Jack Nicholson
John Joseph Nicholson (Nova York, 22 d'abril de 1937), més conegut com a Jack Nicholson és un actor americà conegut per les seves freqüents interpretacions fosques de personatges neuròtics.
Nicholson ha estat nominat 12 cops a l'Oscar i n'ha guanyat tres. És, amb Walter Brennan, l'actor masculí amb més premis de l'Acadèmia, només superats per Katharine Hepburn amb quatre. Ell i Michael Caine són els únics actors que han estat nominats a un Oscar cada dècada des dels anys 60. També ha guanyat set Globus d'Or, un Kennedy Center Honor el 2001 i el Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) el 1974 per The Last Detail de Hal Ashby.
A la seva filmografia destaca Chinatown, Algú va volar sobre el niu del cucut, The Shining de Stanley Kubrick, Millor, impossible, Batman de Tim Burton, i Infiltrats de Martin Scorsese.
BiografiaModifica
John Joseph Nicholson va néixer el 22 d'abril de 1937 a Neptune City (Nova Jersey), ciutat on va viure fins als cinc anys.[1][2] Va créixer creient que la seva àvia era la seva mare, ja que aquesta va quedar embarassada molt jove i el seu pare biològic, anomenat Don Furcillo-Rose, els va abandonar a ell i a la seva mare que va estar a punt d'avortar, però al final va decidir tenir al bebè, per la qual cosa va ser criat com a germà de la seva mare. No va saber la veritat fins que aquesta última va morir, sent ja un adult. Llavors va establir contacte amb el seu veritable pare, però només va parlar amb ell una vegada. Als disset anys, després d'haver acabat els estudis primaris, va marxar a Los Angeles, on va treballar de noi dels encàrrecs a la MGM. Més tard va començar a estudiar art dramàtic en el Players Ring Theatre i allà va coincidir amb James Coburn i amb el director i productor Roger Corman.
Va començar la seva carrera al cinema a la fi dels anys 1950. El seu debut va ser en la pel·lícula The Cry Baby Killer (1958), dirigida per Jus Addiss i produïda per Roger Corman.[3] Després de participar en una sèrie de pel·lícules de baix pressupost, en les quals va exercir a vegades de guionista o productor -com la comèdia psicodèlica HEAD, protagonitzada pel grup de rock-pop The Monkees-, es va donar a conèixer a partir del seu paper en Easy Rider de 1969, la qual cosa li va valer la seva primera nominació a l'Oscar. El 1963, Nicholson va iniciar la seva carrera com a director amb El terror, encara que no va ser acreditat, càrrec que tornaria a ocupar en Drive, He Said (1972), Camí del sud (1978) i Two Jakes (1990).
Nicholson és considerat un dels actors més versàtils en la història del cinema dels Estats Units per les seves grans interpretacions i molt diversos papers. Durant la primera meitat de la dècada dels 70, va participar en produccions com La meva vida és la meva vida (1970), The Last Detail (1973) i Chinatown (1974), que li van suposar nominacions a l'Oscar.
El 1975 va rebre el seu primer premi de l'Acadèmia pel seu paper en One Flew Over the Cuckoo's Nest, en la categoria de millor actor. En els següents anys Nicholson rebria nombroses nominacions al premi Oscar pel seu treball en Reds (1981), L'honor dels Prizzi (1985), Espina de ferro (1987), Alguns homes bons (1992) i About Schmidt (2002). Va obtenir el premi en dues ocasions més per millor actor i millor actor secundari en Millor, impossible (1997) i La força de la tendresa (1983), respectivament. Això el va convertir en un dels actors amb més estatuetes en la història del cinema, com Walter Brennan, Ingrid Bergman, Meryl Streep i Daniel Day Lewis i només superat per Katharine Hepburn. Ha rebut set Globus d'Or, entre altres nominacions.
L'any 2006 va actuar en la pel·lícula The Departed, de Martin Scorsese. La cinta va guanyar quatre premis Oscar, entre ells millor director, millor pel·lícula i millor guió adaptat. Nicholson va interpretar a Frank Costello, un cap de la màfia de Boston. L'actor va obtenir el premi Austin Film Critics en la categoria de millor actor de repartiment, sent nominat a més als premis BAFTA, premis Critics Choice, premis Globus d'Or, premis Satellite i premis MTV Movie.
El setembre de 2013 es va anunciar la seva retirada de l'actuació, a causa dels problemes de pèrdua de memòria que fins aleshores estava patint.[4] No obstant això, la informació va ser posteriorment desmentida per la periodista Maria Shriver, propera a l'actor.[5]
FilmografiaModifica
Les seves pel·lícules més destacades són:
- 1960 - La botiga dels horrors (The Little Shop of Horrors)
- 1963 - El corb (The Raven)
- 1963 - El terror (The Terror)
- 1964 - Quin mariner!
