36-50. ISSN 0121-0793. DOI: 10.17533/udea.iatreia.v31n1a04 [Consulta: 24 març 2020].
  16. ↑ Holbrook, MR «Kyasanur Forest Disease» (en anglès). Antiviral Res, 2012 Des; 96 (3), pp: 353-362. PMID: 23110991. DOI: 10.1016/j.antiviral.2012.10.005. PMC: 3513490 [Consulta: 25 març 2020].
  17. ↑ Betancur, O; Betancourt, A; Giraldo, C «Importancia de las garrapatas en la transmisión de agentes causantes de zoonosis» (en castellà/anglès). Rev MVZ Córdoba, 2015 Nov 13; 20 (Supl), pp: 5053-5067. ISSN 0122-0268. DOI: 10.21897/rmvz.19 [Consulta: 31 març 2020].
  18. ↑ Diuk-Wasser MA, Vannier E, Krause PJ «Coinfection by Ixodes Tick-Borne Pathogens: Ecological, Epidemiological, and Clinical Consequences» (en anglès). Trends Parasitol, 2016 Gen; 32 (1), pp: 30-42. PMID: 26613664. DOI: 10.1016/j.pt.2015.09.008. PMC: 4713283 [Consulta: 1r abril 2020].
  19. ↑ Parola P, Paddock CD, Socolovschi C, Labruna MB, et al «Update on tick-borne rickettsioses around the world: a geographic approach» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2013 Oct; 26 (4), pp: 657-702. PMID: 24092850. DOI: 10.1128/CMR.00032-13. PMC: 3811236 [Consulta: 27 abril 2020].
  20. ↑ Sanchez-Vicente S, Tagliafierro T, Coleman JL, Benach JL, Tokarz R «Polymicrobial Nature of Tick-Borne Diseases» (en anglès). mBio, 2019 Set 10; 10 (5), pii: e02055-19. PMID: 31506314. DOI: 10.1128/mBio.02055-19. PMC: 6737246 [Consulta: 3 abril 2020].
  21. ↑ McGain F, Welton R, Solley GO, Winkel KD «First fatalities from tick bite anaphylaxis» (en anglès). J Allergy Clin Immunol Pract, 2016 Jul-Ag; 4 (4), pp: 769-770. ISSN 2213-2198. DOI: 10.1016/j.jaip.2015.12.023. PMID: 27393785 [Consulta: 3 abril 2020].
  22. ↑ Boni E, Incorvaia C «Near-fatal anaphylaxis with Kounis syndrome caused by Argas reflexus bite: a case report» (en anglès). Clin Mol Allergy, 2020 Mar 18; 18, pp: 4. PMID: 32206040. DOI: 10.1186/s12948-020-00121-w. PMC: 7079397 [Consulta: 18 abril 2020].
  23. ↑ Jackson, WL «Mammalian meat allergy following a tick bite: a case report» (en anglès). Oxf Med Case Reports, 2018 Feb 21; 2018 (2), pp: omx098. PMID: 29492269. DOI: 10.1093/omcr/omx098. PMC: 5822700 [Consulta: 24 abril 2020].
  24. ↑ Moore, A «Alfa-gal y la alergia a la carne roja» (en castellà). AAAAI, 2019; Abr 25 (rev), pàgs: 4. Arxivat de l'original el 29 de juny 2020 [Consulta: 24 abril 2020].
  25. ↑ Gammons M, Salam G «Tick removal» (en anglès). Am Fam Physician, 2002 Ag 15; 66 (4), pp: 643-645. ISSN 1532-0650. PMID: 12201558 [Consulta: 24 abril 2020].
  26. ↑ Fernández-Lerones, MJ; de la Fuente-Rodríguez, A; Mora-Sáez, E; Landaluce-Fuentes, M «Picadura de garrapata: ¿una simple retirada del artrópodo?» (en castellà). Medicina General y de Familia, 2016 Jul-Set; 5 (3), pp: 116-121. ISSN 1889-5433. DOI: 10.1016/j.mgyf.2015.12.012 [Consulta: 19 abril 2018].
  27. ↑ Rezkova M, Kopecky J «Anti-tumour necrosis factor activity in saliva of various tick species and its appearance during the feeding period» (en anglès). Folia Parasitol (Praha), 2017 Oct 20; 64, pii: 2017.032. ISSN 1803-6465. DOI: 10.14411/fp.2017.032. PMID: 29063857 [Consulta: 16 abril 2018].
  28. ↑ Chmelar, J; Calvo, E; Pedra, JHF; Francischetti, IMB; Michail Kotsyfakis, M «Tick salivary secretion as a source of antihemostatics» (en anglès). J Proteomics, 2012 Jul 16; 75 (13), pp: 3842–3854. PMID: 22564820. DOI: 10.1016/j.jprot.2012.04.026. PMC: 3383439 [Consulta: 5 juny 2020].
  29. ↑ Assumpção, TC; Mizurini, DM; Ma, D; Monteiro, RQ; et al «Ixonnexin from Tick Saliva Promotes Fibrinolysis by Interacting with Plasminogen and Tissue-Type Plasminogen Activator, and Prevents Arterial Thrombosis» (en anglès). Sci Rep, 2018 Mar 19; 8, pp: 4806. PMID: 29555911. DOI: 10.1038/s41598-018-22780-1. PMC: 5859130 [Consulta: 5 juny 2020].
  30. ↑ Rapp, J «Bloodsucking Ticks Make Cement to Attach to Your Skin» (en anglès). News, Nationalgeographic.com, 2018; Gen 19, pàgs: 2 [Consulta: 7 maig 2020].
