Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó (Madrid, 17 d'octubre de 1878 - Lausana, 24 de setembre de 1953) va ser un noble, mecenes i polític espanyol, XVII duc d'Alba. Durant la dictadura franquista va exercir d'ambaixador d'Espanya en el Regne Unit. D'altra banda, va promoure l'estudi de la història dels Alba i de les seves col·leccions d'art.[1]
.svg)
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per 
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Polo | |||
| Plata | Anvers 1920 | Polo | |
BiografiaModifica
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, conegut com a Jimmy Alba, era fill de Carlos María Fitz-James Stuart y Portocarrero i María del Rosario Falcó y Osorio, fou IX Duc de Berwick, XV Comte de Casarrubios del Monte, XVI Duc de Peñaranda de Duero, XXI Comte de Lemos i XX Comte de Modica (Sicília), entre altres títols de la noblesa espanyola.
El 1909 Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó va crear un panteó agregant una capella al Monestir de la Inmaculada Concepción (Loeches) per la Casa d'Alba, que va ser obra de Juan Bautista Lázaro inspirat en el del Monestir de l'Escorial.
Amb 41 anys va participar en els Jocs Olímpics d'Anvers de 1920 en la competició de Polo, obtenint la Medalla de plata. L'aristocràtic equip espanyol que va obtenir la plata estava compost, a més de pel Duc d'Alba, pel seu germà petit Hernando, pels germans Álvaro i José de Figueroa, fills del Comte de Romanones i per Leopoldo Sainz de la Maza.
Posseïdor d'un caràcter excepcional, va ser una de les figures més respectades de l'Espanya, Gentilhome Gran d'Espanya amb exercici i servitud del Rei Alfons XIII, a qui li unia una íntima amistat i una lleialtat admirable.
Es va casar en l'Ambaixada d'Espanya en Londres el 7 d'octubre de 1920 amb María del Rosario de Silva y Gurtubay, X Marquesa de San Vicente del Barco, Dama de la Reina Victòria Eugènia d'Espanya, filla dels Ducs d'Aliaga i hereva de l'immens patrimoni de la Casa de Híjar, tenint com a filla Cayetana Fitz-James Stuart, habitualment coneguda com a Cayetana de Alba.
Va ser ministre d'Instrucció Pública i després d'Estat, sota el govern del dictador general Berenguer (1930-1931). El 21 de novembre de 1937 el general Franco el va nomenar representant del règim franquista en Londres, i ja com a ambaixador des del 8 de març de 1939 després de la renúncia obligada pel règim de l'ambaixador de la República, Pablo de Azcárate y Flórez.
El 19 de març de 1945, Joan de Borbó i Battenberg, pretendent al tron d'Espanya, va fer públic el Manifest de Lausana, on es demanava a Franco que donés pas a una monarquia moderada, democràtica i constitucional, i s'acompanyava amb una ordre dirigida a eminents monàrquics perquè renunciessin als seus càrrecs amb la dictadura. Segons l'historiador Paul Preston, autor del llibre Paul Preston, autor del llibre Franco, caudillo de España, el primer a fer-ho va ser el duc d'Alba, que va abandonar l'ambaixada de Londres.
També va ser director de la Reial Acadèmia de la Història, president de la Reial Acadèmia de la Història, Senador del Regne, doctor honoris causa de la Universitat d'Oxford i cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or (1926) i Gran Creu del Reial i Distingit Orde de Carles III (1919).[2]
Va promoure la reconstrucció de la seu de la Casa d'Alba en Madrid, el Palau de Liria, que havia sofert un incendi durant la guerra civil espanyola, treball en el qual va col·laborar la seva filla Cayetana. Va morir sense veure l'obra acabada i va ser aquesta qui la va prosseguir i va concloure. A fi d'enriquir la col·lecció artística, majorment amb obres relatives als seus avantpassats, el duc va adquirir diverses pintures al mercat internacional, d'autors com Rubens.
