Jürgen Moltmann
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Jürgen Moltmann (8 d'abril de 1926, Hamburg) és un teòleg protestant alemany.
.jpg) (2016)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 abril 1926 (98 anys) Hamburg |
| Dades personals | |
| Religió | Luteranisme i Església Reformada |
| Formació | Universitat de Göttingen |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teòleg i teologia evangèlica |
| Lloc de treball | Bonn Tübingen |
| Ocupació | teòleg, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Bonn Theological College Wuppertal/Bethel (en)  |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Elisabeth Moltmann-Wendel (1952–) |
Premis
| |
Biografia modifica
Va començar els estudis de matemàtiques i física, però li sorprengué el començament de la Segona Guerra Mundial i s'allistà a les Forces Aèries Auxiliars, d'on fou obligat a allistar-se a l'exèrcit de terra el 1944. El 1945 es va rendir al primer soldat anglès que va veure en un bosc, sense haver disparat encara cap tret.
Durant els anys següents fou un dels molts joves presoners de guerra alemanys en un camp a Bèlgica. Allà, juntament amb un grup de presoners, declarà haver perdut tota la seva esperança en la cultura germana a conseqüència d'Auschwitz, Buchenwald i la resta de camps nazis d'extermini. Moltmann es dedicà a distribuir clandestinament fotos d'aquests camps per conscienciar els seus companys.
Encara al camp, un capellà estatunidenc li regalà una petita còpia del Nou Testament i del Llibre dels Salms. Va unir-se a un grup de cristians, sentint-se cada cop més identificat amb la fe cristiana. Ell mateix va proclamar anys més tard: «Jo no vaig trobar Crist, fou Ell qui va trobar-me a mi».
Traslladat a Escòcia, treballà amb d'altres compatriotes en la reconstrucció d'àrees danyades pels bombardeigs. L'hospitalitat dels residents envers els presoners el deixà marcat. En un altre camp, prop de Nottingham, es trobà amb molts estudiants de teologia. Allà va llegir el seu primer llibre de teologia: La naturalesa i destí de l'home, de Reinhold Niebuhr, que el marcà decisivament.
Quan va tornar a Hamburg es trobà la seva ciutat en ruïnes, com la resta del país. Immediatament Moltmann reclamà el deure de la teologia d'arribar als "supervivents de la generació", seguint l'exemple de l'Església Confessant, creant noves estructures, però en quedà defraudat, com molts altres, en contemplar que s'intentava oblidar completament el període nazi i es repetien les estructures segons els models d'abans de la guerra.
Després de formar part del primer moviment d'estudiants cristians d'Alemanya, estudià a Göttingen, on la majoria dels professors, seguidors de Karl Barth, formaren part de l'Església Confessant. Entre les seves primeres influències hi havia Ernst Bloch i el seu principi esperança, els germans Blumhardt i Studdert Kennedy.
Moltmann ha estat professor de teologia sistemàtica a Bonn (1963) i Tübingen (1967). És un dels mestres de la dogmàtica contemporània: el primer Moltmann ha estat freqüentment comparat amb la teologia de l'alliberament, mentre que al llarg dels anys s'ha estat apropant a una teologia menys radical i exigent.
Va pronunciar les conferències Gifford a la Universitat d'Edimburg el 1984-1985. Moltmann guanyà el Premi Grawemeyer de Religió (2000) pel seu llibre La vinguda de Déu: Escatologia cristiana.
Obres modifica
- Theologie der Hoffnung : Untersuchung zur Begründung und zu den Konsequenzen einer christliche Eschatologie (en alemany). Siebente Auflage. München: Chr. Kaiser Verlag, 1968 (Beiträge zur evangelischen Theologie ; 38).