  31. ↑ Martins TF, Barbieri AR, Costa FB, Terassini FA, et al «Geographical distribution of Amblyomma cajennense (sensu lato) ticks (Parasitiformes: Ixodidae) in Brazil, with description of the nymph of A. cajennense (sensu stricto)» (en anglès). Parasit Vectors, 2016 Mar 31; 9, pp: 186. DOI: 10.1186/s13071-016-1460-2. PMC: 4818509. PMID: 27036324 [Consulta: 23 març 2020].
  32. ↑ Simons SM, Júnior PL, Faria F, Batista IF, et al «The action of Amblyomma cajennense tick saliva in compounds of the hemostatic system and cytotoxicity in tumor cell lines» (en anglès). Biomed Pharmacother, 2011 Set; 65 (6), pp: 443-450. DOI: 10.1016/j.biopha.2011.04.030. PMID: 1950-6007 [Consulta: 16 abril 2018].
  33. ↑ de Lima-Netto S, Pinheiro A, Nakano E, Zucatelli Mendonça RM, et al «Antiviral effect of the egg wax of Amblyomma cajennense (Acari: Ixodidae)» (en anglès). Cytotechnology, 2012 Oct; 64 (5), pp: 601-606. DOI: 10.1007/s10616-012-9444-3. PMC: 3432530. PMID: 22441939 [Consulta: 16 abril 2018].
  34. ↑ ITIS «Hyalomma dromedarii Koch, 1844» (en anglès). Standard Report Page, 2020 Gen 17; 1117345 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 23 març 2020].
  35. ↑ Bensaoud C, Abdelkafi-Koubaa Z, Ben Mabrouk H, Morjen M, et al «Hyalomma dromedarii (Acari: Ixodidae) Salivary Gland Extract Inhibits Angiogenesis and Exhibits In Vitro Antitumor Effects» (en anglès). J Med Entomol, 2017 Nov 7; 54 (6), pp: 1476-1482. ISSN 0022-2585. DOI: 10.1093/jme/tjx153. PMID: 29029126 [Consulta: 16 abril 2018].
  36. ↑ GBIF «Ixodes scapularis Say, 1821» (en anglès). Backbone Taxonomy, Species, 2019; ID2182727 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 12 maig 2020].
  37. ↑ Eisen, L «Pathogen transmission in relation to duration of attachment by Ixodes scapularis ticks» (en anglès). Ticks Tick Borne Dis, 2018 Mar; 9 (3), pp: 535-542. PMID: 29398603. DOI: 10.1016/j.ttbdis.2018.01.002. PMC: 5857464 [Consulta: 2 maig 2018].
  38. ↑ Betancur Hurtado, OJ; Giraldo-Ríos, C «Economic and Health Impact of the Ticks in Production Animals» (en anglès). A: Ticks and Tick-Borne Pathogens, Chap. 7 (Abubakar M, Perera PK; Eds.) IntechOpen, 2018; Nov 9, pàgs: 16. ISBN 978-1-78985-766-5. DOI: 10.5772/intechopen.81167 [Consulta: 3 maig 2020].
  39. ↑ Myers, P; Espinosa, R; Parr, CS; Jones, T; et al «Carios jersei» (en anglès). The Animal Diversity Web, University of Michigan, 2020, pàgs: 2 [Consulta: 1r abril 2020].
  40. ↑ Estrada-Peña, E «Orden Ixodida: Las garrapatas» (en castellà). Revista IDE@-SEA, 2015 Jun 30; 13, pp: 1–15. ISSN 2386-7183 [Consulta: 2 abril 2020].
  41. ↑ Vannier E, Gewurz BE, Krause PJ «Human babesiosis» (en anglès). Infect Dis Clin North Am, 2008 Set; 22 (3), pp: 469-488. DOI: 10.1016/j.idc.2008.03.010. PMC: 3998201. PMID: 18755385 [Consulta: 18 maig 2020].
  42. ↑ Polanco-Echeverry DN, Ríos-Osorio LA «Aspectos biológicos y ecológicos de las garrapatas duras» (en castellà). Corpoica Cienc Tecnol Agropecuaria, 2016 Gen-Abr; 17 (1), pp: 81-95. ISSN 2500-5308 [Consulta: 18 maig 2020].
  43. ↑ Alkishe AA, Peterson AT, Samy AM «Climate change influences on the potential geographic distribution of the disease vector tick Ixodes ricinus» (en anglès). PLoS One, 2017 Des 5; 12 (12), pp: e0189092. PMID: 29206879. DOI: 10.1371/journal.pone.0189092. PMC: 5716528 [Consulta: 16 abril 2020].
  44. ↑ García JC, Núñez MJ, Portillo A, Oteo JA «Anaplasmosis humana: comunicación de 2 casos» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2015 Gen; 33 (1), pp: 68-69. ISSN 1578-1852. DOI: 10.1016/j.eimc.2014.05.009. PMID: 25073813 [Consulta: 16 abril 2020].
  45. ↑ Uspensky, I «Argasid (Soft) Ticks (Acari: Ixodida: Argasidae)» (en anglès). A: Encyclopedia of Entomology (Capinera, JL; Ed.), Springer Science, 2008; 2nd Edition (Vol. 1), pp: 283-288. ISBN 978-0-7923-8670-4. DOI: 1007/0-306-48380-7_298 [Consulta: 2 abril 2020].
  46. ↑ Mans BJ, de Klerk D, Pienaar R, Latif AA «Nuttalliella namaqua: a living fossil and closest relative to the ancestral tick lineage: implications for the evolution of blood-feeding in ticks» (en anglès). PLoS One, 2011; 6 (8), pp: e23675. PMID: 21858204. DOI: 10.1371/journal.pone.0023675. PMC: 3157464 [Consulta: 31 març 2018].

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paparres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paparres&oldid=32917197»