Obre el menú principal

Jacint Morera i Pujals (Terrassa, Vallès Occidental, 16 de novembre de 1915Calonge, Baix Empordà, 1 de juliol de 1989) fou un pintor, caricaturista, muralista i activista cultural català.[1] Casat amb Soledat Orriols, La Sole, no tingueren fills.

Infotaula de personaJacint Morera i Pujals
Jacint Morera i Pujals.png
'
Biografia
Naixement 16 de novembre de 1915
Terrassa (Vallès Occidental)
Mort 1 de juliol de 1989(1989-07-01) (als 73 anys)
Calonge (Baix Empordà)
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Pintor, caricaturista, muralista i activista cultural
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AdolescènciaModifica

Tal com recull l'entrevista de F.B. Torres[2] el 1935 el mateix Morera no es considera pintor tot i la inauguració amb èxit de la seva exposició de caricatures a l'Associació Catalanista de Terrassa als vint anys. Encara que la família, amb orígens al tèxtil, volia que fos dentista era coneguda la seva devoció pel dibuix.

Guerra civil i postguerraModifica

El 1936, Morera fou mobilitzat al Front d'Aragó i Lleida. tot el malament que ho va passar, no en parlava mai, continuava fent dibuixos que el 1959 foren exposats amb el títol de "Del front estant" a la Llibreria Camon.

El 24 de març de 1940, poc després de fer el servei militar a Mataró, va inaugurar una exposició de dibuixos i caricatures als Amics de les Arts,entitat amb la qual sempre va mantenir una estreta relació.

El 1944, juntament amb Ramon Cortès Casanovas, va realitzar, de franc, murals a l'Església dels Carmelians, tot i reconèixer una forta censura d'estil.

Del 2 al 22 d'octubre de 1948, Morera, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Maria Girona i Benet, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Ramon Rogent i Perés, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre i de Grau, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes. Durant el segon Saló d'Octubre, en Morera fou acusat de plagi i, tot i el suport de crítics com Rafael Santos i Torroella, Rafael Manzano i Sebastià Gasch i Carreras, Morera en sortí molt disgustat i no tornà a participar-hi fins al 1957. Va continuant dibuixant i fent exposicions i la seva pintura anava agafant volum.

CalongeModifica

Tot just amb l'entrada dels anys 60 del segle XX, Morera es trasllada amb la seva muller, la Sole, a la vila de Calonge. Encara que tingué uns anys primerecs força durs, Morera va continuant pintant i cercant amb els materials de la localitat. Continuà fent exposicions tant a Barcelona, com a Palamós, sense oblidar al mateix Calonge ni Terrassa.

Va col·laborar amb el teixit cultural calongí, va fer la portada de "la Vall de Calonge" del seu amic Pere Caner i Estrany[3] i a més va ser membre del Patronat de Festivals de Música de Calonge.[4] A aquesta localitat empordanesa Morera va morir [5] als 73 anys, tot i bé, que fou enterrat a la seva Terrassa natal.

PublicacionsModifica

  • Teranyines. Amb Josep Mauri i Francesc de B. Junyent
  • Llibre de Jacint Morera, “Ramon Cortès i el seu entorn” ISBN 84-600-2499-7

ReferènciesModifica

  1. «Entrevista». El Punt, 10.VIII.1984.
  2. «Entrevista». El Dia, 24.II.1935 (Terrassa).
  3. «La Vall de Calonge». El Punt, 29.IV.1983.
  4. «Festivals de Música de Calonge». Sitios de Gerona, 7.VII.1985.
  5. «Esquela». Avui, 4.VII.1989.

BibliografiaModifica

  • Molins, Marc, Jacint Morera, una retrospectiva, Amics de les Arts, Terrassa, 1983