- 1964 - Back Door to Hell
- 1966 - El tiroteig (The Shooting)
- 1966 - Ride in the Whirlwind
- 1967 - Hell's Angels on Wheels
- 1967 - The St Valentine's Day Massacre
- 1968 - Camí de la bogeria (Psych-Out)
- 1968 - Head
- 1969 - Easy Rider
- 1970 - Rebel Rousers
- 1970 - Five Easy Pieces
- 1970 - On a Clear Day You Can See Forever
- 1971 - Carnal Knowledge
- 1971 - Un lloc segur (A Safe Place)
- 1972 - The King of Marvin Gardens
- 1973 - The Last Detail
- 1974 - Chinatown
- 1974 - The Fortune
- 1975 - Algú va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest)
- 1975 - Professione: reporter
- 1975 - Tommy
- 1976 - The Last Tycoon
- 1976 - Missouri (The Missouri Breaks)
- 1978 - Camí del sud (Goin' South)
- 1980 - The Shining
- 1981 - The Border
- 1981 - Rojos (Reds)
- 1981 - The Postman Always Rings Twice
- 1983 - La força de la tendresa (Terms of Endearment)
- 1985 - L'honor dels Prizzi (Prizzi's Honor)
- 1986 - Heartburn
- 1987 - Les bruixes d'Eastwick (The Witches of Eastwick)
- 1987 - Broadcast News
- 1987 - Espina de ferro (Ironweed)
- 1989 - Batman
- 1990 - The Two Jakes
- 1992 - Alguns homes bons (A Few Good Men)[6]
- 1992 - Hoffa
- 1992 - Ella no diu mai que no (Man Trouble)
- 1994 - Llop (Wolf)
- 1995 - Creuant l'obscuritat (The Crossing Guard)
- 1996 - Mars Attacks!
- 1996 - La força de la tendresa. La història continua (The Evening Star)
- 1996 - Blood and wine, laberint criminal
- 1997 - Millor, impossible (As Good as It Gets)
- 2000 - El jurament (The Pledge)
- 2000 - Stanley Kubrick: A Life in Pictures
- 2002 - About Schmidt
- 2003 - Executiu agressiu (Anger Management)
- 2003 - Quan menys t'ho esperes (Something's Gotta Give)
- 2006 - Infiltrats (The Departed)
- 2007 - O ara o mai
- 2010 - How Do You Know
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1974: Premi a la interpretació masculina (Festival de Cannes) per The Last Detail
- 1975: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Chinatown
- 1975: BAFTA al millor actor per Chinatown i The Last Detail
- 1976: Oscar al millor actor per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1976: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1977: BAFTA al millor actor per Algú va volar sobre el niu del cucut
- 1983: BAFTA al millor actor secundari per Rojos
- 1984: Oscar al millor actor secundari per La força de la tendresa
- 1984: Globus d'Or al millor actor secundari per La força de la tendresa
- 1986: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per L'honor dels Prizzi
- 1998: Oscar al millor actor per Millor, impossible
- 1998: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Millor, impossible
- 1999: Premi Cecil B. DeMille
- 2003: Globus d'Or al millor actor dramàtic per About Schmidt
NominacionsModifica
- 1970: Oscar al millor actor secundari per Easy Rider
- 1970: Globus d'Or al millor actor secundari per Easy Rider
- 1970: BAFTA al millor actor secundari per Easy Rider
- 1971: Palma d'Or per L'últim partit (Drive, He Said)
- 1971: Oscar al millor actor per Five Easy Pieces
- 1971: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Five Easy Pieces
- 1972: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Carnal Knowledge
- 1974: Oscar al millor actor per The Last Detail
- 1974: Globus d'Or al millor actor dramàtic per The Last Detail
- 1975: Oscar al millor actor per Chinatown
- 1982: Oscar al millor actor per Rojos
- 1982: Globus d'Or al millor actor secundari per Rojos
- 1986: Oscar al millor actor per L'honor dels Prizzi
- 1986: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per L'honor dels Prizzi
- 1988: Oscar al millor actor per Ironweed
- 1988: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Ironweed
- 1990: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Batman
- 1990: BAFTA al millor actor secundari per Batman
- 1993: Oscar al millor actor secundari per Alguns homes bons
- 1993: Globus d'Or al millor actor secundari per Alguns homes bons
- 1993: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Hoffa
- 2003: Oscar al millor actor per About Schmidt
- 2003: BAFTA al millor actor per About Schmidt
- 2004: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Quan menys t'ho esperes
- 2007: Globus d'Or al millor actor secundari per Infiltrats
- 2007: BAFTA al millor actor secundari per Infiltrats
ReferènciesModifica
- ↑ McGilligan (1994), p. 46
- ↑ «Jack Nicholson: The Rolling Stone Interview» (en anglès). Rolling Stone, 14-08-1986.
- ↑ «Jack Nicholson» (en castellà). Biografí y noticias de famosos.
- ↑ ElMundo.es. «L'adéu de Jack Nicholson?», 04-09-2013.
- ↑ «Desmenteixen retirada de Jack Nicholson del cinema». Cooperativa, 05-09-2013.
- ↑ Neibaur, James L. The Essential Jack Nicholson (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016, p. 114. ISBN 9781442269897.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jack Nicholson |
- Jack Nicholson Online
- «Jack Nicholson» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
- Jack Nicholson a Allmovie (anglès)
Jack Nicholson a Internet Movie Database (anglès)- Jack Nicholson a TCM Movie Database (anglès)
- "Jack Nicholson: A Singular Guy" – Rolling Stone interview with Jack Nicholson, September 20, 2006
- Jack Nicholson Online - Fan site: pictures, interviews, latest news on Jack Nicholson
