Jacopo Corsi
Jacopo Corsi (Florència, 17 de juliol de 1561 - 29 de desembre de 1602) va ser un mecenes, escriptor, poeta, músic i compositor italià de finals del Renaixement.[1] Considerat un dels autors més importants de la primera música barroca i un dels pares de la futura òpera lírica.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1561  Florència (Itàlia) |
| Mort | 29 desembre 1602 (41 anys) Florència (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, clavicembalista, mecenes |
| Moviment | Música barroca |
| Instrument | Clavicèmbal |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
| Fills | Giovanni Corsi (en)  , Antonio Corsi (en) |
Biografia modifica
Família modifica
Fill de Giovanni di Jacopo i d'Alessandra di Simone della Gherardesca. El 1595 es va casar amb Laura di Lorenzo Corsini, amb un dot de 10.600 escuts. Va tenir dos fills, Lorenzo i Giovanni. Va heretar el títol de Marquès de Caiazzo.
Cameratas modifica
Inicialment va formar part de les reunions de la Camerata Florentina del Comte Giovanni Bardi, on hi participaven diversos intel·lectuals com l'escriptor i poeta Ottavio Rinuccini, Giulio Caccini (músic, compositor i cantant) Piero Strozzi (noble, compositor aficionat), Emilio de' Cavalieri (compositor i organista), Jacopo Peri (compositor, organista i cantant), i els dos més teòrics, Girolamo Mei (filòsof, filòleg, historiador recordat pels seus treballs de musicologia) i Vincenzo Galilei (gran teòric del canvi cap a la música del Barroc i pare de l'astrònom Galileo Galilei). A partir de 1590 i sobretot en marxar Bardi a Roma, les reunions van seguir a casa del mateix Corsi (camerata Corsi), que de fet era rival d'en Bardi. En aquesta "camerata" les discussions tenien un caràcter menys teòric i s'orientaven a realitzar activitats musicals concretes. El grup partia de l'opinió que a l'antiga Grècia, les tragèdies eren cantades, i que per reproduir la música grega calia trobar un tipus d'emissió vocal que fos una barreja de música i paraula, que van definir com a "recitar cantando".[2]
La primera òpera modifica
Amb el finançament de Corsi es va crear Dafne considerada com la primera òpera de la història,[1] amb text d'Ottavio Rinuccini i música de Jacopo Peri i del mateix Corsi, que en va compondre dues àries: Non curi la mia pianta i Bella ninfa fuggitiva.[1]
Es va compondre l'hivern de 1594 i representar públicament al palau de Corsi durant el carnaval de 1598, amb la presència del Gran Duc. El paper de Dafne el va fer la cantant Vittoria Archilei, i el d'Apolo el compositor Peri.[3]
La música d'aquesta obra s'ha perdut, excepte dos extractes descoberts al Conservatori de Brussel·les, i de fet la primera òpera que ha sobreviscut fins a l'actualitat és Euridice, escrita per Peri i Rinuccini l'any 1600, pel casament de Maria de Medici amb Enric IV.
Mecenatge modifica
La seva activitat com a mecenes no es va circumscriure exclusivament a la música, ja que va fer aportacions financeres a poetes com Giambattista Marino, Gabriello Chiabrera i Giovandomenico Peri.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Malanima, Paolo Dizionario Biografico degli italiani. Volum 29, 1983.
- ↑ Cimagalli, Cristina; Carrozzo, Mario. «16». A: Storia della Musica Occidentale (2) (en italià). Setena. Armando Editore, 2008. ISBN 978-88-6081-106-6.
- ↑ «Opéra baroque» (en francès). [Consulta: març 2015].