Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

(S'ha redirigit des de: JONS)

Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) fou un partit polític d'ideologia propera al feixisme fundat el 4 d'octubre de 1931 per Ramiro Ledesma Ramos i Onésimo Redondo. Aglutinava els elements fins aleshores congregats entorn de la revista La Conquista del Estado i la Junta Castellana de Actuación Hispánica, i constituí el primer intent orgànic del feixisme de l'Estat espanyol, amb influències del nacional-socialisme; però fou un grup força minoritari. Reclamaven la creació d'un Estat on els treballadors fossin la pedra fonamental i els objectius fossin l'engrandiment i la unitat de la Pàtria (Espanya).[1][2]

Infotaula d'organitzacióJuntas de Ofensiva Nacional Sindicalista

Lema¡Arriba los valores hispánicos! Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtJONS Modifica el valor a Wikidata
Tipusmoviment polític Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaNacionalsindicalisme
Feixisme
Nacionalisme espanyol
Totalitarisme
Tercera posició
Alineació políticaExtrema dreta
Història
ReemplaçaJuntas Castellanas de Actuación Hispánica

La Conquista del Estado

La Traza
Creacióoctubre 1931
FundadorOnésimo Redondo Ortega

Ramiro Ledesma Ramos

Alberto Ardanaz
Data de dissolució o aboliciófebrer 1934 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perFalange Española de las JONS
Governança corporativa
Òrgan de premsaLibertad (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Les JONS són considerades d'ideologia nacional-revolucionària per buscar la revolució social i dotar-la d'esperit nacional que mantingués el poble com a sostenidor del nou Estat. El seu ideari es basava en set punts:

  • la indiscutible unitat d'Espanya;
  • el respecte a la tradició religiosa;
  • l'apel·lació a la joventut (l'afiliació era limitada als menors de quaranta-cinc anys);
  • l'aferrissat antimarxisme;
  • la proposta econòmica de sindicació obligatòria;
  • el control públic de la riquesa;
  • la dignificació plena dels treballadors.

L'11 de febrer de 1934, es fusionà amb Falange Española. A Barcelona, la propaganda de les JONS fou iniciada per un grup reduït de simpatitzants d'extrema dreta, com Ildefons Cebriano, Josep Maluquer Cueto, José Maria Poblador Álvarez i Santiago Martín Busutil (mort al front de Santander el 1937), que combaté especialment l'autonomia de Catalunya i el separatisme. No assolí un cert desenvolupament fins després de la unificació de la Falange Española i les JONS, a través de l'activitat dels falangistes Luys Santamarina, Robert Bassas Figa i Josep Maria Fontana, més que no pas dels jonsistes, que foren marginats a partir del gener del 1935, quan Ledesma trencà les relacions amb José Antonio Primo de Rivera. Tanmateix, les JONS tingueren un major dinamisme a València, sobretot en l'àmbit universitari. Les facultats valencianes de Medicina i Dret van comptar amb alumnes que es van veure atrets per les idees d'Onésimo Redondo. D'aquesta manera, l''organització es va fundar a la ciutat de València per estudiants universitaris com Maximilià Lloret, Adolfo Rincón de Arellano i Fernando Albiñana. Aquests van organitzar protestes i diverses accions violentes, a més de fer una important tasca de propaganda a través del seu periòdic Patria Sindicalista.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica