Jaén

municipi d'Espanya
Per a altres significats, vegeu «Jaén (desambiguació)».

Jaén[1] (en castellà, Jaén) és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne. Situada al sud d'Espanya i al nord-est d'Andalusia. Té una població de 116.176 habitants (2013, font INE), que suposa aproximadament una sisena part de la població de tota la província.

Plantilla:Infotaula geografia políticaJaén
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 37° 46′ 11″ N, 3° 47′ 20″ O / 37.7697°N,3.7889°O / 37.7697; -3.7889
EstatEspanya
Comunitat autònomaAndalusia
ProvínciaProvíncia de Jaén Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Capitalciutat de Jaén Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població111.888 (2023) Modifica el valor a Wikidata (263,7 hab./km²)
Gentilicijaenès, jaenesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcastellà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície424,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud573 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació825 Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
1225 (Gregorià)Siege of Jaén (en) Tradueix
24 juny 1230Siege of Jaén (en) Tradueix
28 febrer 1246Siege of Jaén (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Enrique Fernández de Moya Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal23001–23009 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic953 y 853 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE23050 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webaytojaen.es Modifica el valor a Wikidata

Monuments

modifica
  • Els Banys Àrabs, els majors d'Europa, construïts al període d'Abd-Al-Rahman II, estan sota el Palau de Villardompardo.
  • Els nombrosos convents del segle xvi entre els quals sobresurt el Real Convent de Santo Domingo.
  • La Catedral, declarada Monument Històric-Cultural i proposta a Patrimoni Mundial, renaixentista encara que amb elements barrocs a portades i façana.
  • El Castell de Santa Catalina: imponent conjunt militar que "vola" sobre la ciutat. Els orígens es remunten a Hanníbal, que possiblement va construir les primeres torres i posteriorment va ser fortificat i reforçat al llarg dels segles. La Torre de l'Homenatge, de quaranta metres d'altura, va ser construïda per Ferran III de Castella.
  • La Capella de San Andrés: construïda sobre un antic palau visigot, seu de l'antiga i noble Cofradia de San Andrés
  • L'Església de San Ildefonso: Després de la Catedral, és l'església més gran i excel·lent de la ciutat. Es va construir en estil gòtic als segles xiv i xv i posseïx tres façanes: una gòtica, una altra renaixentista i l'última, impressionant, neoclàssica.
  • Museu de Jaén

Història

modifica

Després de la conquesta àrab la ciutat es va dir Djayyan i es va instal·lar a la zona el djund de Kinnasrin. El 825 Abd al-Rahman II va fer construir una gran mesquita a la localitat al governador local Maysara. Omar ben Hafsun, el rebel muladí, la va dominar per molt de temps fins a la seva derrota a Poley el maig del 891. El 892 va tornar a passar al rebel que la va conservar fins al 903. Després de la caiguda del califat (1012) s'hi van instal·lar els Banu Birzal i els Banu Ifran; després va caure en mans del senyor de Granada Habús ibn Maksan. Va passar als almoràvits i als almohades (1149). La va conquerir Ibn Mardanix de Múrcia el 1159 que la va cedir al seu sogre Ibrahim ibn Hamushk. El 1162 fou assetjada pels sayyids Yússuf i Uthman però no la van poder ocupar. Ibn Hamuskh la va entregar als almohades (1169) i Ibn Mardanix va tornar per conquerir-la i no ho va aconseguir. A la campanya de les Navas de Tolosa Jaén fou base dels musulmans; el sayyid Abd Allah al-Bayasi, el governador de la ciutat, es va revoltar contra el seu senyor al-Àdil i es va aliar amb Ferran III de Castella, que va assetjar la vila però es va haver de retirar i finalment el 1246 la va conquerir;[2] en la resta del segle i el següent fou atacada diverses vegades pels Banu Marín i els nassarites de Granada però sempre sense èxit.

Persones il·lustres

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
  2. de Marina, Juan. Historia General de España (en castellà). L.Núñez de Vargas, 1819, p. 18. 

Enllaços externs

modifica