El duc va publicar Correspondencia de Gutiérrez Gómez de Fuensalida, embajador de Alemania, Flandes e Inglaterra, Noticias históricas y genealógicas de los Estados de Montijo y Teba sobre personatges relacionats amb la seva família, i l'Epistolario del III duque de Alba, don Fernando Álvarez de Toledo.
Va morir a Suïssa el 24 de setembre de 1953 als 74 anys, i fou enterrat a la capella familiar de Loeches.[3]
TítolsModifica
Com a cap de la Casa d'Alba, Jacobo María del Pilar Fitz-James Stuart va tenir la possessió dels següents títols nobiliaris, fins i tot d'alguns que ja no pertenanyen a la casa ducal:
- X Duc de Berwick upon Tweed (noblesa d'Anglaterra)
- X Comte de Tinmouth (títol subsidiari del Duc de Berwick)
- X Barón Bosworth (títol subsidiari del Duc de Berwick)
- XVII Duc d'Alba de Tormes (amb Grandesa d'Espanya)
- II Duc d'Arjona (amb Grandesa d'Espanya)
- XVII Duc de Huéscar (amb Grandesa d'Espanya)
- X Duc de Llíria i Xèrica (amb Grandesa d'Espanya)
- IX Duc de Montoro (amb Grandesa d'Espanya)
- XIII Comte-Duc d'Olivares (amb Grandesa d'Espanya)
- Marquès d'El Carpio (amb Grandesa d'Espanya)
- Comte de Baños (amb Grandesa d'Espanya)
- XXI Comte de Lemos (amb Grandesa d'Espanya)
- Comte de Lerín (amb Grandesa d'Espanya)
- Comte de Miranda del Castañar (amb Grandesa d'Espanya)
- XX Comte de Módica (Sicília)
- Comte de Monterrey (amb Grandesa d'Espanya)
- Comte d'Osorno (amb Grandesa d'Espanya)
- Comte de Siruela (amb Grandesa d'Espanya)
- Conestable de Navarra i d'Eibar (amb Grandesa d'Espanya)
- XIV Comte d'Ayala
- Marquès d'Andrade
- Marquès d'Ardales
- XIII Marquès de Barcarrota
- Marquès de Casarrubios del Monte
- XVIII Marquès de Coria
- Marquès d'Eliche
- Marquès de Fuentes de Valdepero
- Marquès de Fuentidueña
- Marquès de Galve
- Marquès de Gelves
- Marquès de Mirallo
- XI Marquès de La Algaba
- Marquès de La Mota
- Marquès de Moya
- Marquès d'Osera
- Marquès de Piedrahíta
- Marquès de Salvatierra
- Marquès de San Esteban de Gormaz
- Marquès de San Leonardo
- Marquès de Santa Cruz de la Sierra
- Marquès de Sarriá
- Marquès de Tarazona
- Marquès de Valdunquillo
- Marquès de Villalba
- Marquès de Villanueva del Fresno
- Marquès de Villanueva del Río
- Vescomte de la Calzada
- Señor de Moguer
Llegà el Ducat de Montoro a la seva filla abans que es casés amb Luis Martínez de Irujo y Artázcoz.
Distincions honorífiquesModifica
Cavaller Gran Creu del Reial i Distingit Orde de Carles III (Regne d'Espanya, 1919).
Cavaller del Collar del Reial i Distingit Orde de Carles III (Regne d'Espanya).
Cavaller de la Insigne Orde del Toisó d'Or (Branca Espanyola, 26/05/1926).[4]
Gran Creu de la Legió d'Honor (República Francesa)
Gran Creu del Reial Orde Victorià (Regne Unit)
Mestrant en la Real Maestranza de Sevilla.
_-_ribbon_bar.gif){kind=small}
AvantpassatsModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Jacobo María del Pilar Carlos Manuel Fitz-James Stuart Falcó Palafox-Portocarrero y Osorio.
- ↑ Geneall
- ↑ «La duquesa de Alba, siempre eterna en Sevilla». El Mundo. [Consulta: 11 març 2015].
- ↑ Boletín Oficial del Estado