Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó

noble, mecenes i polític

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó (Madrid, 17 d'octubre de 1878 - Lausana, 24 de setembre de 1953) va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba. Durant la dictadura franquista va exercir d'ambaixador d'Espanya en el Regne Unit. D'altra banda, va promoure l'estudi de la història dels Alba i de les seves col·leccions d'art.[1]

Infotaula de personaJacobo Fitz-James Stuart y Falcó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 octubre 1878 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Lausana (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Procurador en Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Ambaixador d'Espanya al Regne Unit
1939 – 1942
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
30 gener 1930 – 18 febrer 1931 – Álvaro Figueroa y Torres Mendieta →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEton College
Universidad Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportpolo Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc d'Alba
Duc de Berwick
Marquès d'Heliche
Marquès del Carpio
Comte-duc d'Olivares
Duc d'Arjona Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Fitz-James Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría del Rosario de Silva y Gurtubay (1920–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCayetana Fitz-James Stuart Modifica el valor a Wikidata
ParesCarlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero Modifica el valor a Wikidata  i María del Rosario Falcó y Osorio Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Spain (1785-1873 and 1875-1931)
Jocs Olímpics Anells olímpics
Polo
Plata Anvers 1920 Polo

BiografiaModifica

 
El duc d'Alba i Winston Churchill durant un partit de polo a la Reial Casa de Campo, Madrid (1914).

Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, conegut com a Jimmy Alba, era fill de Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero i María del Rosario Falcó y Osorio, fou IX Duc de Berwick, XV Comte de Casarrubios del Monte, XVI Duc de Peñaranda de Duero, XXI Comte de Lemos i XX Comte de Modica (Sicília), entre altres títols de la noblesa espanyola.

El 1909 Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó va crear un panteó agregant una capella al Monestir de la Inmaculada Concepción (Loeches) per la Casa d'Alba, que va ser obra de Juan Bautista Lázaro inspirat en el del Monestir de l'Escorial.

Amb 41 anys va participar en els Jocs Olímpics d'Anvers de 1920 en la competició de Polo, obtenint la Medalla de plata. L'aristocràtic equip espanyol que va obtenir la plata estava compost, a més de pel Duc d'Alba, pel seu germà petit Hernando, pels germans Álvaro i José de Figueroa, fills del Comte de Romanones i per Leopoldo Sainz de la Maza.

Posseïdor d'un caràcter excepcional, va ser una de les figures més respectades de l'Espanya, Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII, a qui li unia una íntima amistat i una lleialtat admirable.

Es va casar en l'Ambaixada d'Espanya en Londres el 7 d'octubre de 1920 amb María del Rosario de Silva y Gurtubay, X Marquesa de San Vicente del Barco, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya, filla dels Ducs d'Aliaga i hereva de l'immens patrimoni de la Casa de Híjar, tenint com a filla Cayetana Fitz-James Stuart, habitualment coneguda com a Cayetana de Alba.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i després d'Estat, sota el govern del dictador general Berenguer (1930-1931). El 21 de novembre de 1937 el general Franco el va nomenar representant del règim franquista en Londres, i ja com a ambaixador des del 8 de març de 1939 després de la renúncia obligada pel règim de l'ambaixador de la República, Pablo de Azcárate y Flórez.

El 19 de març de 1945, Joan de Borbó i Battenberg, pretendent al tron d'Espanya, va fer públic el Manifest de Lausana, on es demanava a Franco que donés pas a una monarquia moderada, democràtica i constitucional, i s'acompanyava amb una ordre dirigida a eminents monàrquics perquè renunciessin als seus càrrecs amb la dictadura. Segons l'historiador Paul Preston, autor del llibre Paul Preston, autor del llibre Franco, caudillo de España, el primer a fer-ho va ser el duc d'Alba, que va abandonar l'ambaixada de Londres.

També va ser director de la Reial Acadèmia de la Història, president de la Reial Acadèmia de la Història, Senador del Regne, doctor honoris causa de la Universitat d'Oxford i cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (1926) i Gran Creu del Reial i Distingit Orde de Carles III (1919).[2]

Va promoure la reconstrucció de la seu de la Casa d'Alba en Madrid, el Palau de Liria, que havia sofert un incendi durant la guerra civil espanyola, treball en el qual va col·laborar la seva filla Cayetana. Va morir sense veure l'obra acabada i va ser aquesta qui la va prosseguir i va concloure. A fi d'enriquir la col·lecció artística, majorment amb obres relatives als seus avantpassats, el duc va adquirir diverses pintures al mercat internacional, d'autors com Rubens.

El duc va publicar Correspondencia de Gutiérrez Gómez de Fuensalida, embajador de Alemania, Flandes e Inglaterra, Noticias históricas y genealógicas de los Estados de Montijo y Teba sobre personatges relacionats amb la seva família, i l'Epistolario del III duque de Alba, don Fernando Álvarez de Toledo.

Va morir a Suïssa el 24 de setembre de 1953 als 74 anys, i fou enterrat a la capella familiar de Loeches.[3]

TítolsModifica

 
El casament del XVII Duc d'Alba amb la X Marquesa de San Vicente del Barco.

Com a cap de la Casa d'Alba, Jacobo María del Pilar Fitz-James Stuart va tenir la possessió dels següents títols nobiliaris, fins i tot d'alguns que ja no pertenanyen a la casa ducal:

Llegà el Ducat de Montoro a la seva filla abans que es casés amb Luis Martínez de Irujo y Artázcoz.

Distincions honorífiquesModifica

AvantpassatsModifica

ReferènciesModifica

  1. Jacobo María del Pilar Carlos Manuel Fitz-James Stuart Falcó Palafox-Portocarrero y Osorio.
  2. Geneall
  3. «La duquesa de Alba, siempre eterna en Sevilla». El Mundo. [Consulta: 11 març 2015].
  4. Boletín Oficial del Estado