Obre el menú principal

Jürgen Habermas (Düsseldorf, Renània, Prússia, Imperi Alemany 18 de juny del 1929) és un pensador, filòsof i professor alemany.

Infotaula de personaJürgen Habermas
JuergenHabermas retouched.jpg
Habermas al 2007
Nom original (de) Jürgen Habermasa
Biografia
Naixement 18 juny 1929 (89 anys)
Düsseldorf
Religió Ateisme
Educació Universitat de Marburg
Universitat de Göttingen
Universitat de Bonn
Activitat
Director de tesi Wolfgang Abendroth, Erich Rothacker i Oskar Becker
Camp de treball Filosofia
Ocupació Sociòleg, filòsof i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Frankfurt
Universitat Northwestern
Universitat de Marburg
Gènere artístic Teoria crítica
Moviment Escola de Frankfurt i Criticisme
Professors Theodor Adorno i Max Horkheimer
Alumnes Agapito Maestre Sánchez
Obra
Obres destacables The Theory of Communicative Action Tradueix
Estudiant doctoral Hans-Hermann Hoppe
Família
Fills Rebekka Habermas Tradueix
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Habermas (al fons a la dreta, juntament amb Theodor Adorno i Max Horkheimer el 1964 a Heidelberg.

Contingut

BiografiaModifica

La infància de Habermas no va ser fàcil, ja que el fet de néixer amb el paladar forcat va fer que despertés un cert rebuig a l'hora d'establir relacions socials, ja que no parlava amb claredat. Per combatre aquest problema va ser sotmès en dues ocasions a cirurgia correctiva durant la seva infància. Va declarar que la seva discapacitat el va fer reflexionar sobre la importància de la comunicació i el va portar a preferir la paraula escrita com a mitjà d'expressió.

Va estudiar filosofia, psicologia, literatura alemanya i economia a la Universitat de Gotinga, la Universitat de Zuric i a la Universitat de Bonn, on va defensar la seva tesi doctoral sobre Friedrich Schelling. Del 1956 al 1959, va ser ajudant i col·laborador de Theodor Adorno a l'Institut de Sociologia de Frankfurt del Main. L'any 1961, va defensar la seva habilitació a la Universitat de Marburg, centrada en el concepte del públic Öffentlichkeit. Entre 1964 i 1971, va exercir com a professor en la Universitat de Frankfurt, i es va convertir en un dels principals representants de la teoria crítica. Del 1971 al 1983, es va ocupar com a director de l'Institut Max Planck per a la "investigació de les condicions de vida del món tecnicocientífic".

L'any 2001, va obtenir el Premi de la Pau que concedeixen els llibreters alemanys. El 2003, fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials. També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt. Continua en actiu com a professor visitant a la Universitat Northwestern.

PensamentModifica

Si bé la seva obra i pensament estan fundats en la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt, té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors. El seu treball s'enfoca en les bases de la teoria social i l'epistemologia, en l'anàlisi de la societat industrial i capitalista avançada. Altres temes importants de les seves anàlisis són la democràcia i la primacia de la llei en un context crític social evolutiu, arrelat en la política contemporània, especialment de l'Alemanya actual.

En la seva tesi Història i crítica de l'opinió pública (o Transformació estructural de la publicitat) dóna solidesa al concepte d'opinió pública i recupera la visió eminentment democràtica d'aquest amb la seva distinció entre opinió pública manipulada i opinió pública crítica.

Considera que la racionalitat contemporània és una raó discursiva, basada en la intercomunicació, indispensable per a la convivència i el progrés humà. L'ordre del món, doncs, rau en la societat que conviu i no solament en la natura, com pensaven els filòsofs antics. Això s'aplica a una nova proposta de divisió de les ciències:[1] les ciències empíriques, preocupades per l'objectivitat; les ciències històriques o de l'hermenèutica, que cerquen un acord intersubjectiu i les ciències per a l'emancipació humana que es basen en la veritat com a consens i la crítica dels sistemes que oprimeixen l'individu fins a assolir la seva llibertat.

Obra publicadaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jürgen Habermas  

ReferènciesModifica

  1. Encyclopaedia Herder. «Habermas». [Consulta: 8 febrer 2014].