Júlia Coromines i Vigneaux
Júlia Coromines i Vigneaux (Barcelona, 17 d'octubre de 1910 - 30 de març de 2011) va ser una metgessa i psicoanalista catalana, pionera del mètode Montessori a Catalunya.[1] Era filla de Pere Coromines i Montanya i de Celestina Vigneaux i Cibils. Els seus germans eren Joan Coromines, filòleg, i Ernest Corominas, matemàtic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 octubre 1910  Barcelona |
| Mort | 30 març 2011 (100 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Dirigí el primer Centre Pilot de paràlisi cerebral de Catalunya. |
| Activitat | |
| Ocupació | Metgessa i psicoanalista |
| Família | |
| Pares | Pere Coromines i Montanya i Celestina Vigneaux i Civil |
| Germans | Joan Coromines i Vigneaux Ernest Corominas i Vigneaux |
| Premis | |
| |
Biografia
modificaEs llicencià en cirurgia i medicina per la Universitat de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola fou metgessa de les llars d'infants de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra s'exilià a París i a l'Argentina amb la seva família, però el 1944 tornà i es doctorà en medicina primer a Madrid i després a Barcelona.
El 1947 va obtenir una beca i estudià psiquiatria i psicoteràpia a Londres, on descobrí les possibilitats de l'ús de la psicoanàlisi, de la qual es considera introductora a Espanya, juntament amb Pere Bofill i Pere Folch. El 1952 fou un dels cofundadors de la Societat de Neuropsiquiatria Infantil, juntament amb Josep Solé, Jeroni de Moragas i Lluís Folch. De 1971 a 1977 va presidir la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, fundà l'Institut de la Psicoanàlisi de Barcelona, el 1984 dirigí la Revista Catalana de Psicoanàlisi i el 1986 fou una de les fundadores del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica.
També va crear i dirigir un temps el primer Centre Pilot de paràlisi cerebral de Catalunya. Destaquen els seus estudis sobre el desenvolupament psicològic en la primera infància, i ha fet notables aportacions en els camps de la psicopatologia arcaica i el desenvolupament precoç, raó per la qual el 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2]
Obres
modifica- Psicopatologia i desenvolupaments arcaics (1991)
- Psicoterapia de grupos con niños (1996), amb Lluís Farré, Montserrat Martínez i Núria Camps.
Referències
modifica- ↑ «Júlia Coromines, la mare de la psicoanàlisi a Catalunya», 09-02-2023. [Consulta: 14 març 2023].
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].